Qu¨¨ esperem

Dins del cicle "Serenates" que ofereix la Universitat de Val¨¨ncia, Maria del Mar Bonet va cantar els temes que formen el disc Bellver amb l¡¯Orquestra Filharm¨°nica de la mateixa Universitat. El claustre ple i una inevitable refer¨¨ncia al m¨®n docent en una ¨¨poca que no passa pel millor moment. Fins i tot una dedicat¨°ria a la lluita dels mestres de Mallorca.

L¡¯Orquestra, composta per estudiants molt joves, va mostrar un saber fer digne de remarcar. Potser una mica estrident en alguns passatges, per¨° amb capacitat per a entendre i interpretar ritmes no binaris d¡¯alguna de les peces que tenen l¡¯origen en la m¨²sica popular de la Mediterr¨¤nia. Capacitat per a acostar-se a una formaci¨® tunisiana o siriana, com va ser el cas del tema "Tots dos ens equivoc¨¤rem".

?s a dir: de material n¡¯hi ha, qu¨¨ esperem per a normalitzar-lo? Tamb¨¦ hi ha p¨²blic i entusiasme.

Les dificultats continuen, agreujades pel menyspreu dels governs envers la cultura i les arts. O pel c¨¤stig de l¡¯IVA. Cal recon¨¦ixer que des de l¡¯anomenada Transici¨®, els cantants i els m¨²sics van viure l¡¯inici del final que els anys posteriors confirmaren. Els caixets es van desorbitar i van marcar un llist¨® inassumible per qualsevol producci¨® al marge de la mamelleta administrativa. Tancada l¡¯aixeta, pocs van adonar-se que ja era q¨¹esti¨® de plantejar-se l¡¯ofici d¡¯una altra manera. El proc¨¦s de reajustament ha trigat massa temps. T¨ªmidament, comen?aren a intentar-ho des d¡¯espais redu?ts, i els actuants van sacrificar el sou en veure que ho feien o es quedaven sense concerts.

Una manera de veure aquest panorama des d¡¯un cert optimisme seria que no est¨¤ gens malament un contacte m¨¦s directe amb el p¨²blic, fins i tot un retorn a l¡¯ofici de saber dosar el repertori, els recursos, per a conduir un ambient que moltes vegades t¨¦ tend¨¨ncia a l¡¯aldarull, al soroll de copes i ampolles, als energ¨²mens que fan de qualsevol lloc i espectacle una continuaci¨® de la discoteca. Els Beatles ho van aprendre en els caus d¡¯Hamburg. ?s una mica lamentable, per¨° forma part de la vida art¨ªstica.

En definitiva, es tracta d¡¯adaptar-se a les circumst¨¤ncies del per¨ªode econ¨°mic que marca el capitalisme actual. En definitiva, es tracta de ressuscitar el millor del treball al marge de l¡¯Administraci¨®. Com ho fan molts col¡¤lectius, cooperatives, innovacions que la gent posa en marxa mentre descobreix la capacitat que t¨¦ una autonomia real.

Ja fa molts anys ten¨ªem not¨ªcies de les pe?as flamencas (sembla que proliferaven per Castell¨®) en qu¨¨ els aficionats arreplegaven diners per a dur un cantant flamenc a actuar de manera quasi privada. No ¨¦s q¨¹esti¨® de fer-ho igual, per¨° s¨ª que, potser, ¨¦s q¨¹esti¨® d¡¯organitzar-se per compte propi.