En el fons de la putrefacci¨®

En el primer conte del seu primer llibre, Entomologia, Toni Sala (Sant Feliu de Gu¨ªxols, 1969) explicava que els escarabats piloters, quan es movien a la superf¨ªcie del femer, no tenien prou consci¨¨ncia per imaginar que sota seu, en el fons de la putrefacci¨®, enmig dels excrements, hi habitaven uns cucs blancs de la mida d¡¯un fideu, ¡°suaus com la pell d¡¯un nad¨®¡±. Des del primer conte del seu primer llibre, Sala ha centrat la seva narrativa en l¡¯an¨¤lisi meticulosa de les capes invisibles dels fems i en les formes de vida insospitades que genera la podridura en qualsevol ordre de la vida moral i f¨ªsica dels seus personatges: des d¡¯Entomologia fins a Marina, des de Rodalies fins a Els nois, la seva ¨²ltima novel¡¤la, Sala s¡¯ha recreat intensament i amb ¨ªmpetu en la descripci¨® tenebrista i m¨°rbida del dolor i l¡¯abjecci¨® del m¨®n, i p¨¤gina rere p¨¤gina, ha insistit obsessivament en la construcci¨® d¡¯una atmosfera carregada i moralment insalubre per impedir que el lector pugui practicar cap exercici de vampirisme amb els seus personatges.

D¡¯instint cruel i amb fam de viol¨¨ncia, morbosos i extravagants ¡ªcom si haguessin cicatritzat deficientment el mal de n¨¦ixer¡ª, ¨¦s com si els seus personatges nom¨¦s estiguessin concebuts per intrigar i meravellar alguna vegada, per¨° mai per commoure.

A Els nois, unes arracades s¨®n ¡°com uns cucs de pedra penjant dels l¨°buls¡± ¡ªalg¨² aventura que un cuc ¡°devia pensar com una serp petita¡±¡ª, hi ha qui ¡°es delimita al cam¨ª com un insecte sortit de la cris¨¤lide de la boira¡±, i un dels protagonistes, despr¨¦s de tallar les potes d¡¯un escarabat i arrencar-li les ales, ¡°va trepitjar-lo i refregar-li la sola a sobre¡±: A Els nois no hi ha cap figura simp¨¤tica, tothom ¨¦s egoista i obt¨²s i, en el m¨®n mesqu¨ª on viuen i es mouen els protagonistes ¡ªen dos pobles petits, Vidreres i Sils, en la deshumanitzada trag¨¨dia del no-lloc d¡¯una carretera¡ª, ¨¦s com si nom¨¦s sortissin de casa seva per fer mal als altres o per ser-ne deliberadament v¨ªctimes. I si tothom ¨¦s presoner de les constriccions del pensament rural ¨¦s perqu¨¨, al cap i a la fi, el que fa Sala aqu¨ª ¨¦s revisar els par¨¤metres que havien sustentat la novel¡¤la rural: la mort en un accident de cotxe dels hereus de Can Batlle ¨¦s el cr¨¤ter per on emergeix ¡°el m¨®n ancestral, la realitat que precedeix i sobreviu els morts¡±, la for?a de la gravetat de la terra i els conflictes entre Can Bou i Can Dalmau per aconseguir la que s¡¯ha quedat ¨°rfena de futur: potser ¨¦s en la perman¨¨ncia inalterable de la terra ¡ªen la seva bellesa iridescent¡ª on Toni Sala es veu capa? de creure que la mis¨¨ria i la brutalitat humanes hi poden quedar redimides.

Hi ha passatges a Els nois de bona literatura: quan la filla de Can Bou, per exemple, s¡¯assabenta que els hereus de Can Batlle han mort i s¡¯ha d¡¯inventar una estrat¨¨gia per suportar el dolor, la descripci¨® visceral de la r¨¤bia i l¡¯amargor grotesca que aboca el camioner contra la felicitat dels altres, la tristesa irremeiable que sent l¡¯empleat de la banca pel simple fet d¡¯estar viu, la capacitat, algunes vegades, de suggerir amb tocs breus, rere l¡¯aparen?a del vulgar, l¡¯atmosfera desassossegant d¡¯un poble o d¡¯una vida. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que si la mat¨¨ria amb qu¨¨ es vol tractar sense pausa al llarg de la novel¡¤la ¨¦s la fascinaci¨® pel mal, el c¨¤stig, el remordiment i la culpa, la viol¨¨ncia i la mort ¡ªsobretot la mort¡ª, s¡¯ha de c¨®rrer el risc de mantenir ben enlaire i molt vigilat el sentit del rid¨ªcul, i a Els nois, malauradament, no sempre ¨¦s aix¨ª. Hi ha ocasions en qu¨¨ l¡¯ampul¡¤lositat l¨ªrica de la prosa fa recordar que Czeslaw Milosz ja avisava que ¡°la falsedat del sentiment s¡¯endevina en la falsedat de la frase¡±, com si l¡¯afany po¨¨tic fos incompatible amb la contenci¨®, i n¡¯hi ha d¡¯altres on el desajust prov¨¦ directament de la naturalesa de la mat¨¨ria narrada: ¨¦s excessiu que l¡¯hereu de Can Dalmau vagi cremant xais i gossos ¡ªi cucs i escarabats i altres insectes¡ª vius enmig del camp com a maniobres ¨²ltimes de la seva vida d¡¯artista modern, i ¨¦s incre?ble tamb¨¦ el n¨²mero de la prostituta equipada amb unes ales d¡¯¨¤ngel. Per¨° de totes formes s¨®n uns detalls secundaris que no fan gens desaconsellable la lectura d¡¯Els nois, sens dubte el llibre on Sala ha concretat m¨¦s que mai com ¨¦s el fons de la putrefacci¨®.