La vida opaca

A l¡¯¨ªndex de Mai no s¨¦ qu¨¨ fer fora de casa el lector no hi trobar¨¤ cap conte titulat convencionalment, sin¨® tan sols una llista de relats d¡¯uns altres autors ¡ªTx¨¦khov, Zweig, Capote, Ginzburg¡ª, talment com si fos l¡¯¨ªndex d¡¯un recull antol¨°gic o com si s¡¯anunci¨¦s l¡¯estudi o l¡¯an¨¤lisi de cada text. No ¨¦s aix¨ª perqu¨¨ Neus Canyelles (Palma de Mallorca, 1966) va guanyar un premi de literatura de ficci¨® ¡ªel Merc¨¨ Rodoreda 2013¡ª, per¨° no ¨¦s tampoc ben b¨¦ el contrari, perqu¨¨ el que fa l¡¯autora ¨¦s el que normalment s¡¯amaga o no s¡¯explicita gaire, insinuar que els escriptors pensen menys en escriure amb originalitat que en reescriure a la seva manera els relats que m¨¦s s¡¯estimen: Borges ja va avisar que no hi ha cap llibre que estigui incomunicat, sin¨® que tots s¨®n una relaci¨®, un eix d¡¯innombrables relacions amb altres llibres. I de la mateixa manera que cada escriptor va configurant la seva pr¨°pia genealogia liter¨¤ria, tamb¨¦ pot ser que cada lector pugui crear el seu museu de viv¨¨ncies eternes gr¨¤cies a les semblances que pot trobar entre el que ha llegit i els instants m¨¦s remarcables de la seva experi¨¨ncia particular.

?s a partir d¡¯aqu¨ª que Canyelles organitza Mai no s¨¦ qu¨¨ fer fora de casa: la narradora sense nom que protagonitza els 16 contes recorda 16 experi¨¨ncies personals que li remeten a 16 moments de la literatura universal. No ¨¦s gens estrany: la literatura pot assemblar-se a la vida, o la vida a la literatura, perqu¨¨ en el centre de totes dues hi sol haver el problema de les relacions amb els altres. L¡¯autora, per¨°, no recrea ir¨°nicament ni parodia ni un sol dels textos a partir dels quals elabora els seus contes: es limita a esmentar-los per indicar al lector encuriosit quin ¨¦s l¡¯origen. Aleshores, si vol con¨¨ixer l¡¯abast de les seves maniobres, s¡¯adonar¨¤ que la intenci¨® no ¨¦s tampoc homenatjar l¡¯estil o el to d¡¯autors tan diss¨ªmils i tan poc conciliables com Nabokov i Bukowski, per exemple, o com Carver i Andersen: l¡¯homenatge es limita a adaptar la situaci¨® argumental a les an¨¨cdotes que viu la protagonista, una dona separada, que comparteix pis amb les dues filles i una gossa, i que col¡¤labora en un diari balear. Per¨° com que ¨¦s inevitable que cada escriptor tri? a quina estirp liter¨¤ria vol pert¨¤nyer, no ¨¦s gens gratu?t que el primer conte del recull estigui escrit sota la invocaci¨® de Tx¨¦khov. No ¨¦s gens estrany, doncs, que a Mai no s¨¦ qu¨¨ fer fora de casa no hi hagi artificis ni enganys, que les frases llisquin r¨¤pides i senzilles en la sintaxi que les encadena, que no hi hagi res d¡¯ostent¨®s ni hi figuri mai la voluntat d¡¯enlluernar, com si l¡¯¨²nic prop¨°sit fos la recerca de la transpar¨¨ncia i la naturalitat: no hi ha laberints rebuscats sin¨® una necessitat de precisi¨® a l¡¯hora de tractar el quadre de les insatisfaccions i les alegries m¨ªnimes d¡¯una vida encallada i plena d¡¯obligacions penoses ¡ªen comptes de sang, se sent el batec d¡¯una ¨¤nima ing¨¨nua i c¨¤ndida¡ª, que confia la seva tristesa al lector i que, sobtadament, algunes vegades ¡ªperqu¨¨ s¨ª¡ª pot demanar que se l¡¯escolti m¨¦s atentament perqu¨¨ troba prou for?a per proclamar, com Nabokov en el conte original, que a pesar de tot ¨¦s feli?, absolutament o idealment feli?, com si la felicitat fos una mena de desafiament. En aquests moments, la queixa esdev¨¦ c¨¤ntic, i tot cobra sentit perqu¨¨ hi ha hagut alguna cosa imprecisa que s¡¯ha elevat, ha flotat i s¡¯ha alliberat del pes de la vida opaca.

M¨¦s enll¨¤ dels contratemps sentimentals o de la inviabilitat dels sentiments, que s¨®n les dues l¨ªnies per on transiten la majoria dels contes de Canyelles, els batecs de la malenconia no deixen mai d¡¯inquietar una mica, perqu¨¨ revelen la vaga necessitat d¡¯alguna cosa indefinida, com si al fons de Mai no s¨¦ qu¨¨ fer fora de casa hi habit¨¦s una insatisfacci¨® profunda i inexplicable ¡ª?el simple transc¨®rrer de la vida i el temps?¡ª, per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que operar narrativament amb una mat¨¨ria i unes eines tan fr¨¤gils ¨¦s arriscar-se a construir uns contes que poden semblar massa p¨¤l¡¤lids i an¨¨mics, una mica ap¨¤tics, que es llegeixen sense saber amb exactitud qu¨¨ s¡¯ha de fer amb ells, i que fan recordar un vent molt suau que s¡¯esvaeix de la mateixa manera que ha aparegut, sense molestar.

?