Obert per la meitat

Els lectors de poesia hem rebut aquests dies una not¨ªcia espl¨¨ndida: l¡¯editorial 3i4 acaba de posar en marxa una nova edici¨®, considerada definitiva, de l¡¯obra completa de Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s. L¡¯edici¨®, que pot ocupar les impremtes valencianes durant uns 15 anys, va a c¨¤rrec de Josep Murgades i Vicent Salvador, tindr¨¤ tota la cura filol¨°gica exigible i respectar¨¤, per fi, la l¡¯ordre cronol¨°gic d¡¯escriptura de la ingent quantitat de llibres que componen el corpus estellesi¨¤. ?s a dir, els lectors podrem seguir amb un m¨ªnim de confian?a el gradual desplegament de la veu m¨¦s poderosa de les nostres lletres. Es tracta d¡¯una q¨¹esti¨® important per a qualsevol consideraci¨® sensata de la significaci¨® i el valor de l¡¯obra d¡¯aquell immens animal de poemes que va ser Estell¨¦s. Per desgr¨¤cia, circumst¨¤ncies com la censura franquista o l¡¯oprobiosa precarietat en qu¨¨ durant molts anys va haver de viure la ind¨²stria editorial valenciana feren que la publicaci¨® dels seus llibres es convertira en un garbuix inextricable de textos i de dates, un aut¨¨ntic desori ¨Ccom saben molt b¨¦ els estudiosos i els ant¨°legs qui hi han intentat posar una mica d¡¯ordre-. La desbocada fertilitat de l¡¯autor tamb¨¦ hi degu¨¦ contribuir molt. Siga com vulga, nom¨¦s podem saludar amb alegria que, per fi, l¡¯editorial i els curadors hagen decidit de seguir un criteri racional. El primer volum, a c¨¤rrec de Ferran Carb¨®, ja ¨¦s a les llibreries. Tenim moltes ganes de paladejar-lo amb calma. El primer Estell¨¦s, el que va de l¡¯encara t¨ªmida Ciutat a cau d¡¯orella a la poderos¨ªssima La clau que obri tots els panys, no ¨¦s de cap manera inferior als altres.

A desgrat de la crisi i de la tena? precarietat de tot, la poesia no deixa de deparar-nos alegries, com els t¨ªtols que, tamb¨¦ tena?ment, va procurant-nos la valerosa Edicions de la Guerra, de l¡¯editorial Denes, o com un llibre de veres impressionant, Tanta terra, del lleidat¨¤ Pere Pena, publicat per l¡¯editorial Llibres del Segle, de Girona. No se sap molt b¨¦ per quina ra¨®, Lleida ¨¦s un territori particularment propici per a la gran poesia. Ho va ser en el passat, amb M¨¤rius Torres entre altres, i encara ho ¨¦s molt m¨¦s ara. A qualsevol lector competent de versos li vindran de seguida a la ment els noms de Joan Margarit, Jordi P¨¤mias, Pere Rovira, Txema Mart¨ªnez Ingl¨¦s o Xavier Maci¨¤. Pere Pena ¨¦s un hereu robust i subtil d¡¯aquesta tradici¨®. Incorpora aquesta geografia liter¨¤ria i, com tots els poetes amb veu pr¨°pia, la fa avan?ar per territoris que nom¨¦s ell pot o gosa explorar.

Pere Pena ¨¦s el que en diem un poeta lent, perqu¨¨ aix¨ª ho exigeix l¡¯extrem rigor amb qu¨¨ apama l¡¯aspre paisatge po¨¨tic que ha decidit fer seu. El 2002 va publicar un gran llibre, Plom a les ales (que reb¨¦ el premi Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s, precisament) i ara, 12 anys despr¨¦s, ens en regala aquest. Tanta terra s¡¯obri amb tres citacions. Una ¨¦s interrogativa: ¡°Per qu¨¨ existeix alguna cosa en lloc de res?¡±, de Gottfried Leibniz. Les altres, de Wislawa Szymborska i de l¡¯Eclesiast¨¦s, ens asseguren que el llibre de l¡¯esdevenir sempre ¨¦s obert per la meitat i que, al capdavall, nom¨¦s la terra roman per sempre. Davall d¡¯aquesta incerta confian?a, que ¨¦s en ella mateixa tamb¨¦ una interrogaci¨®, s¡¯assenta el llibre inquisitiu, despiadat i anhel¨®s, fero? en la seua ¨¤nsia d¡¯aquella cosa indefinible que en diem vida i en el seu agre desengany meditatiu, que Pere Pena ha tingut la valentia d¡¯escriure.

La vida passa, i qui l¡¯escriu roman, per¨° no intacte

La vida passa, i qui l¡¯escriu roman ¨Calmenys mentre prova d¡¯entendre-la i d¡¯entendre¡¯s-, per¨° no intacte. No hi ha certeses, ni pot haver-n¡¯hi, per¨° s¨ª hi ha paraules; paraules que de vegades poden omplir els buits m¨¦s absoluts, que poden resultar reveladores, encara que el que revelen no fa?a res m¨¦s que multiplicar l¡¯¨¤nsia o la recan?a de qui les tra?a i interroga, orfe ja de qualsevol tendresa. Pere Pena, que ¨¦s un mestre rebec als sabers massa d¨°cils, no creu en l¡¯oprobi de cedir a les falses virtuts del penediment, per¨° sap recon¨¦ixer l¡¯esplendor esva?t de les il¡¤lusions perdudes. No hi ha dubte que els records, si tenim el valor d¡¯interpel¡¤lar-los fins al fons, poden fer molt de mal, per¨° nom¨¦s ara mateix el llibre de l¡¯esdevenir est¨¤ ¨Ci amb ell nosaltres- obert per la meitat. Alguns dels millors poemes d¡¯aquest llibre fan aquesta cosa tan dif¨ªcil: ser una agra i candent elegia del present perqu¨¨ i mentre transcorre.

Pere Pena concep aquest art de les paraules poderoses que rep el nom de poesia com una arma per a encarar-se al caos del m¨®n, per a assetjar la correntia irrefrenable de les coses, per a auscultar les tra?cions de l¡¯inconscient. En els seus poemes palpita el lent remordiment pels errors no comesos i pels versos no escrits, la vida no gastada ¨Cque ja no pot ser nostra ni amb la imaginaci¨®- i la que s¨ª hem gastat i ens atenalla. El present ho inclou tot. Dins l¡¯estrany engranatge inconcebible que anomenem atzar per falta d¡¯un mot v¨¤lid, mirar avant i arrere, ser convertit en est¨¤tua de sal innominada o passar a la hist¨°ria duent el nom de Lot ¨¦s tot u i el mateix, perqu¨¨ som multitud. Aquesta ¨¦s la saviesa que ens aferma.

La tafaneria liter¨¤ria, que ¨¦s incansable, ens insinua que, abans de ser publicat, un llibre d¡¯aquesta al?¨¤ria indagadora va haver de rec¨®rrer un llarg periple pels premis i les editorials del nostre pa¨ªs. Aquest ¨¦s tamb¨¦ el present que vivim. Sabent aix¨°, al lector agra?t li v¨¦nen ganes de sentir nost¨¤lgia del futur. Quan el neoanalfabetisme luxuriant que ens aclapara no siga m¨¦s que un altre mal record, quan en la literatura es busque literatura, i per tant veritat, quan es torne a copsar la frag¨¤ncia i la llum que habita en les paraules s¨¤viament ordenades i dites amb tota la determinaci¨® i l¡¯exig¨¨ncia que cal, llibres com Tanta terra rebran l¡¯estima que mereixen.