¡°El model de TV-3 est¨¤ acabat¡±

Des de mitjan mes d¡¯abril, el director i productor de cinema Raimon Masllorens (Barcelona, 1965), responsable de pel¡¤l¨ªcules com El Greco i Sin ti, i de programes de televisi¨® d¡¯¨¨xit a TV-3, com Opera en texans i El foraster, presideix l¡¯entitat Productors Audiovisuals Federats (PROA).

Pregunta. Quin ¨¦s el principal repte a qu¨¨ s¡¯enfronta la patronal que presideix?

Resposta. S¨®n molts. PROA no es troba en el seu millor moment, perqu¨¨ vivim una mena de desintegraci¨® del sector. Lluitarem per unificar-lo i fer-lo fort en un moment en qu¨¨ conflueixen dues crisis importants: l¡¯econ¨°mica, en la qual els nostres clients, sobretot les televisions p¨²bliques i privades, viuen una baixada d¡¯ingressos brutals, en qu¨¨ els seus anunciants deixen de pagar i d¡¯invertir; i l¡¯altra, la del canvi d¡¯h¨¤bits i consum de productes, de models de negoci i de distribuci¨®. El futur ¨¦s incert, estem en un punt de no retorn, per¨° des de PROA s¡¯ha de buscar el marc perqu¨¨ les empreses del sector trobin la via de finan?ament per als seus projectes.

P. Un altre dels seus objectius ¨¦s posar fi a les retallades als pressupostos de producci¨® independent de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

R. El 2011, la Corporaci¨® va invertir 19,5 milions d¡¯euros en la coproducci¨® independent de pel¡¤l¨ªcules, TV movies, documentals i animaci¨®. El 2013, s¡¯hi van destinar nom¨¦s 5,7 milions.

P. Per la crisi econ¨°mica?

R. Per l¡¯incompliment de la llei que marca que les televisions p¨²bliques han de destinar el 6% i les privades el 5% dels seus ingressos a la producci¨® independent. Per¨° la Corporaci¨® aplica el 6% nom¨¦s als seus ingressos per publicitat i vendes, mentre que no comptabilitza les aportacions o subvencions de l¡¯administraci¨®, i aix¨° faria que pass¨¦s dels 5,7 milions anuals a 16 o 17.

P. I qu¨¨ pot fer-hi PROA?

R. Hem plantejat el cas al Consell de l¡¯Audiovisual de Catalunya, que, tot i donar-nos la ra¨®, no ho ha fet de forma convincent, de manera que ens reunirem amb Televisi¨® de Catalunya per pactar una soluci¨®, que passaria per signar un conveni que benefici¨¦s totes ldues parts. En cas contrari, ho denunciarem. A m¨¦s, la setmana passada, despr¨¦s de no arribar a un acord amb els treballadors, el president de la Corporaci¨® va dir que caldria tocar els milions que van als productors. Des del 2010 ens han menyspreat. Som la baula m¨¦s feble, tot i que les productores independents proporcionem els programes de m¨¦s ¨¨xit de la graella de TV-3. Estem al l¨ªmit, perqu¨¨ hem rebaixat a la meitat el nostre benefici industrial. Si es retalla un euro m¨¦s, deixarem de fer programes o de fer-los amb la qualitat necess¨¤ria. Hi som a la vora.

P. TV-3 ¨¦s cara perqu¨¨ externalitza moltes de les produccions?

R. No anem en contra de ning¨², per¨° a Catalunya som 10.000 persones les que treballem en aquest sector, al qual TVC destina en total uns 30 milions d¡¯euros, mentre que per als seus 2.000 treballadors en gasta 115. I cal recordar que, entre els acords fundacionals de TVC, hi ha ser el motor, o un dels motors, de la ind¨²stria audiovisual. Salvar la televisi¨® p¨²blica no nom¨¦s ¨¦s salvar el lloc de treball.

P. Qu¨¨ caldria canviar?

R. Si TV-3 es pos¨¦s en marxa ara no es faria igual. S¡¯ha de canviar el model, perqu¨¨ est¨¤ acabat. Fa 30 anys el model era fant¨¤stic, per¨° ara necessita una sacsejada, pensar quines s¨®n les prioritats i pensar m¨¦s en el ciutad¨¤. Cal partir de zero, refer el model d¡¯empresa, tal com hem hagut de fer tots nosaltres amb les nostres empreses, m¨¦s de 100 productores que han hagut de canviar per seguir endavant. Ells ho veuen, per¨° tenen esclavituds i dificultats perqu¨¨ els problemes es barregen amb la pol¨ªtica.

P. A m¨¦s, el govern de Rajoy vol rebaixar els canals de la TDT de la Corporaci¨®?

¡°Si es retalla un euro m¨¦s, deixarem

R. Fa un any, la decisi¨® unilateral de la Corporaci¨® de reduir a nom¨¦s un canal el 33 i K3 va ser un drama, i es va parlar molt poc del tema. Els canals donaven molta feina a la producci¨® independent, eren un banc de proves molt important, i es va fer sense comptar amb nosaltres. Crec que si hi torna a haver una retallada caldria seure a parlar.

P. Per¨° el sector audiovisual apareix com a estrat¨¨gic, amb gaireb¨¦ 2.000 empreses catalanes i 2.500 milions de facturaci¨® el 2012.

R. Fa un parell de mesos ens vam reunir amb el president Artur Mas, i des de PROA li vam comunicar que est¨¤vem en un moment molt complicat. Despr¨¦s d¡¯assegurar que per al seu govern l¡¯audiovisual era absolutament estrat¨¨gic, ens va proposar de treballar en unes propostes concretes amb el Departament de Presid¨¨ncia.

P. Hi participen la Corporaci¨® i el Departament de Cultura?

R. No, per¨° hi seran quan hi hagin de ser.

P. La taxa a les operadores d¡¯Internet ¨¦s una d¡¯aquestes propostes?

R. S¨ª, va partir de PROA i est¨¤ a punt d¡¯entrar en vigor.

P. Ser¨¤ la soluci¨®?

R. ?s una part de la soluci¨®, per¨° si nom¨¦s queda com una aportaci¨® de la Generalitat, ser¨¤ un cavall bo per¨° coix. Tamb¨¦ s¡¯ha de reordenar i canviar el model de la televisi¨® p¨²blica, que hi hagi un mecanisme que reculli aquesta aportaci¨® de la taxa. Suma-hi el canvi de model i la nova taxa.

P. Les operadores s¡¯hi segueixen oposant frontalment?

R. S¡¯est¨¤ parlant amb elles perqu¨¨ es mentalitzin que ¨¦s una cosa bona, en el mateix sentit que ho ha d¡¯acabar veient TV-3.

P. Com pot afectar la independ¨¨ncia de Catalunya al sector?

R. ?s aviat per aventurar qu¨¨ pot passar. Hi ha pa?sos com Alemanya, amb 80 o 100 milions de persones, o Dinamarca, amb nom¨¦s sis milions, que tenen un model fant¨¤stic. No dep¨¨n tant del volum del pa¨ªs, sin¨® que els governants es creguin que el sector ¨¦s estrat¨¨gic. I nosaltres ho som, perqu¨¨ cada euro que es destina a la producci¨® s¡¯acaba multiplicat per deu. Som rendibles perqu¨¨ el nostre treball ¨¦s estrat¨¨gic i creem riquesa.

P. Superar la crisi passa per la internacionalitzaci¨®?

R. Aqu¨ª no hi ha mercat per a tanta creaci¨®. PROA, des de fa anys, gestiona Catalan Films, que est¨¤ portant les produccions a m¨¦s mercats. En l¡¯¨²ltim festival de Canes hi han estat presents 75 empreses catalanes, per tal de trobar-hi coproduccions i vendre els seus productes al mercat internacional. La cultura catalana ¨¦s de mirar enfora.

P. Hi haur¨¤ quarta temporada d¡¯?pera en texans?

R. No, es va presentar a TV-3, per¨° no la va voler. Estem centrats en els 30 cap¨ªtols de la hist¨°ria de l¡¯¨°pera que preparem per a TVE, presentats per Ramon Gener.

P. En un moment de sofisticaci¨®, sembla que triomfen programes senzills com El Foraster.

R. No ¨¦s senzill encara que ho sembli. ?s un gran encert, pel to, el presentador i el director.