¡°S¨®c un franctirador; estic on mereixo estar i ja en tinc prou¡±

Un actor que canta i un cantant que actua. De fama ef¨ªmera als setanta amb l'himne nihilista B¨¨stia, Oriol Tramvia (Barcelona, 1951), exve¨ª de la Formentera hippy, protagonista de la Barcelona postfranquista i secundari com a actor i m¨²sic la resta de la seva vida, ha tret un nou disc, el set¨¨. Ho fa sense m¨¦s pretensi¨® que fer-ho, en un gest que explica la seva vida. Ara, amb 63 anys, se la mira sense gaires retrets.

Pregunta. Qu¨¨ deia el seu DNI a l'apartat "professi¨®"?

Resposta. Artista. Entre els actors s¨®c un cantautor i entre els cantautors, un actor.

P. Sempre ha nedat contra corrent.

R. S¨ª, ¨¦s que tot ho he fet de rebot. Aix¨ª vaig entrar al Grup de Folk, i de rebot vaig entrar al Zeleste. S¨®c com la pudor, si tanques la porta no entra.

P. No ha buscat res a la vida, tot s'ho ha trobat?

R. No busco mai, ¨¦s avorrit, una p¨¨rdua de temps. Si un mat¨ª no trobo els mitjons, doncs no me'ls poso.

P. Compulsiu, llavors?

R. S¨ª, s¨®c m¨¦s aviat precipitat. He passat de tot, he tingut molta pasta i he viscut en una pensi¨® nom¨¦s amb la guitarra. He naufragat diverses vegades. Tot aix¨° m'ha fet persona, i estic content, tot el que m'ha passat ho visc com una riquesa. Estic en pau.

P. I qu¨¨ es retreu?

R. La falta d'academicisme de qu¨¨ he presumit, la ingenu?tat amb les drogues, l'eixelebrat que he estat, ser pol¨ªticament ingenu, com quan a la Transici¨® es debatia entre reforma o ruptura i jo estava, ¨°bviament, per la ruptura, per¨° resulta que ¨¦rem quatre. Em va costar assimilar-ho. No vaig votar la Constituci¨® ni res. La primera vegada que vaig votar va ser pel refer¨¨ndum d'ingr¨¦s a l'OTAN.

P. En contra, imagino.

R. No, a favor. Jo veia que els militars estrangers eren joves i educats i els nostres, vells, sense educaci¨® i amb la mania de fer consells de guerra. Vaig pensar que necessitaven viatjar i con¨¨ixer m¨®n, per aix¨° vaig votar a favor de l'entrada a l'OTAN.

P. Mai no ha fet all¨° que s'espera de vost¨¨.

R. S¨®c un supervivent, sempre he anat a la meva.

P. Per aix¨° no ha encaixat enlloc? Era del Grup de Folk, per¨° B¨¨stia , el seu elap¨¦, era rock. Va treballar amb Zeleste, per¨° no sonava laiet¨¤. ?s m¨²sic, per¨° el seu primer disc d'estudi ¨¦s de 2004.

R. S¨®c un franctirador. Acabo de compondre un himne al carrer Nou de la Rambla, encarregat pels ve?ns i comerciants del barri. I faig un paperet al Born. En tinc prou. Ara b¨¦, passo ¨¨poques sense feina, per¨° tinc clar que estic on em mereixo. Estic agra?t d'haver arribat a aquesta edat i no em sento marginat ni incompr¨¨s.

P. I com viu el fet de ser recordat nom¨¦s per B¨¨stia ?

R. Molt b¨¦. No m'hi comparo, per¨° Ravel no nom¨¦s va compondre el Bolero. I a m¨¦s a m¨¦s, he fet un ¨¨xit. D'altres no n'han fet cap.

P. Als anys setanta ja veia quin dels seus companys triomfaria?

R. Serrat, s¨ª. Recordo veure'l en matinals al Romea i pensar que aquell paio tenia alguna cosa que no ten¨ªem els altres. Era innovador. Feia una can?¨® d'home profundament ficat en el m¨®n que explicava coses i provocava sentiments comuns entre els espectadors: feia fans. Es veia que seria un fenomen de masses.

P. I Raimon?

R. Era diferent, era un combatent. I es va saber construir la carrera, molt astut. Va aconseguir esdevenir el cantant oficial de l'esquerra. Jo crec que hauria estat un extraordinari cantant mel¨°dic itali¨¤.

P. I Sisa i Pau Riba?

R. Com germans grans. Igual que jo, eren drogoaddictes i desafinaven. No ¨¦rem de l'esquerra tradicional, no sab¨ªem construir-nos una carrera. Al Grup de Folk jo pensava que ells dos eren "raros" i tenien mala folla. Recordo quan Sisa ens va ensenyar Qualsevol nit pot sortir el sol, una matinada a les quatre. Li vaig dir que era una merda, massa llarga i que parlava de gent morta. Ja veus.

P. Tenen el reconeixement que es mereixen?

R. La gent els t¨¦ presents.

P. S¨ª, els recorden, per¨° no els contracten.

R. B¨¦, mala pata ¨¦s n¨¦ixer a Som¨¤lia. I nom¨¦s pel fet que Pau Riba sigui viu, haur¨ªem de donar les gr¨¤cies. Per mi s¨®n dues cares d'una moneda: Sisa, fill de menestrals i Pau, de bona fam¨ªlia i molt autodestructiu.

P. I Quico Pi de la Serra?

R. ?s el millor guitarrista de tots. Aquest s¨ª que crec que est¨¤ desaprofitat. Per¨° ¨¦s que sempre es caga en tot, les seves can?ons es caguen en quelcom o en alg¨². No evita els conflictes, sembla que els busqui.

P. Aniria a tocar al Canet 2014?

R. L'organitzador ha cregut oport¨² fer-ho amb ¨¤nims de no perdre gaires calers. Li desitjo sort, i si em vol trucar, endavant. Hi ha gent de la meva generaci¨® que diu que com el nostre Canet, cap. No vull fer comparacions, "lo que pas¨®, pas¨®".

P. Com veu l'escena musical?

R. Nosaltres an¨¤vem amb espardenyes i f¨¨iem afirmacions molt rotundes. Sisa va dir que qualsevol nit podia sortir el sol, i tots hi vam estar d'acord. Ara per tocar un xil¨°fon porten no s¨¦ quantes coses. I et diuen que ens ha costat d¨¦u i ajuda arribar fins aqu¨ª. Ara tot ¨¦s m¨¦s light, no ¨¦s menysteniment, abans ¨¦rem un altre tipus de gent en un altre context. Ara tot est¨¤ m¨¦s estilitzat, no s'estripa, no estan educats per fer-ho i no ho fan. Manel s¨®n, per mi, com una banda nost¨¤lgica.

P. I no som una mica de poble traient pit constantment a tomb dels nostres m¨²sics, als quals despr¨¦s s'abandona a la seva sort?

R. Els catalans portem a l'ADN ser de poble.

P. Continua essent ¨¤crata?

R. S¨ª, per¨° el debat ¨¦s un altre. No he estat independentista, per¨° visc en un pa¨ªs que es diu Catalunya, que t¨¦ llengua, bandera i himne. Hi ha pa?sos que no tenen idioma, com M¨°naco, i ning¨² els discuteix. Aquest pa¨ªs pot viure de com¨² acord amb un pa¨ªs que es diu Espanya. Per¨° si no volen entendre que som un pa¨ªs, doncs haurem de respondre a la pregunta del refer¨¨ndum. Hi ha un conflicte i demano als dirigents que encarin el problema. No pot ser que puguis cantar en catal¨¤ a Buenos Aires i vagis a Madrid i et facin males cares i s'ho prenguin com una provocaci¨®. El catal¨¤ i el basc no s¨®n una anomalia. Ah, i gald¨®s paper de les esquerres, que fan passar un senyor de dretes com Mas com l'abanderat de la llibertat de Catalunya.