De Glz a Glz

El diputat Esteban Gonz¨¢lez Pons ha aparegut en un m¨ªting amb una taronja a la m¨¤, emulant la vella iconografia encunyada per aquell pol¨ªtic estramb¨°tic i vergony¨®s que fou Vicente Gonz¨¢lez Lizondo. ¡°Camisa blanca¡±, com tamb¨¦ ¨¦s conegut el senyor Pons, va afirmar que ell no volia oblidar els seus or¨ªgens i que aquella taronja representava els interessos de la seua terra. All¨° ho va dir amb una cantarella tr¨¨mula i sentimental, mostrant de nou al m¨®n que aquest pol¨ªtic ja fa molt de temps que va perdre el sentit del rid¨ªcul. I no sols pel discurs engolat i fals, sin¨® perqu¨¨ tothom sap que la crisi del sector c¨ªtric ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia en gran part de la manca de pol¨ªtica agr¨¤ria del PP valenci¨¤. Aquest no sols ha perm¨¦s la plantaci¨® indiscriminada de c¨ªtrics, sin¨® tamb¨¦ l¡¯entrada ¡°amb tra?doria i nocturnitat¡± de taronja argentina, marroquina i sud-africana, que al final es comercialitza com a valenciana. Veure, doncs, el senyor Gonz¨¢lez Pons amb una taronja a la m¨¤, fent aquella cara ictiol¨°gica, em produeix vertader malestar. Entenc que ha de guanyar-se el lloc en el partit i que a ell, per la seua innegable relaci¨® amb el amiguito del alma, li han deixat els treballs m¨¦s bruts i ingrats, els que freguen l¡¯¨¨tica i la moralitat. Glz Pons est¨¤ disposat a engolir-se qualsevol cosa, i d¡¯una manera lamarckiana se li ha anat fent cara de rap, de tant obrir la boca i heure-se-les amb all¨° m¨¦s descompost i impa?ble. Si cal atiar l¡¯anticatalanisme, es crida Pons, i aquest apareix fent el seu discurset c¨ªnic, i si cal posar-se la disfressa de ¡°buen valenciano¡±, el mateix, i se¡¯ns despenja el politicot amb una taronja hamletiana. ?s curi¨®s el fet que aquest home va tindre una certa reputaci¨® de persona llegida i culta, una mena de pol oposat al pol¨ªtic que fa carrera des de les entranyes (com ara el senyor Rus). Glz Pons era l¡¯intel¡¤lectual valenci¨¤ del PP i mira en qu¨¨ s¡¯ha convertit, en l¡¯¨¨mul de Lizondo. I, tanmateix, si Lizondo era un animal clamor¨®s, pense que actuava amb bona fe: vull dir que es creia de deb¨° tot all¨° que denunciava i que el seu fanatisme valencianista era conseq¨¹¨¨ncia a parts iguals d¡¯ignor¨¤ncia i ingenu?tat. El fabricant de brotxes era un exsudat de la massa fallera i, si b¨¦ el pod¨ªem acusar de manca de llums, no pod¨ªem assenyalar-lo com a mentider o engalipador. Era primigeni i aut¨¨ntic com un mal de queixals. En canvi, el seu emulador Pons no enganya ning¨²: tothom sap que el que busca ¨¦s seguir vivint de la pol¨ªtica sense trencar-s¡¯hi cap os i que, per dur-ho a terme, far¨¤ el que fa?a falta, sempre a les ordres de Madrid. I aix¨ª, entre Lizondo i Pons no hi ha comparaci¨® possible: l¡¯un es va sacrificar per la pol¨ªtica i l¡¯altre sacrifica pels seus interessos tot el poble valenci¨¤.