Editar en valenci¨¤: entre la superviv¨¨ncia i la renovaci¨®

El pessimisme ¨¦s sovint l¡¯ant¨°nim de l¡¯alternativa, una constataci¨® est¨¨ril, immobilista, contemplativa, acomodat¨ªcia. No debades, vivim al pa¨ªs del ¡°tot est¨¤ molt malament¡±, una lletania que en el m¨®n editorial en llengua pr¨°pia s¡¯ha anat repetint amb m¨¦s i m¨¦s amargor a mesura que la crisi eixamplava la ferida. Una lletania, per¨°, que no resumeix ¡ªno pot¡ª la situaci¨® d¡¯un mercat que agafa aire per tal d¡¯afrontar una reconfiguraci¨® obligada, mentre gira l¡¯esquena al format digital i mira d¡¯anar m¨¦s enll¨¤ de la tradicional depend¨¨ncia de l¡¯¨¤mbit escolar i dels fam¨¨lics ¨ªndexs de lectura. Un mercat amb un futur immediat entre la superviv¨¨ncia i la renovaci¨®. No pot ser d¡¯una altra manera.

La crisi ha colpejat fort el sector. No ¨¦s cap secret. ¡°La crisi s¡¯ha notat¡±, diu, franc, Manel Romero, secretari de l¡¯Associaci¨® d¡¯Editors del Pa¨ªs Valenci¨¤. En primer lloc, tot i que no han disminu?t m¨¦s durant els dos ¨²ltims anys, les subvencions a l¡¯edici¨® van sofrir una davallada al comen?ament de la crisi de la qual no s¡¯han recuperat. No ha estat l¡¯¨²nica. ¡°La davallada de consum cultural ¨¦s, a hores d¡¯ara, molt forta i la ind¨²stria editorial valenciana ho pateix, especialment les editorials que publiquem en valenci¨¤¡±, comenta Dolors Pedr¨®s, d¡¯Edicions 96. Menys subvencions, menys vendes i menys producci¨®, innegable, per¨° tamb¨¦ alguns problemes que v¨¦nen de lluny. ¡°El victimisme recurrent ¨¦s un recurs massa temptador¡±, apunta Felip Bens, editor de J¨¤ssena, que no defuig la responsabilitat: ¡°Hem d¡¯analitzar quines coses hem fet malament els editors, i tamb¨¦ els pol¨ªtics¡±. Per a ell, ¨¦s evident: ¡°l¡¯escassa capacitat de les edicions en valenci¨¤ per a seduir amplis sectors de la nostra societat¡±, factor que s¡¯afig a ¡°la fragilitat estructural de la llengua¡±.

No tot ¨¦s culpa de la crisi, doncs. Hi ha qui ho t¨¦ molt clar: ¡°Els problemes generals assumeixen ac¨ª una gravetat espec¨ªfica d¡¯una envergadura enorme. No s¡¯ha aconseguit una estructura empresarial forta, capa? de resistir una mala conjuntura. No s¡¯ha treballat amb sentit constructiu i amb la voluntat decidida d¡¯aconseguir ser el tercer pol editorial. La responsabilitat pol¨ªtica, igual que passa en altres sectors d¡¯activitat, ¨¦s enorme¡±. S¨®n les paraules de Gustau Mu?oz, editor de Publicacions de la Universitat de Val¨¨ncia, per a qui cal un aut¨¨ntic ¡°punt i a part per a reactivar el sector editorial valenci¨¤¡±.

Les conseq¨¹¨¨ncies de tot plegat s¨®n evidents. I els canvis s¡¯imposen. Una de les m¨¦s afectades durant aquests anys ha estat Bromera, la m¨¦s gran de les editorials valencianes dedicades a l¡¯edici¨® en llengua pr¨°pia, i el millor exemple que els temps de creixement quantitatiu s¡¯han acabat. Ara fa dos anys que inici¨¤ un ERO que afect¨¤ el 40 % dels seus treballadors, tota una met¨¤fora. El 2014, aquestes mesures, assegura Josep Gregori, ¡°han assentat la viabilitat de l¡¯empresa¡±, per¨° la prud¨¨ncia comen?a a fer-se norma: ¡°Ara contrastem molt els originals que ens arriben. Abans ens pod¨ªem permetre un cert grau d¡¯aventura¡±.

Totes les editorials redueixen el nombre de publicacions i els seus tiratges

I ¨¦s que l¡¯aventura ¨¦s una altra: tractar de renovar-se per a continuar editant. I fer-ho amb peus de plom. Totes les editorials redueixen el nombre de publicacions i els seus tiratges. ¡°Aquest ¨¦s un dels canvis m¨¦s importants¡±, apunta Laia Climent, de la hist¨°rica 3i4, ¡°el nivell de risc que es pot posar en un llibre a l¡¯hora de publicar-lo. Si des de l¡¯editorial no s¡¯intueix un mercat molt evident, pot ser que el llibre no es publique mai. I ¨¦s trist veure tants i tants llibres bons als calaixos dels editors, de les editorials, pel simple fet que no ens podem permetre el luxe d¡¯arriscar una mica. En ¨¨poques passades, un llibre podia cobrir-ne un altre i aix¨ª es podia jugar amb diferents nivells literaris: els uns per al gran p¨²blic i els altres m¨¦s elitistes¡±. Una altra ¨¨poca.

?Senzillament, es publiquen menys llibres. Aix¨°, que a primera vista pot semblar radicalment negatiu, necessita algun mat¨ªs. ¡°No crec que hi haja una situaci¨® dram¨¤tica a escala de producci¨®¡±, diu N¨²ria Sendra, d¡¯Editorial Bullent, ¡°es trauen novetats de molt de nivell en tots els camps¡±. Per¨° altres veus alerten del perill de la invisibilitat dels llibres en valenci¨¤ que comporta la davallada dels tiratges. Un fet que, a m¨¦s a m¨¦s, s¡¯afig a la dif¨ªcil situaci¨® de les llibreries menudes. ¡°A Val¨¨ncia costa trobar llibres editats en catal¨¤¡±, comenta Vicent Olmos, editor d¡¯Afers, ¡°sense llibreries, sense prou llibres per a fer-los visibles, i amb la concentraci¨® dels punts de vista en ¡®negocis¡¯, com ara El Corte Ingl¨¦s, La Casa del Libro o la Fnac, per posar-ne alguns exemples, que decideixen quins t¨ªtols posen a les seues prestatgeries i taules de novetats seguint els criteris que marca la central de Madrid¡±.

Si s¡¯imposa la prud¨¨ncia a l¡¯hora de traure a la llum llibres, tamb¨¦ ho fan les noves maneres de fer-los arribar al p¨²blic. Ac¨ª, l¡¯immobilisme es paga amb la invisibilitat: activitats culturals paral¡¤leles, presentacions, venda directa¡­ i xarxes socials. Aquestes comencen a deixar de ser un recurs m¨¦s de la promoci¨® per a passar a la categoria de necessitat. I encara m¨¦s en un mercat com el del llibre en valenci¨¤, tan silenci¨®s i mancat de plataformes on fer-se evident. Un dels qui ho sap m¨¦s b¨¦ ¨¦s Joan Carles Girb¨¦s, de Sembra Llibres, una editorial nova que no creu els profetes de l¡¯apocalipsi. Per Girb¨¦s, a banda de la xarxa, ¡°el futur del m¨®n de l¡¯edici¨® passa per tornar als or¨ªgens: motivar llibres, treballar amb els autors, sentir com a propi el llibre que publiques perqu¨¨ te¡¯l creus¡±, coses que ¡°en el passat immediat s¡¯han fet poc, o no suficientment¡±. D¡¯altra banda, proposa ¡°trencar la idea que la literatura en valenci¨¤ ¨¦s un g¨¨nere, cosa que provoca que se l¡¯assimile a la literatura prescriptiva escolar¡±, i presentar ¡°una oferta adequada per a seduir una massa de gent que pot llegir en valenci¨¤, despr¨¦s de m¨¦s d¡¯una generaci¨® educada en aquesta llengua¡±. ¡°Si no¡±, diu, ¡°ens trobem remenant sempre la mateixa aigua¡±.

?s aix¨° justament, canviar l¡¯aigua de la peixera, el que necessita un sector en transformaci¨®, que sap que arriba una era nova. I amb aquesta, tota una gamma de canvis: entusiasmes, frustracions, reestructuracions, i noves i velles maneres de buscar el p¨²blic. Al capdavall, l¡¯¨²nica opci¨® que no es preveu ¨¦s plegar veles, perqu¨¨ no hi ha llibre sense escriptor. Per¨° tampoc sense editor.