El Cabanyal s¨®n paraules

De tant en tant, mon pare em recorda els dies que ell i els seus amics jugaven a futbol enmig del carrer de la Barraca, amb l¡¯entrep¨¤ a la m¨¤ i sense por de cap cotxe, perqu¨¨ no n¡¯hi havia, all¨¤. ?s una narraci¨® casolana, oral, distreta, una manera m¨¦s de contar un barri ¡ªo un poble, com s¡¯estimen dir els ind¨ªgenes¡ª anomenat Cabanyal, que un dia va viure tranquil¡¤lament i modestament la vida, sense plans urban¨ªstics que l¡¯ofegaren. Mon pare no ha escrit encara tot all¨°. Molts altres, per¨°, s¨ª que ho han fet: una hist¨°ria, una reflexi¨®, un vers o un drama. Hi ha qui ha fet del Cabanyal paraules.

L¡¯¨²ltim de la llista ¨¦s Llu¨ªs Cerver¨® i Mart¨ª, que acaba de publicar El Cabanyal, per exemple (1998-2013). Cr¨°nica de quinze anys de resist¨¨ncia (3i4), un assaig exhaustiu i incontestable sobre els anys de lluita ve?nal contra el projecte fara¨°nic que condemna mig barri a l¡¯enderrocament, entre promeses boiroses de progr¨¦s i altres cants de sirena. ?s l¡¯¨²ltim, per¨° no l¡¯¨²nic. Sobre l¡¯antic poble de pescadors de Val¨¨ncia s¡¯ha escrit molt ¡ªtant que el tema donaria, qui sap, per a alguna magna i indigerible tesi doctoral. I ¨¦s que el Cabanyal, al llarg de la hist¨°ria, sempre ha tingut qui l¡¯escriga.

I des de fa molt. All¨¤ a l¡¯any 1497 apareixia Lo proc¨¦s de les olives, una obra sat¨ªrica desenfadada, constru?da entre Bernat Fenollar, Joan Moreno, Narc¨ªs Vinyols, Baltasar Portell i Jaume Gassull. Era aquest ¨²ltim qui exclamava, a prop¨°sit de l¡¯augusta salsa de l¡¯allioli: ¡°Quentrels peixcadors es salsa ques usa: (...) Quen lo cabanyal¨Cse fa lexercici / Tenint molt ¨¢ prop¨Clo box yl morter / Ab lall y ab les cebes¨Cquey son be mester / Per fer al deu Bachus¨Cde vos sacrifici¡±. Una aparici¨® sobtada, del poble mariner. Un detall, nom¨¦s, que evidencia la vida a vora mar.

?s molt despr¨¦s, per¨°, al segle XIX, que el Cabanyal esdev¨¦ discretament emblem¨¤tic. Ja ha passat l¡¯incendi que el destru¨ª a les darreries del XVIII, i ja han passat moltes altres coses, per¨° ni les cases de taulellets modernistes han substitu?t encara les antigues barraques ni el poble ¨¦s oficialment part d¡¯una Val¨¨ncia que veu llunyana. Encara no. Aix¨° est¨¤ per vindre. La literatura, mentrestant, ho reflecteix. All¨¤ tenim les obretes de teatre biling¨¹es d¡¯un Escalante sempre lleuger i popular, com Barraca en lo Caba?al, del 1872, en qu¨¨ s¡¯exclama, amb total transpar¨¨ncia: ¡°Hui per manco de dos din¨¦s m¡¯en anaba cap a Valensia en los trastos¡±. Anar a Val¨¨ncia des del Poble Nou de la Mar.

Costum ancestral, no debades, parlar de la ciutat com d¡¯all¨° foraster, que es mantindr¨¤ impassible despr¨¦s de l¡¯incendi del 1875 que motivar¨¤ les primeres cases d¡¯obra, i, fins i tot, despr¨¦s de la incorporaci¨® del poble a la capital, a la fi del xix. La millor fotografia possible d¡¯aquest orgull ind¨ªgena ¨¦s un llibre. I es diu Flor de Mayo. Blasco Ib¨¢?ez va escriure el 1895 la gran novel¡¤la d¡¯aquell Cabanyal, una hist¨°ria de llenguatge abarrocat, de castell¨¤ mel¨®s i costumista, de drames i mis¨¨ria vora mar, d¡¯un Cabanyal encara de barraques i pescadors a la Malva-rosa i pescateres al Mercat Central, d¡¯imprecacions al cel i al sant Crist del Grau. Un poble a punt d¡¯entrar a formar part d¡¯una ciutat que mai no reconeixeria: ¡°?A burlarse de una fiesta tan Antigua como el mismo Caba?al!... ?Se?or! De Valencia hab¨ªan de ser, para atreverse a tanto¡±. De Val¨¨ncia havien de ser¡­

Un barri que encara era tossudament poble. Potser per aix¨° f¨®ra inevitable que fins i tot en el futbol contradira la capital. Si aquella, a la vora de la s¨¦quia de Mestalla, tenia el Val¨¨ncia, ells tenien el Llevant FC. Precisament, qui en fou el primer president, Jos¨¦ Ballester Gozalvo, republic¨¤ i exiliat per for?a, va dedicar un dels fragments m¨¦s fondos i sentits de la seua gran obra, En el destierro, al seu Cabanyal: ¡°Con gran frecuencia, desde este Par¨ªs en que vivo, mi alma se proyecta ah¨ª, para hacer rom¨¢nticos recorridos por nuestras calles. Y voy desde el antiguo ?valo, donde creo ver a¨²n el Caf¨¦ Central, descendiendo por la calle Mayor hasta la Iglesia de Santa Mar¨ªa del Grao y, por el Corral¨¤s, salgo por la calle de Militares, frente a la Librer¨ªa de Cot¡­¡±. L¡¯etc¨¨tera ¨¦s obligat, tant com el passeig imaginari de Ballester per uns carrers a qu¨¨ mai retornaria, una de les parts m¨¦s genu?nes i punyents del llibre que va escriure durant la fugida imposada, publicat silenciosament el 1945 a Montpeller i rescatat fa un parell d¡¯anys per l¡¯editorial l¡¯Oronella.

Els m¨¦s grans del segle xx tamb¨¦ van girar els ulls al Cabanyal. Joan Fuster, breument, al seu antropol¨°gic Pa¨ªs Valenciano, que parlava d¡¯un Mar¨ªtim amb ¡°personalitat¡± pr¨°pia, o Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s, en el poc conegut Llibre XVIII del molt conegut Mural del Pa¨ªs Valenci¨¤, un cant general comen?at un 1974 amb la m¨¤ de Pablo Neruda al muscle, que amaga uns versos dedicats al Cabanyal, amb aquelles vuit lletres com a t¨ªtol i com a preg¨¤ria: ¡°Vora la mar, vora la mar di¨¤ria, / cantant amb veu llunyana de sirena, / vora la mar amb muscles de sirena, / vora la mar amb amor de sirena. / Vora la mar endevines les illes, com navegant o com enamorat. / Creues la nit com la creuava el far. / Vora la mar com una barca nova¡±. I tan nova.

Abans i despr¨¦s en vingueren d¡¯altres: Enric S¨°ria en aquell poema escrit, all¨¤ als vuitanta, com s¡¯escriu un amor impossible, rabiosament, i titulat ¡°Oda impossible a Val¨¨ncia¡±: ¡°quina oda caldr¨¤ escriure¡¯t, oh barri de Patraix, / oh Nuevo Centro, oh Cabanyal, Paterna, / Orriols o Benim¨¤met, extra-radi perpetu / on la inf¨¤mia esdev¨¦ arquitectura: / la m¨¦s grotesca falla del gremi de l¡¯absurd¡ª, /negar-te o menysprear-te / (somiar que et negue o et menyspree) / seria la m¨¦s baixa manera, / la teua, de ser teu¡±. I Joan Soriano o Vicent Monz¨® Exp¨®sito, que dedic¨¤ bona part de la seua obra al barri, a les seues cases, als seus cantons i carrers. Hi ha tamb¨¦, ¨¦s clar, la celebrad¨ªssima Tranv¨ªa a la Malvarrosa de Manuel Vicent, una novel¡¤la que, contr¨¤riament al que faria pensar el t¨ªtol, nom¨¦s tracta el Cabanyal en la perif¨¨ria d¡¯una hist¨°ria que passeja molt m¨¦s els barris de Russafa o de Velluters, o les blancors nuclears del balneari de les Arenes. Vicent guarda algunes paraules, per¨°, per al poble mariner, origen de la prostituta To?i ¡ª¡°la del Cabanyal¡±¡ª i de les ¡°tapias y escrombreras con ca?izares y almacenes destartalados¡± que s¡¯observen des del tren que entra a Val¨¨ncia.

El cas de Joan Francesc Mira ¨¦s especial. No sabem on acaba Val¨¨ncia i on comen?a l¡¯obra de Mira, ni a l¡¯inrev¨¦s. La ciutat ha estat per a ell el bressol i la pedrera. El Cabanyal tampoc se n¡¯escapa, com a poble en l¡¯¨°rbita de la capital, barri mai pa?t del tot, i aix¨ª es mostra en moltes de les seues obres, sota el guiatge d¡¯uns personatges per a la mem¨°ria. L¡¯august patrici Jes¨²s Oliver, amb vint-i-quatre monedes d¡¯or i molta set a la una del migdia, perdut enmig d¡¯Els treballs perduts, o Teodor Llorens, que ¡°havia d¡¯anar a vestir-se per eixir a la process¨® de Dijous Sant al Cabanyal¡±, on ¡°feia de rei Herodes amb t¨²nica de porpra, una corona de llorer d¡¯or al cap i un alfange a la m¨¤¡±, en el cas de Purgatori. Sense oblidar, novel¡¤la densa i magna com poques, aquella llunyana El desig dels dies, on, de sobte, llueix un ¡°¨²nic tros on encara donen la cara una fila de casetes baixes de reixes verdes i blaves i taulells de manises multicolors fent sanefes i garlandes de flors per tota la fa?ana que encara no ¨¦s urbana, perqu¨¨ all¨¤ darrere mateix hi havia hagut els carrers de les barraques de mariners, segons he sentit a dir a mon pare, totes cremades d¡¯un mateix colp de vent¡±.

Obres, totes, que encara no havien vist com el projecte urban¨ªstic dels faraons de la ciutat de Val¨¨ncia, amb despatxos lluny de la mar, creixia com la bombolla de la rajola i amena?ava la mateixa l¡¯exist¨¨ncia del poble que havien escrit. Al capdavall, no podien predir-ho. Ni les barraques ancestrals de Gassull, ni els pescadors d¡¯Escalante i Ib¨¢?ez, ni els carrers de Ballester Gozalvo o la mar d¡¯Estell¨¦s, tampoc les gents de Fuster o l¡¯hedonisme mediterrani de Vicent, encara menys la quotidianitat de Soriano o de Monz¨® Exp¨®sito, potser s¨ª la r¨¤bia de S¨°ria o els mites cl¨¤ssics de Mira. Nom¨¦s una novel¡¤la, publicada ara fa dos anys, afronta plenament la nova realitat del Cabanyal. ?s El cas Forlati, de Felip Bens: ¡°¡ªEste pareix un bon lloc per a viure, ?per qu¨¨ hi ha tantes cases abandonades? ¡ªPerqu¨¨ este poble est¨¤ deixat de la m¨¤ de D¨¦u¡±. Un di¨¤leg sec, implacable, tant o m¨¦s que la realitat d¡¯un barri que vol tindre qui el continue escrivint, sense angoixes ni amenaces, com esperen encara els xiquets que, com mon pare, juguen a futbol entre carrers mentre es beuen la vida.