Teoria i pr¨¤ctica del temps

El temps ¨¦s la cosa m¨¦s concreta de totes, ¨¦s cada segon que vivim, per¨° no es veu ni amb els ulls de l¡¯¨¤nima, i per aix¨° els fil¨°sofs se n¡¯han ocupat llargament, i per aix¨° ens angoixa bastant quan hi pensem: el temps sempre ha estat un gran misteri per als humans que es detenen a pensar-hi. I de gent que hi pensa sempre n¡¯hi ha hagut, molta o poca: per exemple els sacerdots dels temples o els bruixots de la tribu, alguns ancians asseguts a la vora del foc o a la porta de casa, i els poetes i els te¨°legs d¡¯en?¨¤ que es van inventar la teologia i la poesia. ?s clar que, en general, no hi pensem prou atentament, perqu¨¨ si ho f¨¦iem no podr¨ªem viure amb un m¨ªnim d¡¯equilibri espiritual. El mal de la contemplaci¨® del temps ¨¦s que no es pot contemplar. No es veu com l¡¯espai, que ¨¦s l¡¯altre gran tema de la teoria del coneixement: l¡¯extensi¨® pot ser abstracta, per¨° es pot mirar amb els ulls, es pot imaginar, i fins i tot es pot pintar, com es pinta la llum i la perspectiva. Deu ser per aquesta impossibilitat que hom afirma de tant en tant (en la hist¨°ria de la filosofia, vull dir, i en algunes elucubracions de la f¨ªsica) que el temps ¨¦s simplement impossible, que ¨¦s una cosa irreal. Tal com ja deien aproximadament els cl¨¤ssics (tant els estoics com els epicuris, no tan diferents) a fi d¡¯assegurar-se la pau interior sense psiquiatres ni pastilles: el passat ja no existeix, el futur encara no, i el present ¨¦s, per definici¨®, impalpable i fuga?. Visqueu, doncs, la vida de cada dia, sigueu modestos i frugals, i no us poseu pedres al fetge. Una forma no se sap si d¡¯hedonisme, d¡¯eudemonisme (eudaimon¨ªa, en grec, vol dir felicitat) o d¡¯¨¨tica de la bona vida i dels plaers que no fan mal a ning¨². A Fran?a, pa¨ªs de molta filosofia dins i fora del boudoir, el m¨¦s nou representant d¡¯aquesta antiga via ¨¦s Andr¨¦ Comte-Sponville, que ven els llibres per desenes de milers, com algun ¨¨tic hisp¨¤nic amb m¨¦s coneixements d¡¯h¨ªpica que subst¨¤ncia en els escrits. Segons Comte-Sponville, el present ¨¦s l¡¯¨²nic temps real, el temps ¨¦s la suma del present a si mateix, l¡¯eternitat ¨¦s ara, i per tant cal seguir principis de vida i de filosofia com aquest, que no necessita traducci¨®: "Manger est bon, boire est bon, faire l¡¯amour est bon". M¨¤xima amb la qual un servidor est¨¤ d¡¯acord, sense haver de rellegir els cl¨¤ssics.