¡°Si tinguessin una base m¨¦s s¨°lida, els m¨²sics d¡¯avui farien coses m¨¦s bones¡±

En plena crisi dels suports musicals, el poli¨¨dric Carles Santos (Vinar¨°s, 1940), sempre remant contra corrent, treu al mercat una caixa amb quatre ced¨¦s que reuneixen la pr¨¤ctica totalitat de la seva obra pian¨ªstica. Un doble salt mortal sense xarxa de t¨ªtol clarificador, com tots els seus, Lo b¨® ve per baix (K Ind¨²stria), que els propers dimarts i dimecres es presentar¨¤ oficialment al centre Arts Santa M¨°nica de Barcelona. ¡°No hi haur¨¤ piano, per marcar dist¨¤ncies¡±, explica Santos amb el somriure malici¨®s del nen que amaga llaminadures a la butxaca. ¡°No puc dir el que far¨¦, per¨° aconseguir¨¦ que durant mitja hora la gent escolti atentament el que els proposar¨¦. I despr¨¦s ja podran xerrar com se sol fer en les presentacions¡±.

Pregunta. Hi ser¨¤ tota la seva obra pian¨ªstica, a Lo b¨® ve per baix?

Resposta. Podria haver-hi m¨¦s coses que no recordo o que no he trobat. L¡¯interessant ¨¦s que no hem manipulat res, tot est¨¤ tal com es va gravar. Aix¨ª pots anar veient com canvia el so, la forma de gravar, fins i tot com canvien els pianos, veus com els Steinway es van fent cada vegada m¨¦s japonesos, m¨¦s met¨¤l¡¤lics...

¡°Fa 50 anys, burgesos

P. En aquests moments al mercat no hi havia cap disc seu de piano.

R. No, es van fer en una ¨¨poca en la qual no hi havia tanta curiositat com hi ha ara. La gent sent m¨¦s m¨²sica que quan jo vaig comen?ar a gravar. Llavors les coses que se sortien una mica de les normes eren per a una minoria militant, ara tot ¨¦s m¨¦s obert. Gr¨¤cies a Internet es pot disposar de milers i milers de coses de tot el m¨®n.

P. Per¨° aquesta gratu?tat d¡¯Internet perjudica tamb¨¦ els creadors, que no veuen remunerada la seva feina.

R. Jo no m¡¯irrito per aix¨°, prefereixo que les coses arribin i que la gent les pugui sentir, que et trobin pel carrer i et diguin que l¡¯altre dia van escoltar o van veure una cosa teva. Aix¨° crec que est¨¤ b¨¦: ja que ens falten tantes coses, almenys que hi hagi m¨²sica, que la gent pugui disposar de la m¨²sica. Tal vegada soni a idealista, per¨° com que he passat tant de temps a les trinxeres, aquest tipus de relaci¨® em sembla satisfactori.

P. Llavors est¨¤ a favor de les desc¨¤rregues gratu?tes?

R. No, a favor tampoc, per¨° hi busco la part positiva. Ja s¨®c gran i he passat moltes ¨¨poques de silenci absolut.

P. Internet est¨¤ canviant el m¨®n de la composici¨® i de la interpretaci¨®?

R. Jo ho veig positiu, perqu¨¨ vinc de la r¨¤dio de galena i ara fins els nens poden manipular sons amb facilitat. Disposes de mitjans que abans no existien, per¨° un piano segueix sent un piano i un violoncel encara ¨¦s un violoncel. Quan va apar¨¨ixer la tecnologia pens¨¤vem que les orquestres s¡¯havien acabat, i no ha estat aix¨ª, per¨° ara la gent ja no ha d¡¯anar a un conservatori, no ha de saber solfa, des d¡¯un punt m¨¦s t¨¨cnic es poden fer coses interessants.

P. Als anys seixanta es deia que era imprescindible estudiar al m¨¤xim la teoria per despr¨¦s poder-la oblidar.

R. Ara obliden abans d¡¯aprendre. I es nota en la qualitat. Jo vaig fer tot el recorregut pel conservatori i ho recomano, com m¨¦s solfa s¨¤piguen, millor, i si toquen un instrument, molt millor, aix¨ª no dependran tant de l¡¯electr¨°nica. Si els m¨²sics actuals tinguessin una base m¨¦s s¨°lida, amb les idees i els mitjans que tenen, podrien fer coses m¨¦s bones. Tots els conjunts tenen la mateixa estructura, amb la quantitat de possibilitats que hi ha!

P. I en el camp de la m¨²sica que abans anomen¨¤vem contempor¨¤nia?

R. No ho s¨¦, la veritat ¨¦s que no n¡¯escolto gaire. En coses que he sentit pescades al vol, veig que la gent fa molt Morton Feldman i que John Cage s¡¯ha convertit en el fil¨°sof de la m¨²sica. I est¨¤ b¨¦, perqu¨¨ Cage mai va dir el que calia i el que no s¡¯havia de fer, va venir a dir que tot es podia fer. Jo he tingut la sort de tocar el piano. Bach i Chopin tocaven. Ara els compositors es fan tocar les seves obres i, la veritat, no ¨¦s el mateix. Si toquessin seria diferent; per exemple, els minimalistes americans (Steve Reich, Philip Glass...) abans d¡¯escriure muntaven un conjunt; ¨¦s totalment diferent i, en el fons, ¨¦s el m¨¦s cl¨¤ssic.

P. Com ¨¦s aix¨° de conviure amb un piano?

R. Canvien moltes coses en la teva vida, fins i tot en la privada. El piano ¨¦s una parella.

P. Encara t¨¦ el B?sendorfer Imperial al menjador de casa?

P. No, ara ¨¦s en un auditori que duu el meu nom a Vinar¨°s, on treballo normalment. Convisc amb ell per¨° no vivim a la mateixa casa, la qual cosa t¨¦ el seu rotllo i tamb¨¦ els seus problemes, perqu¨¨ m¡¯agradava all¨° d¡¯aixecar-me a qualsevol hora, obrir la nevera, prendre alguna cosa i posar-me a tocar.

P. Vost¨¨ va estrenar moltes obres de Cage a Barcelona.

R. Ho vaig fer pr¨¤cticament tot. I tamb¨¦, quan encara vivia Franco, vaig estrenar amb Ros Marb¨¤ i Anna Ricci Pierrot Lunar. En aquella ¨¨poca tocar Schoenberg era com llegir el Manifest comunista, era una transgressi¨® important per¨° tardana.

P. Troba algun paral¡¤lelisme actual amb aquestes transgressions de fa m¨¦s de mig segle?

R. No, tot ¨¦s molt diferent. Tenim gent bona, per¨° als que manen no els importa la cultura, parlo de Madrid i de Catalunya. Fa mig segle, el Club 49 va portar Cage i Cunningham. Quan encara no brillaven a Am¨¨rica, uns burgesos catalans els van portar. Ara et porten Messi. Crec que culturalment hem baixat molt en tots els sentits, i no ¨¦s per la falta d¡¯inter¨¨s del p¨²blic, sin¨® per culpa dels dirigents. A la televisi¨® hi ha cadenes ofensives que juguen amb la dignitat de les persones.

P. N¡¯entreveu les causes?

R. Tenir un poble ignorant i desinformat significa mantenir el sistema m¨¦s anys. Un poble m¨¦s culte ¨¦s m¨¦s exigent i tot canvia. I no ¨¦s solament un atac mental, sin¨® tamb¨¦ econ¨°mic, com la pujada de l¡¯IVA, un atac frontal a la cultura. Fa l¡¯efecte que l¡¯¨²nica fi dels nostres governants ¨¦s aixafar la cultura, una brutalitat total.

?