El senyor Ben Nassir

El senyor Ben Nassir, segons m¡¯explicaven els custodis de la casa, devia ser un home de recursos, terratinent o comerciant, que en el viatge reglamentari a la Meca es va dedicar a comprar llibres al Caire i a Damasc, li va entrar la febre bibli¨°fila, i va anar repetint viatges, carregant camells amb paquets de llibres i encomanant m¨¦s compres cada any a mercaders i pelegrins. Fins que va reunir la m¨¦s gran biblioteca privada de qu¨¨ es t¨¦ not¨ªcia en aquestes parts del m¨®n i de la hist¨°ria. Aix¨° era al comen?ament del segle XVIII de la nostra era, els milers de llibres eren tots manuscrits, i dubte molt que a l¡¯Europa d¡¯aquells anys alg¨² arribara a reunir una biblioteca equivalent a aquesta de Tamgrut a les portes del desert. No s¨¦ quants volums va reunir el senyor Maians a Oliva uns anys m¨¦s tard, ni quants en compr¨¤ Voltaire, o Diderot, o qualsevol dels nostres il¡¤lustrats, que d¡¯altra banda tenien acc¨¦s a un comer? editorial ben abundant. El senyor Ben Nassir ho tenia m¨¦s dif¨ªcil: comprava manuscrits en ciutats remot¨ªssimes, arribaven despr¨¦s de mesos de viatge, i formava una biblioteca impressionant en un poblet de cases de fang, entre els hortets de l¡¯oasi, les palmeres, i un gran obrador de terrissa que hi ha al costat mateix i que encara funciona, amb forns de llenya, exactament igual que fa tres segles. El senyor Ben Nassir, entre el desert de pedra i les primeres dunes d¡¯arena, deu ser un dels exemples extrems que ha donat la passi¨® humana per la paraula escrita. Anotava comentaris, amb una lletra menuda i elegant, al marge de molts dels llibres que comprava, n¡¯encomanava m¨¦s i m¨¦s als mercaders i supose que els esperava amb ¨¤nsia. Els guardava en armaris, els fullejava, els llegia a la fresca de l¡¯hort, i no s¨¦ quin sentit li devia trobar a tot plegat, o per qu¨¨ ho feia. Per¨° la passi¨® pels llibres ha estat sempre un misteri inescrutable, una passi¨® fosca, com la de Fuster acumulant-ne a Sueca desenes de milers. La difer¨¨ncia ¨¦s que el senyor Ben Nassir ¨¦s ara com un sant popular, t¨¦ una confraria religiosa amb el seu nom i al costat de la biblioteca t¨¦ una tomba o capella, on els fidels fan cada any festa i romeria. Perqu¨¨ hi ha deserts de moltes classes, i els de roca i arena no s¨®n sempre els pitjors.