Una constel¡¤laci¨® alcoiana brilla en els Premis Ovidi

Una potent integraci¨® d¡¯art esc¨¨nic, l¨ªrica i conceptual amb arrels rock va descollar en els novens Premis Ovidi, creant una constel¡¤laci¨® alcoiana clarament visible, en qu¨¨ conflu?ren el cantautor Hugo Mas (Alcoi, 1978), el grup Arthur Caravan, que es va formar en la mateixa ciutat al principi dels 2000, i l¡¯artista que inspira i d¨®na nom als premis anuals del Col¡¤lectiu de M¨²sics Ovidi Montllor. Ambd¨®s foren distingits pel millor disc de rock, la millor can?¨®, els millors arranjaments i producci¨® i, fins i tot, un premi ex aequo al disseny de producte, juntament amb Orxata. Tot un grapat de premis, inusual en aquesta cita anual, per a un disc tamb¨¦ at¨ªpic titulat Wegener.

A aquest enginyer forestal anomenat Hugo Mas, que treballa en entomologia, que escriu lletres a partir del descobridor de la deriva dels continents o de Lawrence Durrell i que es reconeix m¨¦s com a escriptor que com a m¨²sic, el va sorprendre m¨¦s haver estat premiat per un treball gens f¨¤cil ni comercial que per haver-ho estat en el cap¨ªtol del rock, quan abans havia pujat al p¨°dium en l¡¯apartat de Can?¨®. ¡°No hi ha gran difer¨¨ncia, m¨¦s enll¨¤ d¡¯algunes q¨¹estions d¡¯estil i arranjaments¡±, deia a l¡¯eixida del Teatre Micalet de Val¨¨ncia, restant-li import¨¤ncia.

Toni Blanes, el bateria d¡¯Arthur Caravan destacava la flu?desa del treball conjunt dut a terme, perqu¨¨ fa molt de temps que es coneixen i saben quina ¨¦s la idea d¡¯aquest projecte. I feia veure amb satisfacci¨® que dos discos del seu nou segell, M¨²sica de Telers, havien obtingut premis. L¡¯altre era el del duo We Are No Brothers, que s¡¯autodefineix com a ¡°industrial and punk electronic music band from the post-industrial, anarchist and revolutionary town of Alcoi, Pa¨ªs Valenci¨¤. Since 2006¡±. El seu disc, No som germans, s¡¯emport¨¤ el premi en l¡¯apartat de rap i m¨²sica electr¨°nica. La seua banda de suport ¨¦s, precisament, Arthur Caravan. La constel¡¤laci¨® alcoiana s¡¯eixampla.

I encara m¨¦s es va eixamplar quan Eva D¨¦nia, en recollir el premi a la millor lletra i recordar que el s¨²per grup femen¨ª Sis veus per al Poeta ¡ª¨¦s a dir, Estell¨¦s¡ª estava nominat com a millor disc de folk, explicava l¡¯origen d¡¯Havanera de Vicent, el text guardonat. Resulta que, amb tot gravat i a punt de mesclar el disc, descobriren, gr¨¤cies al poeta alcoi¨¤ Manel Rodr¨ªguez Castell¨®, que ¡°Tot esperant Ulisses¡±, el pret¨¦s poema d¡¯Estell¨¦s a qu¨¨ acompanyava aqueixa m¨²sica, no era seu, sin¨® de¡­ Ovidi Montllor, malgrat que tothom, ¨¦s a dir, tot Google i, fins i tot, l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua i alguna tesi doctoral l¡¯han atribu?t al poeta de Burjassot. ¡°No tenia sentit publicar un text de l¡¯Ovidi sense la seua m¨²sica¡±, argument¨¤ D¨¦nia. ¡°Aix¨ª que en unes quantes hores vaig escriure aquesta Havanera de Vicent per tancar el disc¡±, aclar¨ª.

El premi al millor disc de folk se¡¯n va anar a una altra ciutat mitjana, Vila-real, gr¨¤cies a Sitja, una banda en progressi¨® constant que ja va estar entre els nominats en l¡¯edici¨® de 2010 per Musicabulari. Good Laboratory Practices ¨¦s, adverteix Joan Gil, el baixista del grup, mentre baixa per les escales del teatre, ¡°la conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un proc¨¦s que ja plantej¨¤vem en aquell disc de 2009¡±. Encara m¨¦s, es tracta d¡¯una aposta atrevida que arriba al l¨ªmit de les fronteres d¡¯all¨° que es considera m¨²sica folk en l¡¯escena valenciana. Les arrels estan sota terra i l¡¯arbre creix amb la saba de la m¨²sica electr¨°nica contempor¨¤nia amb col¡¤laboracions com la de Carl Saff, que ha remasteritzat el treball a Chicago, o la de la guitarra del coyote Ramon Godes. Sobre l¡¯escenari, els de Sitja es mostraren conscients de la responsabilitat d¡¯experimentar amb arrels, amb ¡°un patrimoni que ¨¦s de tots¡±. Entre els nominats a millor disc de folk hi havia tamb¨¦ Krama i Gent del Desert. Sitja tenia nominacions, a m¨¦s, en producci¨® i arranjaments i en les lletres de can?ons.

¡°All¨° interessant no ¨¦s tant el fet que siga un any amb molta producci¨®¡±, apuntava el membre del jurat Xavier Aliaga, amb refer¨¨ncia a les 94 produccions valorades, ¡°sin¨® que els discos nominats en totes les categories s¨®n ben dignes i, encara que sempre hi ha un grapat de treballs magn¨ªfics, enguany em sembla que ha pujat el nivell general¡±. Fins i tot, assegura, ¡°hi ha discos molt dignes que no han estat nominats¡±.

El grup guanyador en l¡¯apartat de millor ¨¤lbum de pop reuneix dues peculiaritats que caracteritzen aquesta edici¨® dels ja veterans premis: els debutants i l¡¯autogesti¨®, al menys pel que fa en aquest cas al finan?ament, que va tancar-se gr¨¤cies al micromecenatge. Intacte ¨¦s el primer disc de Novembre El¨¨ctric i est¨¤ editat per M¨¦sdemil, el mateix? segell que publica el considerat millor disc de Can?¨®. El m¨²sic d¡¯Algemes¨ª resident a Madrid, Yeray Calvo, contrastava el fet de recollir ara el premi i el fet que fa un temps a penes s¡¯atrevia a tocar per als amics. Paga la pena ¡°seguir un somni¡±, conclo?a davant del micr¨°fon.

¡°?s un s¨ªmptoma positiu que la collita continue pujant, per¨° cal tenir en compte que est¨¤ relacionat amb les facilitats per a autoeditar que ofereixen les noves tecnologies¡±, puntualitza Eduardo Guillot, membre del jurat, ¡°sense oblidar que quantitat no sempre ¨¦s sin¨°nim de qualitat¡±. En tot cas, per a Guillot el saldo de la temporada ¨¦s ¡°tremendament positiu, tant per la consolidaci¨® de noms amb llarga traject¨°ria a l¡¯esquena com pel sorgiment d¡¯artistes emergents que permeten confiar en el futur immediat de l¡¯escena en valenci¨¤¡±.

Les nominacions en l¡¯apartat de can?¨®, per exemple, estaven plenes de discos d¡¯artistes amb traject¨°ries consolidades: Rafa Xamb¨®, amb un disc dedicat a Shakespeare; Verdcel (nominats igualment per arranjaments i millor lletra) amb un nou treball conceptual alimentat amb les seus millors ess¨¨ncies, i ?scar Briz, amb un ¨¤lbum de can?ons a l¡¯altura dels seus millors treballs que inclo?a una pe?a nominada per a millor can?¨®. L¡¯¨¤lbum premiat ¨¦s, per¨°, el d¡¯un altre artista emergent, un cantautor debutant discogr¨¤ficament, encara que va comen?ar a actuar fa molts anys. El p¨¤nic esc¨¨nic va fer que Tom¨¤s de los Santos deixara la guitarra durant molt de temps. Ara s¡¯estrena amb l¡¯¨¤lbum Dones i dons, una brillant col¡¤lecci¨® de can?ons amb textos propis i de Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s acompanyades de la guitarra de Borja Penalba.

Varietat i innovaci¨®

Per a la membre del jurat Carla Gonz¨¢lez Collantes, ¨¦s ¡°destacable la innovaci¨® i el risc d¡¯alguns treballs¡± i n¡¯esmenta com a exemples els premiats Wegener i Good Laboratory Practices, per¨° tamb¨¦ d¡¯altres de nominats que s¡¯han quedat a la porta del palmar¨¦s, com ara Animalets, dels tamb¨¦ alcoians Ovidi Twins, i Palifonies de Mox. El primer ¨¤lbum completa el quadre de nominats en la llista de pop, amb Bertomeu i TanStuPids, i el segon en la de rock, en companyia d¡¯El Corredor Polon¨¨s i de Senior i el Cor Brutal. Carla subratlla tamb¨¦ ¡°la tasca dels segells que, com La Casa Calba, M¨¦sdemil, M¨²sica de Telers ... tiren endavant una gran producci¨®, gr¨¤cies al comprom¨ªs i a l¡¯autogesti¨®¡±.

Aqueixa gran producci¨® inclou entre els nominats Senior i el Cor Brutal i Mox, tant en la llista de millors can?ons com en la de millor disc de rock, que compartien amb El Corredor Polon¨¨s; Col¡¤labo, Frida i Tesa i Vent de Ponent, en l¡¯¨¤mbit d¡¯electr¨°nica i rap, o els grups Kaoba, Karra-ska¡¯l i Ximples en maquetes, un premi que enguany es va emportar Bluesfuckers. El premi al millor videoclip va anar a parar a Obrint Pas i Sham¨¢n, en una mena de reconeixement afegit al grup capa? de dur la m¨²sica en valenci¨¤ al cim del suport p¨²blic.

¡°El que m¨¦s m¡¯ha impactat d¡¯aquesta collita ha estat la varietat estil¨ªstica en cada secci¨® dels premis¡±, comentava Vicent Xavier Contr¨ª, membre del jurat. ¡°Hi he trobat molts matisos i propostes ben diferents, la qual cosa ¨¦s indicativa de la creativitat del moment i de l¡¯estabilitat pel que fa al nombre de produccions¡±. Un altre periodista del jurat, Quim Vilarnau, situa aquesta edici¨® dels Ovidi dins de ¡°la normalitat¡± que suposa trobar de tot entre quasi un centenar de discos: ¡°Productes notables, altres de normals i alguns de p¨¨ssims¡±. Al final, ¡°els guanyadors de cada categoria s¨®n grans discos, comparables amb els d¡¯altres cultures potser amb m¨¦s recursos i amb m¨¦s producci¨®¡±.

El secretari del jurat, Josep Vicent Frechina, pensa que ¨¦s la ¡°primera volta que han quedat fora de les nominacions discos que en edicions anteriors haurien estat nominats¡±. Despr¨¦s de nou anys lliurant uns premis que, impulsats pel Col¡¤lectiu Ovidi Montllor (COM), nasqueren amb for?a, per¨° en un ambient ple d¡¯interrogants, Frechina considera que ¡°la seua persist¨¨ncia ¨¦s un petit miracle i la prova que alguna cosa est¨¤ canviant en aquesta societat que els d¨®na suport¡±.

En el comiat d¡¯aquesta novena edici¨®, el president del COM, Manolo Miralles, va ser m¨¦s cr¨ªtic que mai amb les institucions de govern. ¡°Tot i que mai ha estat f¨¤cil dedicar-se a la producci¨® cultural de qualsevol mena¡±, va dir despr¨¦s de lliurar el premi especial a la traject¨°ria del grup Tres Fan Ball i? d¡¯agrair el suport social, a m¨¦s del de la SGAE, de l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua, d'Escola Valenciana, Ca Revolta, ACPV, la Societat Coral El Micalet i dels mitjans de comunicaci¨® que es fan ress¨° dels premis, ¡°aquests han estat els anys que els botiflers dominen les institucions i, amb el mal govern que practiquen, menyspreen les cultures diferents de la que ells consideren l¡¯¨²nica digna de donar-li suport¡±. Es referia, matis¨¤, a ¡°la particular versi¨® que ells tenen de la cultura castellana, tan r¨¤ncia i resclosida com les seues idees¡±.

No obstant aix¨°, Miralles va entreveure un futur amb optimisme. ¡°Potser m¨¦s prompte que tard, recuperarem tot all¨° que ens han furtat i podrem continuar pel cam¨ª, mai abandonat per¨° s¨ª obstaculitzat, de la normalitat¡±, amb ¡°mitjans de comunicaci¨®, govern i institucions que, en compte de desfer i enderrocar, constru?squen; en compte d¡¯odiar, estimen; en compte d¡¯ofegar, ajuden a fer surar tot all¨° que enriqueix la vida d¡¯un poble que ¨¦s treballador i vol encarar un futur amb esperances¡±.