Quan Martin Parr era seri¨®s

Estem acostumats a l¡¯humor fi i ir¨°nic del fot¨°graf Martin Parr (Empsom, Regne Unit, 1952), en qu¨¨ critica el m¨®n actual, sobretot el consumisme i el turisme de masses. Les seves fotos, plenes de color i persones que no semblen mai quietes, generen sempre la mateixa reacci¨®: el primer somriure que provoquen quan la mirada s¡¯hi atura acaba mig congelat i deixant un regust amarg. S¨®n les fotos de Martin Parr, reconegut i controvertit autor documental que des de 1994 forma part de la n¨°mina d¡¯autors de Magnum.

Acabat de sortir de l¡¯escola d¡¯art, el fot¨°graf fixa el seu objectiu per primera vegada, a partir de 1975, en les petites localitats t¨¨xtils de Hebden Bridge i Calderdrale, a Yorkshire, al nord d¡¯Anglaterra, amb la intenci¨® de reflectir un m¨®n que, intu?a, arribava a la seva fi. Un ambient tradicional i costumista ple, majorit¨¤riament, d¡¯ancians per la marxa a la ve?na Londres dels m¨¦s joves a la recerca de noves oportunitats; per¨° tamb¨¦ algun nen, dependentes, agricultors, miners... All¨¤ es trasllada Parr durant cinc anys, entre 1975 i 1980, juntament amb Susie Michel, una jove que comen?ava a escriure i que va acabar sent la seva dona. D¡¯aquesta experi¨¨ncia sorgeix Els inconformistes, 75 fotografies que es poden veure al centre municipal de la Virreina de Barcelona fins al mes de juliol.

¡°El nom ve de les capelles metodistes i baptistes anomenades inconformistes que apareixien a tota la zona¡±, escriu Susie al pr¨°leg del llibre-cat¨¤leg de la mostra. ?s l¡¯¨²nic que sembla saltar-se la norma i el costum en aquestes imatges, plenes de rituals, de menjars en comunitat, d¡¯actes religiosos, d¡¯imatges de f¨¤briques que viuen els seus moments baixos despr¨¦s de la crisi del sector t¨¨xtil, de grangers de les muntanyes o d¡¯oci, com ara anar al cinema a veure Taur¨®, la pel¡¤l¨ªcula de Spielberg de 1975 en qu¨¨ el cartell sembla voler devorar els que fan la cua.

Malgrat que la comiss¨¤ria Emily Adams assegura que en aquestes imatges hi ha una total abs¨¨ncia de cr¨ªtica de l¡¯autor, en gaireb¨¦ totes hi ha una mirada ir¨°nica i una mica esperp¨¨ntica. Sorprenen els barrets, les gavardines i els vestits de flors que relacionem amb el tipisme angl¨¨s, el tweed. Gaireb¨¦ totes les senyores els llueixen en casaments, batejos i festes, on sobretot es menja. Segons Adams, Parr sabia que aquesta societat tenia els dies comptats. De fet, ha explicat que aquestes localitats, avui en dia, s¡¯han transformat en centres comercials i tur¨ªstics que atrauen cada cap de setmana centenars de londinencs. Un presagi de la fi del m¨®n que va retratar ¨¦s la primera fotografia de l¡¯exposici¨®, en qu¨¨ una enorme taula plena de dol?os, muntada per celebrar al carrer el Jubileu de Plata de la reina Isabel II, es buida despr¨¦s que es desencadeni una tromba d¡¯aigua. ¡°M¡¯agrada crear ficci¨® a partir de la realitat¡±, ha assegurat Parr en alguna ocasi¨®.

El fot¨°graf, del qual ja s¡¯han vist diverses exposicions a Barcelona, com ara Souvenir. Martin Parr, fotografia i col¡¤leccionisme, que es va poder veure el 2012 al CCCB, tornar¨¤ a la ciutat l¡¯11 de juny per pronunciar-hi la confer¨¨ncia inaugural de la quarta edici¨® del OjodePez Photo Meeting Barcelona, que se celebrar¨¤ aquests dies.