Kafka / Benjamin

La bibliografia cr¨ªtica sobre Franz Kafka ja ¨¦s gaireb¨¦ tan extensa com la de Cervantes o la de Shakespeare, i podria ser m¨¦s voluminosa i tot. La causa de la proliferaci¨® de llibres, articles i saviesa a l¡¯entorn de l¡¯obra de l¡¯autor de Praga (1883-1924) cal trobar-la en un lloc distint que no es troben les causes de l¡¯abundor de bibliografia cervantina i shakespeariana. Cervantes genera molts estudis pel sol fet que va escriure un llibre prodigi¨®s que resumeix tres segles de literatura cavalleresca ¡ªdiguem des de les novel¡¤les art¨²riques fins a l¡¯Amad¨ªs, passant per Tirant lo Blanc¡ª i, al mateix temps, resumeix tots els procediments novel¡¤l¨ªstics que es desenvoluparan en els tres o quatre segles seg¨¹ents, entre ells els procediments de Kafka mateix. Shakespeare ha donat molta literatura per una ra¨® semblant a la que puguin haver donat els Di¨¤legs de Plat¨®: perqu¨¨ en la seva dramat¨²rgia parla de totes les coses relatives als ¨¦ssers humans, en la hist¨°ria i fora d¡¯ella, de qu¨¨ ¨¦s possible parlar en aquest m¨®n.

Kafka, a difer¨¨ncia d¡¯aquests dos ¡ªtan genial com ells i, afegint-hi Proust, all¨° m¨¦s genial que s¡¯ha escrit als segles moderns i contemporanis, la resta serien succedanis brillants o molt ben escrits¡ª, ha donat molta assag¨ªstica pel fet que va escriure una literatura que, traspassant el llindar d¡¯un m¨¨tode que no difereix massa del de Dickens, del de Kleist o del de Robert Walser, arriba a dimensions al¡¤leg¨°riques o metaf¨°riques absolutament infinites: la interpretaci¨® de l¡¯obra de Kafka no pot tenir final pel sol fet que va n¨¦ixer en les escletxes de sentit que hi ha ¡ªtamb¨¦ infinites¡ª entre els mites originals, o fins i tot entre un estadi prem¨ªtic de la civilitzaci¨® humana, i el sentit atorgat per qualsevol lector a aquesta enorme, nebulosa perspectiva. Sumeu-hi una mat¨¨ria narrativa pr¨°xima al judaisme.

De seguida que es va publicar, prou es va veure que l¡¯obra de Kafka demanava aproximacions que, pel fonament literari que la sustentava, havien de ser diverses ¡ªcom ¡°les l¨ªnies de la vida¡±, ¡°com els confins de les serres¡±, segons un altre gran en llengua alemanya, H?lderlin¡ª i, al mateix temps, no contradict¨°ries entre si. En aquest punt de no-contradicci¨® van apar¨¨ixer els escrits de Walter Benjamin (1892-1940) sobre Kafka, ara delicadament reunits per un editor de Buenos Aires: Sobre Kafka. Textos, discusiones, apuntes, editat per Hermann Schweppenh?user, traducci¨®, pr¨°leg i notes de Mariana Dim¨®pulos (Eterna Cadencia, 2014). Coneix¨ªem alguns d¡¯aquests textos per l¡¯edici¨® de Jes¨²s Aguirre, a Taurus, als anys 1970. Tamb¨¦ els coneixem, recentment, per la magn¨ªfica edici¨® de les Obras completas de Benjamin a l¡¯Editorial Abada. Per¨° sempre s¡¯agraeix que els escrits dedicats monogr¨¤ficament a un autor puguin ser llegits tots junts. A m¨¦s, l¡¯edici¨® porta uns apunts ¡ªels m¨¦s antics, de cap a 1924-1928; els m¨¦s recents, de cap a 1934¡ª ins¨°lits, gaireb¨¦ tots dedicats a El proc¨¦s, una de les tres novel¡¤les de Kafka, la que m¨¦s inter¨¨s despert¨¤ en el pensador su?cidat a Portbou. El llibre, per fi, inclou l¡¯epistolari ¡ªamb Theodor Adorno i amb Gershom Scholem¡ª que discuteix la validesa dels textos assag¨ªstics.

Benjamin diu que ¡°Kafka va escriure contes meravellosos per a dial¨¨ctics¡± ¡ªvegeu qu¨¨ es pot arribar a dir sobre aquest enigm¨¤tic objecte vivent anomenat Odradek, del qual jo mateix, per amor de bricolatge kafki¨¤, en vaig fer una reproducci¨® que vaig regalar a Enrique Vila-Matas¡ª, i en aquesta enrevessada dial¨¨ctica se situen les seves lluminoses divagacions sobre l¡¯autor de Praga: la discussi¨® passa per rebatre les interpretacions teol¨°gico-vulgars de Max Brod, marmessor de Kafka; per l¡¯articulaci¨® de les reflexions benjaminianes sobre el mite i la culpa ¡ªno hi falten Bachofen i la seva teoria de l¡¯estat matriarcal prem¨ªtic, com no hi falten la Tor¨¤ textual i l¡¯exeg¨¨tica que se¡¯n despr¨¨n¡ª, i recorre unes condicions hist¨°riques, pol¨ªtiques i burocr¨¤tiques que a Benjamin el van atraure m¨¦s en altres autors, com Brecht, que en Kafka. Llibre complex, no com la vida mateixa, sin¨® com la gran literatura, que produeix i escampa sentit fins m¨¦s enll¨¤ de l¡¯exist¨¨ncia.