¡°El nostre cintur¨® ja no t¨¦ m¨¦s forats per estrenye¡¯l¡±

A l¡¯entrada de la Biblioteca de Catalunya hi ha una ins¨°lita urna per fer donatius a l¡¯entitat. No res: molta moneda i algun bitllet de cinc euros. Doble signe dels temps. Eug¨¨nia Serra (Barcelona, 1979), directora des del 2012, recorda quan el 1910 deu membres de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, al qual llavors pertanyia el centre, van avan?ar 20.000 pessetes, que van recuperar d¡¯aquella manera, per adquirir el Can?oner Gil del segle XV i evitar que se n¡¯an¨¦s a la Biblioteca Nacional de Fran?a. Eren els bells temps d¡¯una de les institucions culturals capdavanteres de Catalunya, que el passat 28 de maig va fer 100 anys com a servei p¨²blic que decret¨¤ la Mancomunitat i que abans-d¡¯ahir feia un segle que s¡¯obria al p¨²blic. El centre viu avui l¡¯efem¨¨ride amb les constants vitals sota m¨ªnims.

Pregunta. Des del 2008 la biblioteca ha vist redu?t el pressupost a gaireb¨¦ la meitat, dels 12,6 milions d¡¯euros als 6,9 d¡¯enguany. Fins quan pot aguantar aix¨ª?

Resposta. Enguany mantenim el pressupost. Per¨° s¨ª, no podem continuar m¨¦s aix¨ª. Mantenim els serveis per un esfor? gran del personal, per¨° les adquisicions per compra de material se n¡¯han ressentit molt. Ja fa temps que la biblioteca no pot anar al mercat per grans peces. I es perden oportunitats que no tornaran mai m¨¦s.

P. Quin ¨¦s el pressupost per a aquesta partida?

R. D¡¯uns 200.000 euros, per¨° aqu¨ª s¡¯inclouen totes les subscripcions. Un 3% del pressupost.

¡°Sorpr¨¨n que en aquest

P. I hauria de ser del¡­

R. Per anar b¨¦, del 15%. Com arreglar-ho? Doncs, de moment, fent gesti¨®: el cost del personal s¡¯end¨² el 70% del pressupost; haur¨ªem de baixar-lo al 50% i esgarrapar recursos per a altres partides.

P. Perqu¨¨ de mecenes n¡¯hi ha?

R. Poca cosa, no res. La veritat, ens falta una llei de mecenatge i voluntat: ¨¦s sorprenent que grans entitats i empreses de Catalunya, en aquest moment pol¨ªtic, hist¨°ric i econ¨°mic, no facin un pas endavant i contribueixin amb aportacions a les grans institucions nacionals culturals.

P. Fa tres anys quedava per catalogar un 44% dels materials que ingressaven¡­

R. Est¨¤ congelat. Ara est¨¤ pendent un 40%: hem millorat sistemes, i les entrades pel Dip¨°sit Legal han baixat. Ara entren 130.000 documents anuals, excepte quan arriben donacions especials, com la de l¡¯editorial Gustavo Gili, amb 180.000 documents.

P. Ja queda clar qui gestiona a Catalunya el patrimoni editorial? Les picabaralles amb d¡¯altres institucions p¨²bliques per quedar-se aquests fons s¨®n llegend¨¤ries.

R. Aix¨° ¨¦s clar¨ªssim: la Biblioteca de Catalunya recollir¨¤ el patrimoni editorial catal¨¤ i, per extensi¨®, el del m¨®n de llibre. I aix¨° inclou autors, il¡¤lustradors¡­

P. I aix¨° ser¨¤ compatible amb el futur Museu del C¨°mic?

R. Pel que fa a la col¡¤lecci¨®, la gesti¨® del patrimoni del c¨°mic la portarem des d¡¯aqu¨ª. Ara b¨¦, amb l¡¯ajut d¡¯experts externs, estem en una fase de rastrejar aquest patrimoni entre particulars i en museus p¨²blics. A final d¡¯any esperem tenir censats uns 100 fons.

P. Hi haur¨¤ transvasament de fons cap al Museu de Badalona?

R. No ho crec. Els esfor?os van no tant a bellugar res com a crear un acc¨¦s ¨²nic on trobar r¨¤pidament les coses; per¨° aix¨° a Catalunya no passa nom¨¦s amb el c¨°mic: tamb¨¦ en fotografia, publicacions¡­ La soluci¨® ¨¦s fer portals, ¨¦s m¨¦s virtual.

P. Com va la digitalitzaci¨®?

R. Estem estables dins la gravetat: fa dos anys la partida era de 25.000 euros i ara ¨¦s de 21.000. El problema ¨¦s que d¡¯acords com el que vam fer amb Google el 2007, i que ens va anar molt b¨¦ per avan?ar en la digitalitzaci¨®, ara ja no en podem fer, perqu¨¨ el gros de la documentaci¨® que es pot posar en domini p¨²blic ja hi ¨¦s; tenim molts fons digitalitzats que no ten¨ªem penjats, i aix¨° fem ara, posar-los en l¨ªnia, com hem fet fa poc amb els 660 incunables de la casa. Per¨° ¨¦s dif¨ªcil cr¨¦ixer en la digitalitzaci¨® per aqu¨ª.

P. Per on haurien de cr¨¦ixer?

R. Haur¨ªem d¡¯encetar una segona fase, penjant documents amb drets i gestionant-los; ens ajudaria a obtenir ingressos, per¨° fer-ho vol dir gent i diners, i ara no podem¡­ Encara que haur¨ªem de poder ben aviat, perqu¨¨ si no la biblioteca tindr¨¤ en breu un forat negre en el seu servei en l¨ªnia.

P. El digital genera en el m¨®n arxiv¨ªstic el dubte de la seguretat i la conservaci¨® en el temps: la Filmoteca est¨¤ copiant a pel¡¤l¨ªcula films ja digitalitzats, i en el m¨®n bibliotecari hi ha qui diu que en adquirir llibres digitals s¡¯est¨¤ comprant aire i no patrimoni¡­

R. El digital genera dubtes raonables de conservaci¨®, perqu¨¨ ¨¦s nou i hi ha molts sistemes t¨¨cnics, ¨¦s cert: tenim ced¨¦s de les primeres ¨¨poques que no s¡¯obren¡­ per¨° aqu¨ª hi ha un protocol de seguretat, amb backups constants molt forts. Comprar aire? Gaireb¨¦ hem doblat en un any les entrades de documentaci¨® digital, que ja s¨®n un 20%. S¨ª, ¨¦s veritat que les biblioteques hem passat d¡¯adquirir la propietat d¡¯aquell document a adquirir-ne nom¨¦s l¡¯¨²s. Caldr¨¤ estar molt atents, mirar els contractes i garantir l¡¯acc¨¦s als backfiles.

P. El personal, des del 2008, s¡¯ha redu?t en gaireb¨¦ un 10%, avui s¨®n 159 persones. Fins on poden seguir prescindint de gent?

R. Em nego a fer aquest c¨¤lcul. Miri, obrir i tancar la botiga i fer uns serveis m¨ªnims podem, per¨° si volem obrir i fer feina, i seguir oberts als investigadors i donar els 1.500 assessoraments t¨¨cnics que donem, ja no podem continuar aix¨ª. La Biblioteca de Catalunya ja ha fet els deures i ara necessitem comen?ar a cr¨¦ixer, per anar b¨¦, l¡¯any que ve d¡¯un 5% a un 10%. El cintur¨® ja no t¨¦ m¨¦s forats per estrenye¡¯l.

P. La gran esperan?a de futur ¨¦s guanyar els baixos de l¡¯antic Hospital de la Santa Creu que allotja aquest centre, i que ara ocupen la biblioteca municipal de Sant Pau-Santa Creu, l¡¯Acad¨¨mia de Farm¨¤cia i l¡¯Escola Massana de Disseny, que el 2006 ja havia d¡¯haver anat a la pla?a de la Gardunya. Com est¨¤ tot plegat?

R. Seguim parlant. Les obres de la Massana a la Gardunya comen?aran l¡¯any vinent i aix¨° ens permetria guanyar 4.000 metres quadrats. La biblioteca municipal es quedaria, perqu¨¨ volem fer una mena de cl¨²ster bibliotecari: portar els serveis de registres i el taller de restauraci¨® que tenim en altres edificis, o mantenir el teatre i donar m¨¦s vida a les sales de la Caritat i de Llevant, que hem comen?at a llogar amb tarifes testimonials i on estar¨ªem oberts a celebrar cerim¨°nies civils. Voldr¨ªem instal¡¤lar una sala d¡¯exposicions i un auditori, mantenir el teatre, que ens ha portat p¨²blic i din¨¤mica cultural, i, ¨¦s clar, un restaurant i una botiga.

P. Botiga? A difer¨¨ncia de la British Library, la biblioteca no t¨¦ gaireb¨¦ merchandising¡­

R. En tenim molt poc, ¨¦s cert, per¨° per manca d¡¯inversi¨®.

?