Furor amor¨®s

¡°Es diu que era tan femeller que, en veure dones que li agradaren, per poder aconseguir-les, els hauria entregat tots els seus recursos... Al cap de dos dies d¡¯estar tancat, emp¨¨s per un furor amor¨®s, incl¨²s bestial, una nit, amb unes tisores va fer unes llistes amb els llen?ols del llit, i es va despenjar per una finestra, entregant-se durant molts dies als seus plaers¡±. Ho narra Giorgio Vasari en les seues Vides, i evidentment parla de Filippo Lippi, aquell pintor de l¡¯inici del Renaixement que va significar un aut¨¨ntic daltabaix en la hist¨°ria de l¡¯art. Aquell monjo carmelita es va enamorar d¡¯una monja que tenia ¡°bell¨ªssim aspecte i gr¨¤cia¡±, i despr¨¦s de conv¨¦ncer-la que posara com a madona per a una de les seues obres la va seduir i se¡¯n va fugir amb ella. Cal dir que ning¨² abans d¡¯ell havia pintat una mareded¨¦u d¡¯una manera tan natural i seductora (el seu deixeble m¨¦s directe li seguiria fidelment els passos: el fill d¡¯un fabricant de botiges, que per aix¨° va agafar el nom de Botticelli). Pensava en aquesta hist¨°ria que va immortalitzar Vasari mentre llegia La melodia del desig, la darrera novel¡¤la de Ferran Garcia-Oliver. L¡¯historiador valenci¨¤ explica la vida d¡¯una comunitat de monges de clausura en la Val¨¨ncia medieval, i com en aquell ambient clos i enervat s¡¯hi endinsa l¡¯amor d¡¯una manera inesperada. Garcia-Oliver treballa les paraules com un orfebre i la reconstrucci¨® que du a terme de la ciutat ¨¦s espl¨¨ndida i enlluernadora: gaudeix fent-nos passejar pels carrerons de la Val¨¨ncia vella, i reconstruint les possibles converses entre tota aquella gernaci¨® multiling¨¹e, ¡°un guirigall de lleng¨¹es¡±. Tot ¨¦s versemblant i corprenedor i, de colp i volta, gr¨¤cies a la seua mestria, aconseguim veure la ciutat sota els seus ulls. I aix¨ª, ens condueix pels diferents oficis, fins a arribar a un constructor d¡¯orgues, Gen¨ªs Tristany, jueu convers i redimit que ¨¦s contractat per les monges per dur a terme un d¡¯aquells instruments musicals a l¡¯esgl¨¦sia del convent. El fil narratiu es mant¨¦ s¨°lid tot al llarg de la novel¡¤la, i l¡¯enamorament de l¡¯organista (dotat d¡¯un ¨°rgan, que no orgue, de categoria, que exercita al bordell amb una bagassa exuberant) amb la p¨²dica monja Magdalena se¡¯ns presenta com a fat¨ªdicament inevitable. No revelar¨¦ si, finalment, se¡¯n fugen o no, seguint els passos de Filippo Lippi i la monja Lucrezia Buti. Al capdavall, tant se val, perqu¨¨ durant tot aquest llarg viatge literari, fins al desenlla? final, s¡¯hi entreveuen paisatges tan bells i divertits que el furor amor¨®s de l¡¯organista Gen¨ªs per la monja Magdalena quasi ¨¦s el menys important. All¨° que vertaderament transcendeix en La melodia del desig ¨¦s el fabul¨®s assemblatge de l¡¯idioma i de la geografia urbana: un aut¨¨ntic homenatge a la ciutat de Val¨¨ncia i a la llengua dels valencians.