Recomanem

Narrativa

La premeditada destrucci¨® de l¡¯horta valenciana ha provocat durant anys controv¨¨rsies, cr¨ªtiques, enyors i, fins i tot, un gran documental com ¨¦s A tornallom. Tamb¨¦ ha provocat paraules. Les de La mem¨°ria urbanitzable d¡¯en Joan Agrassot s¨®n les ¨²ltimes, una novel¡¤la que conta la mort del m¨®n dels avantpassats, engolit amb arts fosques pels diners que invoquen un progr¨¦s que, d¡¯aix¨°, nom¨¦s en t¨¦ set lletres. Josep Maria Domingo proposa una obra tan tradicional com els camps que s¡¯esva?en entre expropiacions i pressions. Narrativa sense experiments i amb gust per la descripci¨®, tot per a contar els dies del vell Agrassot, un home de barrejats matinals i de camins de terra enva?ts d¡¯excavadores.

Assaig

Hi ha qui encara ens recorda que queden periodistes. Els de deb¨°, insubornables, sense banderes, amb el m¨¨tode a la m¨¤ i la lucidesa al cap. Jordi Marsal n¡¯¨¦s un. Acaba de publicar Castor: la bombolla s¨ªsmica, un assaig implacable sobre el projecte Castor, el que salt¨¤ a les pantalles mentre tremolava el terra del Baix Maestrat i el de les Terres de l¡¯Ebre. Periodisme d¡¯investigaci¨® de qualitat, sense compassi¨® ni preu, posa sobre la taula les vergonyes d¡¯un proc¨¦s gens transparent, amb una prosa cristal¡¤lina que despulla impenitentment els actors d¡¯aquesta pe?a: des dels partits del Govern central o l¡¯auton¨°mic, fins a l¡¯ACS de Florentino P¨¦rez. Valent.

Epistolar

Joan Fuster era un fetitxista del paper. De sa casa de Sueca, en f¨¦u un museu. No solament de llibres, sin¨® tamb¨¦ de quadres o cartes. Milers. L¡¯editorial 3i4 comen?¨¤ a editar-les ara fa uns anys. Feina tit¨¤nica que arriba al catorz¨¦ volum, amb Correspond¨¨ncia Joan Fuster 14: La generaci¨® valenciana dels seixanta. En poques paraules, les cartes entre el guia ideol¨°gic i l¡¯avantguarda dels seus deixebles: Llu¨ªs V. Aracil, Alfons Cuc¨®, M¨¤rius Garcia Bonaf¨¦, Jaume P¨¦rez Montaner, Vicent ?lvarez, Joan Francesc Mira, Llu¨ªs Alpera, Ricard P¨¦rez Casado, Antoni Seva, Emili Rodr¨ªguez Bernabeu i Vicent Pitarch. Una generaci¨® que no mat¨¤ el pare, potser perqu¨¨ estava massa ocupada parlant amb ell.