Quatre d¨¨cades de narrativa valenciana moderna

L¡¯any 1973 fou un any ins¨°lit. De colp i volta, despr¨¦s d¡¯una llarga travessia pel desert, sorgeixen els Premis Octubre amb una voluntat modernitzadora. De fet, els primers guanyadors eren molt joves: el narrador Amadeu Fabregat i els poetes Joan Navarro i Salvador J¨¤fer. L¡¯Andr¨°mina de narrativa se l¡¯endugu¨¦ una novel¡¤la de t¨ªtol descaradament provocador, Assaig d¡¯aproximaci¨® a ?Falles folles fetes foc?, d¡¯Amadeu Fabregat, un jove pelut i iconoclasta, intel¡¤ligent i l¨²cid, que a trav¨¦s dels articles incisius en la revista Gorg, posem per cas, posava en solfa la literatura voluntariosa, per¨° sense l¡¯escalf m¨ªnim de gruix literari. Aquell jove i d¡¯altres que feien colla al seu voltant eren uns malalts de la lletra impresa i, sobretot, actual, si m¨¦s no ho pretenien, amb ¨¤nsies irreprimibles de furgar en tot all¨° que no s¡¯havia pogut dir i dir-ho amb un llenguatge trencador, ben diferent del poc que es fabricava per aquests rodals. Els urgia d¡¯obrir els armaris culturals resclosits, farcits de caspa de tota mena, buidar-los i omplir-los de vestits nous i, si f¨®ra possible, rabiosament actuals.

La factura de la novel¡¤la de Fabregat era tota una declaraci¨® de principis: escrita sense punts i a part, era una ficci¨® sota la forma d¡¯una aproximaci¨® a una obra que ¨¦s presentada de vegades com a assaig, d¡¯altres com a teatre i, fins i tot, com a novel¡¤la, amb una forta c¨¤rrega generacional. L¡¯autor de Falles folles fetes foc, asfixiat per la closca cultual i moral de la ciutat que l¡¯anorrea, que li havia ocultat la seua hist¨°ria, la seua llengua i la seua cultura, passa tot un seguit d¡¯etapes est¨¨tiques i personals fins que no troba cap altra eixida que fugir-ne. Amb tot, des d¡¯un principi, la novel¡¤la amb el motiu en sordina de Llu¨ªs Muntany¨¤ esdev¨¦ el seguiment dels salts i dels sobresalts de la mem¨°ria i de la consci¨¨ncia del narrador, una escriptura que representa la recuperaci¨® d¡¯una llengua menystinguda. A poc a poc, el narrador mostra el proc¨¦s d¡¯una escriptura que sorgeix de si mateixa i creix, com una espiral interminable, a for?a d¡¯associacions, de records, de dubtes i emmirallaments, d¡¯exhibicions i ocultacions, de confusions i in¨¨rcies, de somnis i excessos. La novel¡¤la, tot plegat, ¨¦s la transformaci¨® de la persecuci¨® dels sentits que buscava l¡¯amic en la recerca del sentit de la pr¨°pia aventura. Una novel¡¤la, comptat i debatut, que creava la seua realitat contra la realitat que denunciava i defugia.

L¡¯obra ensenya el carnet d¡¯una manera nova de viure i fer literatura, que saltava sense miraments sobre la literatura casolana, esmaperduda en les seues quimeres. Amadeu Fabregat exhibia una prosa sumptuosa, farcida d¡¯imatges que obrien finestres. Un llenguatge fecund, que somiava dialogar amb les obres m¨¦s avan?ades que es feia en altres literatures. Vist des d¡¯avui, l¡¯obra peca de massa abstracta, li hauria anat b¨¦ una mica m¨¦s de concreci¨®, i la llengua es ressent, com ¨¦s l¨°gic, per la falta de control en l¡¯ajust dels registres. Amb tot, la llengua ¨¦s llampant i proteica, i posa en relleu els punts de brillantor que posse?a la personalitat del seu autor.

Amadeu Fabregat no fou una flor d¡¯estiu. El seguiren tot un seguit d¡¯autors amb voluntat ¡°experimental¡±, com ara Ferran Cremades i Arlandis, Josep Llu¨ªs Segu¨ª, Casimir Gandia¡­ No tot era provocaci¨®. Tamb¨¦ hi hagu¨¦ Carmelina S¨¢nchez-Cutillas, Joan Francesc Mira, per exemple, i, una mica m¨¦s tard, Josep Lozano, Ferran Torrent i un llarg etc. El que importa de la generaci¨® del setanta, d¡¯aquells anys en general, va ser un inter¨¦s renovat per la literatura entesa com una q¨¹esti¨® altament seriosa, per la consci¨¨ncia de l¡¯ofici, la preocupaci¨® per la t¨¨cnica i el fet d¡¯entendre la narraci¨® com la creaci¨® rigorosa d¡¯un univers de ficci¨®.

Un tercer grup de temes que no podem oblidar ¨¦s la q¨¹esti¨® de la ciutat i del pa¨ªs. ?s clar que tota la ficci¨® no ha de girar obsessivament al voltant d¡¯aquests temes, per¨° s¨ª que s¨®n claus i ¨¦s fonamental que siguen filtrats o deformats, directament o indirecta, des d¡¯un ventall ampli de perspectives. Certament, el Pa¨ªs Valenci¨¤ ha deixat de ser invisible liter¨¤riament. Des de llavors, i encara mai no ¨¦s prou, es pot dir que les diferents ciutats, sobretot Val¨¨ncia, per¨° tamb¨¦ Alacant i Castell¨®, i moltes comarques i paisatges, troten per les p¨¤gines de ficci¨® dels narradors valencians.

A partir d¡¯aquell moment es podria escriure sobre el que es volguera, per¨° es detecta, al marge dels encerts o de les relliscades, una voluntat d¡¯estil bastant generalitzada i una atenci¨® primmirada per bastir una llengua liter¨¤ria flexible i d¨²ctil, que abastara i modulara en un al¨¦ sostingut tots els timbres de l¡¯idioma.

No podem oblidar que l¡¯obsessi¨® per la renovaci¨® liter¨¤ria anava lligada a la voluntat de crear una literatura com D¨¦u mana, amb cara i ulls. Aix¨° representava ser conscients que calia bregar per a crear un clima i un circuit literaris, exigia fer cr¨¦ixer el planter d¡¯autors i crear plataformes que els possibilitaren. ?s clar que no tots els escriptors s¡¯embrutaren amb la feina m¨¦s obscura, per¨° se¡¯n podien trobar un grapat en la creaci¨® d¡¯editorials, en la direcci¨® de col¡¤leccions, en la dinamitzaci¨® de premis i en l¡¯est¨ªmul de la traducci¨®.

No haur¨ªem d¡¯oblidar tampoc la literatura infantil i juvenil, que t¨¦ un pes enorme en el conjunt de la producci¨® liter¨¤ria. El personal que va participar en el reviscolament literari dels anys 70 i 80 vivia per a la literatura, sabia que calia una ¡°vida¡± liter¨¤ria, per m¨ªnima que f¨®ra, per tal que arrelara, i, per a consolidar-la, era vital la flu?desa amb les altres ¨¤rees ling¨¹¨ªstiques, fet que en aquests moments recula per la situaci¨® que travessa el sector del llibre.

El context cultural i pol¨ªtic actual ¨¦s desolador, no ho negarem pas, i afecta, i molt, totes les manifestacions relacionades amb la llengua. Malgrat tot, hem vist, m¨¦s d¡¯una vegada sorpresos, que la nostra literatura ha crescut en nombre d¡¯autors i en qualitat mitjana. Ara conviuen narradors en actiu de promocions ben diverses. Aix¨ª, entre els narradors m¨¦s veterans, hi ha Josep Pal¨¤cios, Joan Francesc Mira, Ferran Torrent i Josep Piera. El segueixen Toni Cucarella, Ignasi Mora, Rafa Gomar, Vicent Us¨®, Francesc Bod¨ª, Manuel Baixauli, Esperan?a Camps, Salvador Company, Urb¨¤ Lozano, Silvestre Vilaplana. Entre els que han entrat amb for?a darrerament trobem Xavier Aliaga, Raquel Ricart, Anna Moner, N¨²ria Cadenes, i, entre els m¨¦s joves, cal esmentar Marc Pallar¨¦s, Xavi Sarri¨¤, Felip Tobar i Joanjo Garcia.

De l¡¯escriptura de l¡¯exc¨¦s, de l¡¯orgia del llenguatge exaltada en aquells anys ha plogut molt. Amb el temps aquella milit¨¤ncia s¡¯esva¨ª, i despr¨¦s hi hagu¨¦ una defensa a ultran?a de la trama, dels personatges, de la literatura que es deixara llegir. Entre un pols i l¡¯altre han sorgit un enorme ventall de propostes. Ara, amb la crisi del llibre es persegueix desesperadament vies narratives. A banda de les singularitats o del fet que tinguen components atractius de serial televisiu, s¡¯afavoreixen les trames que incloguen un punt autobiogr¨¤fic, que toquen temes d¡¯actualitat incendi¨¤ria o siguen pr¨°ximes al lector. Aix¨° seria l¡¯aparador m¨¦s evident, per¨° continuen tenint for?a la primacia del llenguatge amb voluntat de ser ¡°met¨¤fora¡± d¡¯una ¨¨poca, territori en qu¨¨ es mou Joan Francesc Mira; l¡¯estremiment del llenguatge i la fantasia m¨¦s inquietant que trobem en les proses de Josep Pal¨¤cios, i el punt biogr¨¤fic i la imaginaci¨® m¨¦s abismal que conjura l¡¯¨²ltim Manuel Baixauli. Tot plegat, des dels anys 70 fins ara el viatge ha estat llarg, complicat, amb ren¨²ncies, des¨¤nims, per¨° tamb¨¦ engrescador i amb alguns resultats fascinants.