A l¡¯espera del teixit social

M¨¦s enll¨¤ de l¡¯ambici¨®s objectiu que es va fixar el F¨°rum de les Cultures de ¡°moure el m¨®n¡±, hi havia un altre prop¨°sit molt m¨¦s pr¨¤ctic i verificable: el de transformar una zona completament degradada. La desembocadura del riu Bes¨°s, on coincideixen els municipis de Barcelona i Sant Adri¨¤ de Bes¨°s, era clarament un espai sobre el qual calia operar urban¨ªsticament, i que l¡¯aleshores alcalde de Barcelona, Joan Clos, no es va cansar mai de qualificar com ¡°el calaix dels mals endre?os¡±.

L¡¯organitzaci¨® del F¨°rum de les Cultures va servir perqu¨¨ les administracions p¨²bliques hi destinessin recursos i hi fessin dos grans canvis: d¡¯una banda, un d¡¯urban¨ªstic i d¡¯espai p¨²blic, que va permetre obrir la zona del Bes¨°s al mar, recuperar tot el riu des de Montcada i Reixac, prolongar la Diagonal i la rambla Prim i fer-hi arribar el tramvia; i de l¡¯altra, la construcci¨® d¡¯alguns equipaments, com ara l¡¯Edifici F¨°rum (on s¡¯ha acabat instal¡¤lant el Museu de Ci¨¨ncies Naturals de Catalunya) i el Centre de Convencions, on s¡¯organitzen congressos.

El comissionat del

L¡¯altre gran canvi ha estat mediambiental, i ha passat per la retirada de les torres de les l¨ªnies d¡¯alta tensi¨® i per la construcci¨® d¡¯un dip¨°sit pluvial, una xarxa de clavegueram, una placa fotovoltaica i, sobretot, la depuradora m¨¦s gran de l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona, que permet sanejar l¡¯aigua que es retorna al mar. A m¨¦s, aquesta depuradora est¨¤ coberta per una gran plataforma que serveix d¡¯esplanada per a la celebraci¨® de grans esdeveniments, com per exemple concerts o actes de festes populars.

Per tirar endavant tota aquesta transformaci¨®, les administracions p¨²bliques i les empreses privades van invertir fins a 1.985 milions d¡¯euros, una quantitat de diners que molt dif¨ªcilment hauria anat a parar al Bes¨°s si no arriba a ser pel F¨°rum de les Cultures. A aquesta xifra cal afegir-hi els 323 milions d¡¯euros que van aportar les administracions per organitzar tots els actes.

¡°La visi¨® que tenim des de Sant Adri¨¤ ¨¦s que la transformaci¨® ha estat molt important¡±, assegura Josep Maria Canga, alcalde del municipi durant 22 anys i actualment comissionat al Consorci del Bes¨°s. Tot i aix¨ª, el pol¨ªtic reconeix que la sensaci¨® majorit¨¤ria ¨¦s que la renovaci¨® que va acompanyar el F¨°rum tampoc no va ser tan significativa: ¡°Hi ha hagut una transformaci¨® incre?ble, per¨° no ¨¦s visible¡±, afirma.

Els grans canvis no

El problema, segons Canga, ¨¦s que les estructures m¨¦s importants que s¡¯han constru?t ¡ªcom ara la depuradora¡ª no estan a la vista del ciutad¨¤, i per tant no es valoren, mentre que la transformaci¨® urban¨ªstica que ha millorat una part molt degradada de Sant Adri¨¤ tampoc no ha arribat a la majoria de la poblaci¨®, que ni coneix aquesta zona ni sembla que tingui intenci¨® de con¨¨ixer-la.

Tot i aquesta valoraci¨® positiva, Canga reconeix que deu anys despr¨¦s del F¨°rum encara no s¡¯ha aconseguit despertar l¡¯inter¨¨s comercial: ¡°Cal recon¨¨ixer que els locals comercials no funcionen b¨¦¡± i que tampoc s¡¯ha aconseguit la transformaci¨® social del barri de la Mina, que es troba ¡°encallada¡±, segons Canga. I ¨¦s que una cosa ¨¦s l¡¯urbanisme i les infraestructures i una altra les persones, avisa el comissionat.

En els propers mesos, la zona del F¨°rum pot rebre un impuls que doni arguments als que encara confien que la dinamitzaci¨® d¡¯aquest espai ¨¦s possible: la construcci¨® de tres edificis de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya (UPC) ¡ªque permetran el trasllat de les enginyeries que hi ha a l¡¯Escola Industrial¡ª i l¡¯obertura de la discoteca Amnesia a la platja de la Pau, que anir¨¤ acompanyada de la compra de diferents locals que es destinaran a usos comercials i d¡¯oci. Aquest podria ser l¡¯¨²ltim tren per consolidar la transformaci¨® del Bes¨°s i crear el teixit social que encara no ha arribat. ¡°O aconseguim dinamitzar-ho en dos anys, o comen?arem a presenciar el deteriorament de l¡¯espai¡±, adverteix Canga.

¡°O millora en dos anys

La lectura que els ve?ns fan de l¡¯aportaci¨® del F¨°rum ja ha perdut aquesta esperan?a que encara mant¨¦ Canga. De fet, els responsables de l¡¯esdeveniment van ser incapa?os d¡¯aconseguir el suport de la xarxa ve?nal de la ciutat. Un dels portaveus de la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns de Barcelona (FAVB), Albert Recio, est¨¤ conven?ut que ¡°la funci¨® del F¨°rum era crear una barrera entre el barri de Diagonal Mar i el del Bes¨°s¡±, on es d¨®na una difer¨¨ncia cada cop m¨¦s gran. Segons les dades del 2012, la renda de les fam¨ªlies del Bes¨°s ¨¦s tres vegades inferior a la de les fam¨ªlies de Diagonal Mar. Els ve?ns van criticar des del principi la construcci¨® del barri de Diagonal Mar, farcit de gratacels i envoltat per un parc tancat, en considerar que anava en contra de l¡¯urbanisme que sempre havia defensat l¡¯Ajuntament, basat en la ¡°barreja d¡¯usos¡±, segons el terme usat per la mateixa administraci¨®.

Recio tamb¨¦ critica que el principal error de la transformaci¨® que acompanyava el F¨°rum va ser ¡°el component especulatiu¡± i que molts dels equipaments es van construir sense saber per a qu¨¨ servirien, com l¡¯Edifici F¨°rum mateix.

De les poques aportacions del F¨°rum que salven des de la FAVB, destaca la depuradora, per¨° ho troben insuficient: ¡°Per cobrir una depuradora no era necessari organitzar una moguda com el F¨°rum¡±, valora Recio. El l¨ªder ve?nal tamb¨¦ critica l¡¯obsessi¨® d¡¯organitzar grans esdeveniments per transformar la ciutat.

?