Identitats

Aquest mar?, la revista Sa¨®, que, dins la seua for?ada mod¨¨stia, t¨¦ l¡¯envejable virtut de proposar cont¨ªnuament q¨¹estions ben oportunes (i que D¨¦u els ho pague, als que la fan, perqu¨¨ de les nostres institucions no cal que esperen gaire), ha dedicat el seu quadern central de mar? a la identitat valenciana. Mentre escric a?¨° ¨¦s dimarts 8 d¡¯abril, i s¡¯est¨¤ debatent la llei catalana de consultes al Congr¨¦s de Madrid. Com que no s¨®c profeta, no tinc la menor idea de com acabar¨¤ el debat, per¨° tot fa pensar que hi haur¨¤ poques sorpreses. Supose que al darrere de l¡¯enrocament de les diferents posicions hi ha, entre altres coses, l¡¯embolic fenomenal de nocions tan delicades com ho s¨®n les d¡¯identitat i de naci¨®. Per tant, l¡¯ocasi¨® de parlar-ne, tamb¨¦ entre valencians, no pot ser m¨¦s apropiada.

El nacionalisme espanyol ¨¦s tan mass¨ªs que ni tan sols li cal ser conscient de si mateix. Potser per aix¨°, els silencis obtusos i els t¨°pics rebregats que de tant en tant balbuceja Mariano Rajoy reben acceptaci¨®. T¨¦ el pes d¡¯un sentit com¨² a favor. Per contra, el nacionalisme catal¨¤ ¨Ccom sol passar amb els nacionalismes defensius- ¨¦s extremadament autoconscient i expl¨ªcit, per¨° gens monol¨ªtic. Hi ha un ventall molt ampli de teories diferents sobre qu¨¨ vol dir ser catal¨¤, com ¨¦s aquesta societat i com pot ser en el futur. Els defensors d¡¯aquestes concepcions diverses solen debatre-les de forma molt polida i versallesca (amb els seus oponents, els no catalanistes i els espanyolistes, no s¨®n tan amables), probablement perqu¨¨ senten que comparteixen l¡¯essencial i perqu¨¨ saben que no hi ha cap teoria, per sofisticada que siga, que puga donar compte exhaustiu de la complexitat canviant d¡¯una societat. Aquesta diversitat interna del nacionalisme catal¨¤ no el debilita, sin¨® al contrari, li permet arribar a m¨¦s segments socials, per la senzilla ra¨® que hi ha m¨¦s a on triar. Cadasc¨² agafa la variant que m¨¦s li atrau del conjunt i, fins a un cert punt, tots tan amics.

Al meu modest parer, el sentiment identitari valenci¨¤ ¨¦s molt m¨¦s d¨¨bil i molt m¨¦s inarticulat. En Sa¨®, Francesc Mart¨ªnez Sanchis afirma que al nostre pa¨ªs coexisteixen almenys 5 visions identit¨¤ries diferents: el fusterianisme cl¨¤ssic, les terceres vies, el blaverisme, la visi¨® estatut¨¤ria estricta i l¡¯espanyolisme. Diu tamb¨¦ que, de moment, s¡¯emporta la palma la visi¨® estatut¨¤ria, amb un fort empelt de blaverisme. Com a descripci¨® sociol¨°gica de les intu?cions o els interessos col¡¤lectius, pot ser v¨¤lida. En canvi, pel que fa als models interpretatius articulats i expl¨ªcits que pretenguen respondre l¡¯espinosa pregunta identit¨¤ria (qu¨¨ som i qu¨¨ volem els valencians, i quin futur se¡¯ns proposa) d¡¯una manera coherent i productiva, no n¡¯hi ha tants. Hi ha, com ¨¦s obvi, el model de Fuster, tal com s¡¯expressa en Nosaltres els valencians i en altres llibres. Fuster interrog¨¤ la hist¨°ria, la literatura, la ling¨¹¨ªstica, la demografia, l¡¯economia, la sociologia i tot el que pogu¨¦ (amb les dades de l¡¯¨¨poca, que solien ser escasses i no sempre fiables) i, amb les respostes que hi trob¨¤, constru¨ª un discurs formidablement organitzat i convincent. ?s una demostraci¨® tan admirable i tan aconseguida que aix¨° es podia fer, que ning¨² s¡¯ha vist amb cor de repetir l¡¯empresa.

Ho dic a contracor, per¨° amb aquest panorama ¡°te¨°ric¡± no anem enlloc

L¡¯¨¨xit intel¡¤lectual de Fuster, com el seu m¨¨rit, ¨¦s indiscutible; el seu ¨¨xit social ¨¦s m¨¦s dubt¨®s, i, a m¨¦s, el temps no para de passar. No cal dir que hi ha hagut actualitzadors de Fuster dignes d¡¯encomi. Potser el m¨¦s valu¨®s siga Joan Francesc Mira, perqu¨¨ ¨¦s el m¨¦s savi i el m¨¦s independent. Com que ¨¦s un bon coneixedor de les ci¨¨ncies socials, el seu acostament a la realitat valenciana ¨¦s tamb¨¦ d¡¯ampli espectre ¨Cantropologia, sociologia, hist¨°ria de les mentalitats, etc.- i difereix del mestre tant en el m¨¨tode com en les conclusions. La concepci¨® del Pa¨ªs Valenci¨¤ que Mira expressa ¨¦s prou articulada, consistent i distintiva com perqu¨¨ dubtem de considerar la seua aportaci¨® una actualitzaci¨®, una variant o un model alternatiu ¨Cb¨¦ que semblant- amb pes propi, o les tres coses alhora. Molt interessant en tot cas, sense cap dubte.

Hi ha hagut altres aportacions suggestives, com la descripci¨® del proc¨¦s de modernitzaci¨® del pa¨ªs que s¡¯extrau dels assajos d¡¯Adolf Beltran, on s¡¯entreveu una concepci¨® pr¨°pia de la hist¨°ria i la societat valencianes, i diversos treballs sociol¨°gics, econ¨°mics i d¡¯hist¨°ria de les ideologies, alguns de ben pol¨¨mics, d¡¯altres molt minuciosos (em v¨¦nen al cap els noms de Josep Vicent Boira, Ferran Archil¨¦s i Vicent Flor, i me¡¯n deixe un grapat). Tot aix¨° est¨¤ molt b¨¦, per¨° cap d¡¯aquests treballs pret¨¦n oferir una interpretaci¨® general de la societat valenciana passada i present, amb vistes al futur. Entre l¨ªnies, podem suposar que les seues aportacions es basen en una idea de la nostra identitat diferent de la que ofereix el model fusteri¨¤, per¨°, fins al dia d¡¯avui, no n¡¯han explicitat una aut¨¨ntica alternativa, en el sentit a qu¨¨ em referesc: coherent, completa i productiva.

De les denominades terceres vies es pot dir el mateix. Eren propostes pol¨ªtiques, per¨° no interpretacions de la realitat valenciana d¡¯un nivell explicatiu equivalent al model fusteri¨¤. ?s a dir, que dins del nacionalisme valenci¨¤, tenim un model interpretatiu de la nostra identitat, com a m¨¤xim dos (gr¨¤cies a Mira, que D¨¦u li ho pague tamb¨¦ a ell), i un seguit de valuoses aportacions puntuals m¨¦s o menys divergents, fins on jo s¨¦. I fora del nacionalisme, la cosa ¨¦s molt pitjor. El PP local s¡¯ompli la boca de valenciania a tort i a dret, per¨° jo no conec cap paper, cap ni un, provinent d¡¯aquest sector, que expresse una idea coherent i comprensible d¡¯aquesta societat. Una altra cosa ¨¦s que aquest bla bla bl¨¤ tinga ¨¨xit. Un discurs de tan pasmosa vaguetat deu ser el m¨¦s f¨¤cil de vendre en una societat com la nostra, amb l¡¯¨ªndex m¨¦s baix d¡¯identificaci¨® auton¨°mica de tot l¡¯Estat, precisament perqu¨¨ no compromet a res. I si mirem cap al PSPV, la cosa a penes millora. Amb molt merit¨°ries excepcions, com les de Vicent Soler o Joan Romero, entre pocs altres, els nostres socialistes deuen pensar que la identitat dels valencians (als quals van governar durant m¨¦s d¡¯una d¨¨cada) ¨¦s un tema d¡¯estudi irrellevant.

Ho dic a contracor, per¨° amb aquest panorama ¡°te¨°ric¡± no anem enlloc, i no podem passar de la reiteraci¨® d¡¯apotegmes consabuts o de la pol¨¨mica exorbitadament acrimoniosa sobre detalls m¨ªnims; sangonoses bregues de confraria que poden engrescar poc a molt pocs. Amb mitja dotzena d¡¯interpretacions ben constru?des i serioses comen?ar¨ªem a anar b¨¦, per¨° no les tenim. Mentrestant, tres representants d¡¯idees molt diferents de Catalunya han anat a Madrid a defensar les seues decisions. Hi han anat discutint-se, per¨° hi han anat junts. A Madrid els tancaran la porta als nassos i ells seguiran, probablement, discutint-se entre si sense irritar-se massa i discutint amb gran aferrissament amb tots els altres. I aquest curi¨®s espectacle fa anys que t¨¦ literalment fascinada la ciutadania catalana i compta amb el suport de gent de tota mena. ?s un altre model.