Par¨¤bola viva

La literatura de ci¨¨ncia-ficci¨® ens ha regalat dues grans dist¨°pies del segle XX: Un m¨®n feli? (1932), d'Aldous Huxley, i 1984 (1948), de George Orwell. La primera s'inspira en el sistema capitalista dut al paroxisme, mentre que la segona ho fa en el sistema comunista. La suma de totes dues ens ajuda, tamb¨¦, a comprendre millor el segle XXI. Als ulls d'avui, malgrat les mutacions copernicanes viscudes, 1984 segueix essent reveladora per la dissecci¨® parab¨°lica de les relacions entre el poder i l'individu i, alhora, per l'an¨¤lisi de l'alienaci¨® en un sistema que ho devora tot.

Si la novel¡¤la d'Orwell es recrea en la descripci¨® dels detalls d'un m¨®n dominat pel Gran Germ¨¤, asfixiant i limitat, l'adaptaci¨® que per a l'escenari n'ha fet l'actor, director i autor teatral de San Francisco Michael Gene Sullivan, com ¨¦s l¨°gic, s'estalvia els pre¨¤mbuls i va directament al gra. Focalitza l'atenci¨® en el violent interrogatori a Winston Smith pels membres del Partit i per O'Brien, una escena que situa de seguida el lector/espectador al cor d'un r¨¨gim dogm¨¤tic i totalitari. I ho combina amb recreacions en temps real d'escenes del passat o del diari de Winston, que volen acovardir-lo o desorientar-lo.

Davant de la incitaci¨® a l'odi de l'enemic o l'obligaci¨® d'obeir el poder a cegues, Winston ha com¨¨s el delicte de crear un espai de llibertat, cr¨ªtica i dissid¨¨ncia. El seu franc albir ha estat capa? d'atorgar cr¨¨dit a la paraula, als sentits m¨¦s b¨¤sics (l'amor) o a les llibertats m¨¦s elementals (la d'expressi¨® i la de pensament). A m¨¦s, ha tingut la valentia de somniar i gaudir de la bellesa. O, fins i tot, d'explorar el passat, fet que topa contra la pretensi¨® del Gran Germ¨¤ de reescriure'l ¨ªntegrament per controlar el present i el futur.

Enfront d'un poder omnipresent, que aspira a homogene?tzar-ho tot, a dominar-ho i manipular-ho tot, i que imposa l'oblit i el revisionisme hist¨°ric com a arma de submissi¨®, Winston, en tant que s¨²bdit, ha prevaricat, perqu¨¨ s'ha vist amb cor d'exercir, en la clandestinitat, el dret a la discrep¨¤ncia i a la intimitat. En un doble sentit, profundament humanitzador: la relaci¨® amorosa amb J¨²lia i la recerca intel¡¤lectual. L'una i l'altra, a la fi, tra?des per la viol¨¨ncia extrema i el terror, que anorreen Winston.

L'adaptaci¨® esc¨¨nica de 1984 (que el conegut actor i director Tim Robbins va portar a Barcelona el 2009 i que en catal¨¤ ens arriba en versi¨® de l'escriptor Llu¨ªs-Anton Baulenas) parteix no tan sols de l'essencialitzaci¨® obligada de la trama, sin¨® tamb¨¦ de l'alternan?a de temps, espais, veus i impactes, multiplicadors de l'efecte semi¨°tic de l'espectacle. Aix¨ª com aquest joc amplificador t¨¦ una gran for?a simbolicodram¨¤tica, tamb¨¦ la pren l'¨²s d'elements clau en la novel¡¤la, com ara el diari de Winston, el petjapapers de vidre o el llibre de Goldstein. Des de l'interrogatori, emergeix el passat "culpable" de Winston, que el duu a ser sotm¨¨s a tortura, a fi d'humiliar-lo i tornar-lo a la cleda.

Un dels aspectes que, en el m¨®n d'avui, adquireix una dimensi¨® m¨¦s colpidora ¨¦s la reflexi¨® orwelliana sobre la p¨¨rdua del mat¨ªs del llenguatge i, en conseq¨¹¨¨ncia, la uniformitzaci¨® de les idees. Un empobriment catastr¨°fic -causat per la "neollengua"- que limita la polis¨¨mia i la pluralitat. La dist¨°pia d'Orwell alerta, en definitiva, sobre les formes que atenyen la manipulaci¨® i l'alienaci¨® del poder. I tamb¨¦, a despit de les escletxes inevitables dels sistemes totalitaris, ens prev¨¦ contra les dificultats de preservar-hi la humanitat essencial.