Les caixes fan aig¨¹es

La Gran Recessi¨® ha fet plegar 65.000 empreses i 80.000 aut¨°noms i ha destru?t m¨¦s de 650.000 llocs de treball. Els economistes preveuen que Catalunya trigar¨¤ anys a refer-se, per¨° hi ha llen?ols que probablement mai no es recuperaran. L¡¯economia ha quedat ¨°rfena de les caixes, que durant m¨¦s d¡¯un segle van acompanyar ciutadans i empresaris al llarg de la seva vida. Les caixes eren presents des de l¡¯obertura de la primera llibreta fins a la concessi¨® del cr¨¨dit per posar en marxa el negoci o per comprar la casa.

La crisi va for?ar un proc¨¦s d¡¯absorcions, concentracions i rescats que va resultar en la desaparici¨® de nou entitats. La Caixa, en canvi, s¡¯ha enfortit i ha crescut fins a convertir-se en la primera entitat a Espanya. Brussel¡¤les, per¨°, va exigir la desaparici¨® de les caixes, i la setmana passada, l¡¯assemblea general de La Caixa va aprovar la conversi¨® en fundaci¨® despr¨¦s que al gener del 2011 ja hagu¨¦s traspassat el negoci financer a un banc. La Caixa ¨¦s avui la tercera fundaci¨® m¨¦s gran del m¨®n i m¨¦s d¡¯una conselleria voldria tenir el pressupost que destina a obra social. Tot i aix¨ª, 170 anys despr¨¦s del naixement de la primera entitat, el sistema financer catal¨¤ s¡¯ha quedat sense la figura de la caixa.?

Com neixen les caixes? La primera caixa d¡¯estalvis es va fundar el 1844. Era la d¨¨cada en qu¨¨ bullien projectes com la construcci¨® del Liceu o el ferrocarril que uniria Barcelona i Matar¨®. En aquest context es crea la Caixa d¡¯Estalvis de Barcelona i Mont de Pietat, dirigida per Josep Xifr¨¦. Feia uns nou anys que es covava arran de l¡¯aprovaci¨® d¡¯una Reial Ordre del Govern que demanava al governador civil de Barcelona que inst¨¦s els rics a fundar una caixa. La idea arribava del nord d¡¯Europa. ¡°A comen?aments del segle XIX es van crear aquestes entitats al Regne Unit. Es partia del pensament econ¨°mic neoliberal, de la creen?a que els treballadors havien d¡¯estalviar per tenir una vida m¨¦s c¨°moda i per ajudar-se entre ells i, per tant, que era una tasca que no havia d¡¯assumir l¡¯Estat¡±, explica Carles Sudri¨¤, catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria i Institucions Econ¨°miques de la Universitat de Barcelona (UB).

La finalitat de les caixes era, doncs, fomentar l¡¯estalvi obrer i aconseguir la pau social davant dels conflictes que sorgien sobretot a les zones m¨¦s industrialitzades. Despr¨¦s de la Caixa de Barcelona, popularment coneguda com la caixa dels marquesos per la quantitat de nobles que hi havia al consell, van anar sorgint entitats a les principals poblacions industrials: Sabadell (1859), Matar¨® (1863), Manresa (1865), Terrassa (1877) i Manlleu (1876). La seva funci¨® no era donar cr¨¨dit als empresaris, ja que d¡¯aix¨° s¡¯encarregava la banca.

L¡¯advocat barcelon¨ª Francesc Moragas va ser l¡¯encarregat el 1902 de dissenyar un projecte per crear un fons de pensions dins de la Caixa de Barcelona despr¨¦s d¡¯una vaga que els obrers van convocar per reclamar una reducci¨® de la jornada laboral i que va acabar amb 12 morts i desenes de ferits. En el projecte participava la societat civil de l¡¯¨¨poca: Foment del Treball, l¡¯Institut Agr¨ªcola de Sant Isidre, la Cambra de Comer? de Barcelona i l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s. Per¨° com explica Francesc Cabana a El crepuscle de les caixes (D¨¨ria, 2012), la caixa s¡¯hi va negar i, el 1904, Moragas ¡°va actuar pel seu compte¡± i impuls¨¤ la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d¡¯Estalvis, que progressivament es va anar transformant en una entitat financera que faria obra social. Moltes d¨¨cades despr¨¦s, el 1989, la Caixa de Pensions absorbiria la Caixa de Barcelona i constituiria La Caixa.

Qu¨¨ ¨¦s el model catal¨¤ de caixes? Avui a Europa nom¨¦s queden els landesbanken d¡¯Alemanya, tot i que Francesc Cabana recorda que s¨®n bancs p¨²blics vinculats als estats. A banda d¡¯aquestes entitats, Cabana recorda que, a final del segle XX, a Europa nom¨¦s quedaven les espanyoles. Les italianes, les m¨¦s semblants a les catalanes, es van transformar en bancs dependents de fundacions el 1990 i van acabar desapareixent a mitjan d¨¨cada passada.

?Eren diferents les caixes d¡¯estalvis catalanes de les de la resta d¡¯Espanya? L¡¯exconseller d¡¯Economia Antoni Castells formava part dels seus ¨°rgans de govern, ¡°molt menys polititzats¡± que els de les caixes d¡¯altres comunitats. A Catalunya la llei limitava el pes dels c¨¤rrecs electes, de manera que entre el 30% i el 40% dels llocs havien de ser ocupats per impositors; entre el 25% i el 35%, per les entitats socials i fundadores; entre el 15% i el 25% per entitats locals, i entre el 5% i el 15%, pel personal de la caixa. Els c¨¤rrecs pol¨ªtics mai no superaven la meitat del consell, per¨° hi havia difer¨¨ncies entre entitats: a Caixa Catalunya els representants de les administracions eren prop del 48% de l¡¯¨°rgan de govern, mentre que en el cas de La Caixa aquesta proporci¨® no arribava al 20%.

De qui eren les caixes? L¡¯origen de les caixes va tenir molt a veure amb la composici¨® dels consells. De les deu entitats que hi havia abans de la crisi, nom¨¦s tres (Catalunya, Tarragona i Girona) eren de fundaci¨® p¨²blica, vinculada a les diputacions. La resta havien estat creades per entitats privades. ¡°Una difer¨¨ncia amb la resta de les entitats de l¡¯Estat ¨¦s la xarxa d¡¯interrelacions que hi havia amb la societat civil, tant en el vessant empresarial com social¡±, explica el catedr¨¤tic d¡¯Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra Oriol Amat.

Caixa Manlleu, per exemple, va ser creada per un grup d¡¯industrials i pel bisbe Morgades; Caixa Sabadell va ser fundada per un grup d¡¯empresaris de la ciutat, mentre que Caixa Manresa va ser promoguda per l¡¯advocat i periodista Manuel Oms com a entitat hereva de l¡¯antiga taula de valors i comuns dip¨°sits de la ciutat.

¡°Les caixes eren entitats de dret privat sense un propietari formal amb una estructura peculiar¡±, explica Carles Sudri¨¤. Per¨° no tenir un propietari formal no significa que no fossin de ning¨². ¡°No eren dels directius, eren dels ciutadans. Es van construir amb els estalvis d¡¯ells i dels seus avantpassats¡±, recorda.

Qui manava a les caixes? Sense un propietari formal, sin¨® dif¨²s ¡ªla ciutadania¡ª, qui manava a les caixes d¡¯estalvis? ¡°El director general¡±, diu sense dubtar Francesc Cabana. En la majoria de les caixes espanyoles l¡¯entitat estava controlada pel president i el consell. A Catalunya l¡¯esc¨¤s poder d¡¯aquestes figures va provocar que el director general concentr¨¦s massa poder. Hi havia un altre problema: excepte a La Caixa, als consells els mancava professionalitat. Cabana en posa un exemple. L¡¯absorci¨® de la Caixa de Barcelona per part de La Caixa ha estat probablement una de les operacions financeres m¨¦s importants de la hist¨°ria de Catalunya. ¡°A La Caixa d¡¯Estalvis es va aprovar l¡¯operaci¨® per unanimitat, per¨° a Caixa de Barcelona la discussi¨® va durar hores i fins i tot es va aturar perqu¨¨ alguns consellers estaven cansats o perqu¨¨ volien anar a sopar¡±, explica Cabana.

L¡¯¨²ltim president de Caixa Catalunya, Narc¨ªs Serra, va explicar que va intentar fer canvis a l¡¯entitat. Alguns eren estructurals, i d¡¯altres eren m¨¦s modestos. Un d¡¯aquests petits detalls consistia a fer breus classes d¡¯economia i finances als consellers una estona abans que es reunissin. ¡°A les caixes hi havia un problema de rendiment de comptes i al final les decisions s¡¯imposaven des de l¡¯alta direcci¨® sense cap contrapunt¡±, lamenta Antoni Garrido.

Quin ¨¦s el pecat de les caixes?Les caixes van viure fins a 1979 en els seus territoris d¡¯origen. El 1988 se¡¯ls va donar via lliure per expandir-se arreu de l¡¯Estat. ¡°A Getafe van arribar a ser-hi presents set caixes catalanes¡±, critica Cabana.

All¨° que esdevindria el veritable maldecap no era el qu¨¨ sin¨® el com. Les caixes van sortir cap al Pa¨ªs Valenci¨¤, Andalusia i Madrid de la m¨¤ del negoci immobiliari. ¡°En part era natural, perqu¨¨ coneixien b¨¦ aquest negoci. Entre les d¨¨cades de 1940 i 1960 van fer una feina extraordin¨¤ria facilitant habitatges assequibles i cr¨¨dits per adquirir-los. Ara, l¡¯especulaci¨® ja ¨¦s una altra cosa¡±, denuncia Cabana.

La concessi¨® d¡¯hipoteques es va convertir en la f¨®rmula per captar clients fora de Catalunya. I la compet¨¨ncia era tan ferotge que les caixes prestaven a clients que ja havien rebut negatives de diverses entitats banc¨¤ries pel seu perfil de risc. Aix¨ª ho va explicar l¡¯expresident de CatalunyaCaixa, Adolf Tod¨®, a la comissi¨® parlament¨¤ria que aquesta legislatura ha intentat aclarir responsabilitats a les caixes.

Malgrat tot, la majoria de les entitats no es va limitar a donar hipoteques, sin¨® que va intentar cobrir tot el cicle immobiliari. Durant la bombolla, les caixes deixaven diners als promotors, que llavors venien els pisos sobre pl¨¤nol i tornaven de seguida els diners amb interessos. Aix¨° va emp¨¨nyer les caixes a voler ser s¨°cies dels promotors en cadascun dels seus projectes i, fins i tot, dedicar-se directament al negoci amb filials controlades al 100%. ¡°L¡¯estrat¨¨gia era aquesta: finan?¨¤vem o f¨¨iem una promoci¨® a un desenvolupament de Madrid o Val¨¨ncia i obr¨ªem una oficina a l¡¯edifici. ?s a dir, capt¨¤vem clients a trav¨¦s de les hipoteques i aconsegu¨ªem tenir pres¨¨ncia a la comunitat¡±, explica l¡¯exdirectiu d¡¯una entitat que demana que no se¡¯l citi.

L¡¯expresident de Caixa Catalunya Antoni Serra Ramoneda aporta a Els errors de les caixes (Viena Edicions, 2011) un altre motiu per a l¡¯exposici¨® al totxo: ¡°el comportament gregari¡± de les entitats. ¡°La Caixa va ser la primera que va trepitjar fort amb la compra d¡¯Immobili¨¤ria Colonial, a m¨¦s de concedir importants cr¨¨dits a promotors de primera categoria, com N¨²?ez i Navarro. I era l¡¯entitat que m¨¦s creixia en recursos administrats, per¨° tamb¨¦ en la quantia dels seus resultats¡±, diu.

Qui n¡¯¨¦s el responsable? ?s la pregunta que ha intentat respondre la comissi¨® parlament¨¤ria de caixes. Durant deu mesos hi han passat exdirectius, des de Rodrigo Rato (Bankia) a Narc¨ªs Serra (Caixa Catalunya). La comissi¨® enviar¨¤ ara el contingut de les compareixences a la fiscalia perqu¨¨ en determini les possibles responsabilitats. Diverses caixes tenen processos oberts als tribunals. La c¨²pula de Caixa Pened¨¨s est¨¤ sent jutjada per haver-se assignat presumptament pensions multimilion¨¤ries i el jutge investiga tamb¨¦ el consell de CatalunyaCaixa per les retribucions. Caixa Tarragona est¨¤ tamb¨¦ als tribunals per concedir hipoteques sense garanties, i Caixa Laietana per la comercialitzaci¨® de participacions preferents.

Carles Sudri¨¤ ho t¨¦ clar. ¡°Els principals culpables de la caiguda de les caixes s¨®n les mateixes caixes¡±, diu. Antoni Garrido afegeix que encara hi ha m¨¦s responsables. ¡°Hi ha hagut errors dels reguladors, i algun dia alg¨² hauria d¡¯estudiar les auditories que presentaven les caixes i mirar quantes excepcions van fer-hi constar els auditoris¡±, diu Antoni Garrido.

Es podria haver salvat alguna caixa? La recessi¨® va fer entrar les caixes en processos d¡¯integraci¨® que, en principi, havien de salvar-les. Les caixes de Catalunya, Manresa i Tarragona, d¡¯una banda, i Terrassa, Sabadell i Manlleu, de l¡¯altra, creaven dos grans grups bancaris: CatalunyaCaixa i Unnim. Caixa Girona era engolida per La Caixa; Pened¨¨s s¡¯afegia a la fusi¨® freda de BMN, i Laietana a Bankia. Abans que es produ?ssin totes aquestes operacions, la tardor del 2008, l¡¯expresident Jos¨¦ Montilla i l¡¯exconseller Antoni Castells van convocar els responsables de les entitats al Palau de la Generalitat per parlar sobre l¡¯estat dels seus balan?os. El Govern de la Generalitat va adre?ar-se de seguida al Govern central, per¨° en aquella ¨¨poca aquest encara negava la crisi. No era un problema de solv¨¨ncia, sin¨® de liquiditat, deia. ¡°Tot i que la situaci¨® era molt complicada, s¡¯hauria pogut anar m¨¦s de pressa per atacar el problema de la solv¨¨ncia¡±, explica Castells.

La crisi es va tornar m¨¦s ferotge. Pened¨¨s i Laietana quedaven gaireb¨¦ enterrades dins dels seus grups bancaris. El negoci de la primera va acabar a les mans de Banc Sabadell, i el de la segona va passar a l¡¯Estat. Unnim va ser nacionalitzada primer, i despr¨¦s comprada per BBVA, mentre CatalunyaCaixa espera tanda per ser venuda a alguna altra entitat. La Caixa ha seguit el cam¨ª invers: al llarg de la crisi ha anat creixent amb Caixa Girona, Bankpime, Banca C¨ªvica i Banc de Val¨¨ncia. ¡°Algunes entitats es podrien haver salvat. Tinc la sensaci¨® que a alg¨² li molestaven tantes caixes¡±, diu Cabana. ¡°Alguna es podria haver salvat, no totes¡±, coincideix Sudri¨¤, ¡°per¨° el ritme de transformaci¨® no va deixar que s¡¯organitz¨¦s una sortida alternativa¡±.