¡°En el feixisme, la viol¨¨ncia ¨¦s un acte d¡¯afirmaci¨® de la consci¨¨ncia¡±

Ferran Gallego (Barcelona, 1953) ¨¦s professor d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona. Ha investigat les ideologies de l¡¯extrema dreta, tant a Europa com a l¡¯Am¨¨rica Llatina. La seva ¨²ltima obra (Cr¨ªtica) es titula El evangelio fascista. La formaci¨®n de la cultura pol¨ªtica del franquismo (1930-1950). S¨®n gaireb¨¦ mil p¨¤gines en les quals analitza el naixement del feixisme espanyol, com Falange es va convertir en el nucli que va aglutinar la resta de la dreta i com el r¨¨gim va poder evitar ser arrossegat per la desaparici¨® dels feixismes europeus. Descriu el magma intel¡¤lectual subjacent a Falange i els seus valors. Gallego no creu que sigui possible un rebrot dels feixismes.

Primo de Rivera

Per Gallego, l¡¯any 1936 les dretes trien el feixisme com a proposta molt ben adaptada a la situaci¨® europea. Es produeix ¡°una converg¨¨ncia social i doctrinal que qualla el 18 de juliol com a projecte feixista¡±. El punt de partida ¨¦s la idea d¡¯Espanya. ¡°El feixisme espanyol arrenca de la legitimaci¨® de la funci¨® hist¨°rica d¡¯Espanya i suposa la defensa d¡¯una universalitat que va quedar fragmentada per la Reforma protestant. Es reivindica l¡¯imperi vinculat al catolicisme, a la universalitat. La fragmentaci¨® nacional ¨¦s el resultat d¡¯una modernitat que s¡¯oposa a la via espanyola, la de la defensa de la unitat espiritual cat¨°lica d¡¯Europa. I de l¡¯evangelitzaci¨® del m¨®n, que no deixa de ser l¡¯exportaci¨® d¡¯Europa a trav¨¦s d¡¯Espanya¡±. Perqu¨¨ el catolicisme de Falange est¨¤, per a ell, fora de dubte.

¡°Jos¨¦ Antonio Primo de Rivera afirma que no ¨¦s nacionalista perqu¨¨ la naci¨® ¨¦s un acord entre ciutadans i no creu que Espanya sigui fruit d¡¯un contracte. Espanya ¨¦s irrevocable. Espanya no ¨¦s una naci¨® en el sentit il¡¤lustrat. L¡¯eterna metaf¨ªsica d¡¯Espanya s¡¯escapa al concepte de naci¨®. No admet parang¨® amb les nacions nascudes als segles XVIII o XIX. El feixisme ¨¦s nacionalista, per¨° es nega a recon¨¨ixer-ho i atribueix aquest adjectiu a catalans i bascos. Els feixistes s¨®n nom¨¦s espanyols¡±, sentencia.

Gallego sost¨¦ que la confrontaci¨® entre el nacionalisme espanyol i el catal¨¤ es viu intensament durant la Rep¨²blica: ¡°El feixisme espanyol va tenir el seu gran enemic en el nacionalisme catal¨¤. No, en canvi, en el basc. Bona part dels seus quadres fundadors s¨®n bascos: S¨¢nchez Mazas, Jacinto Miquelarena... Les seves publicacions les financen bascos, i mon¨¤rquics bascos intercedeixen entre Jos¨¦ Antonio i Ramiro Ledesma. No dubten a parlar del fusilable Maci¨¤. Ledesma pensava que la crisi de 1934, quan coincideixen la insurrecci¨® d¡¯Ast¨²ries (la revolta social) i el desafiament catal¨¤, era l¡¯oportunitat de Falange. De fet, els falangistes es manifesten a Madrid sota la bandera republicana, en defensa de la unitat d¡¯Espanya. Creuen que a Espanya, precisament perqu¨¨ hi va haver una revoluci¨® social, la d¡¯Ast¨²ries, la integritat nacional va poder ser posada en dubte pel nacionalisme catal¨¤. El perill no ¨¦s la revoluci¨® social, sin¨® la desintegraci¨® territorial. Ho diu Calvo Sotelo: abans una Espanya roja que una Espanya trencada¡±.

Hi ha una excepci¨®: l¡¯escriptor Ernesto Gim¨¦nez Caballero, un dels intel¡¤lectuals feixistes que s¡¯entusiasma amb Maci¨¤. ¡°Buscava un l¨ªder i va pensar en Aza?a. Despr¨¦s, a Barcelona veu la multitud aclamant Maci¨¤ i queda extasiat. Veu el populisme del l¨ªder, el carisma. Li encanta que la gent no cridi ¡®Visca la Rep¨²blica¡¯, sin¨® ¡®Maci¨¤, Maci¨¤¡¯. No victoregen la instituci¨®, sin¨® la persona¡±.

Per Gallego, la Guerra Civil ¨¦s una de les difer¨¨ncies entre el feixisme espanyol i l¡¯alemany i l¡¯itali¨¤. ¡°La guerra ¨¦s un proc¨¦s de conquesta del poder i de creaci¨® d¡¯un Estat nou partint de zero. El feixisme no ¨¦s un projecte pol¨ªtic m¨¦s, com ho podrien ser el comunisme, el liberalisme, el pensament llibertari. De fet, el feixisme ¨¦s l¡¯¨²nic projecte pol¨ªtic que sorgeix al segle XX, els altres procedeixen del XIX. Mai no es diu a si mateix continuador de res, sin¨® que es presenta com a trencador. Per¨° en el que el feixisme ¨¦s ontol¨°gicament diferent ¨¦s en el paper de la viol¨¨ncia. L¡¯exercici de la viol¨¨ncia ¨¦s un acte d¡¯afirmaci¨® de la consci¨¨ncia feixista¡±. I l¡¯extermini de l¡¯enemic ¨¦s natural: ¡°El feixisme designa la condici¨® per pert¨¤nyer a una comunitat. Quan els nazis construeixen els camps, els d¡¯extermini i els de reclusi¨®, el que fan ¨¦s una arquitectura de l¡¯exclusi¨®. Els camps s¨®n per a les persones que no formen part de la comunitat. La seva condici¨® els exclou. El feixisme ¨¦s un sistema de depuraci¨® permanent de la comunitat. Com deien els nazis, amb la s¨ªfilis no es negocia. La anti-Espanya ha de ser liquidada, destru?da¡±.

Hi ha un mite que ¨¦s arrasat en el llibre: la idea que els feixistes eren una banda de br¨¨tols. Segons l¡¯opini¨® de Gallego, ¡°els seus intel¡¤lectuals no s¨®n de segona fila. Legaz Lacambra ¨¦s un expert en Filosofia del Dret que obt¨¦ la c¨¤tedra durant la Rep¨²blica, i amb ell hi s¨®n Ridruejo, Tovar, La¨ªn Entralgo. El feixisme espanyol va tenir una elit cultural que va ser capa? de definir el projecte amb gran subtilesa. Es veuen en la disjuntiva de buscar una soluci¨® que opti entre l¡¯Estat liberal ja inservible i el de classe que rebutgen. I la troben en l¡¯Estat corporatiu que nega la democr¨¤cia representativa¡±.

?