L¡¯amena?a dels grans

Totes les tradicions liter¨¤ries del m¨®n tenen les seves d¨¨ries, manies, prejudicis i t¨°pics. No se n¡¯escapa cap! La q¨¹esti¨® important ¨¦s que els sistemes literaris corresponents no quedin afectats i es produeixin p¨¨rdues d¡¯autors i obres que resulten indispensables per a la construcci¨® d¡¯un c¨¤non viu, obert i s¨°lid.

No importa gens que Harold Bloom, a partir d¡¯un prejudici religi¨®s, hagi muntat una croada en contra de T. S. Eliot que l¡¯ha portat a bandejar l¡¯autor dels Quatre quartets del seu fam¨®s C¨¤non de la literatura occidental. Tampoc importa gens que la tradici¨® polonesa rebi la producci¨® de Czeslaw Milosz amb un grau elevat de retic¨¨ncia, o que els nord-americans triguessin un segle a avaluar l¡¯obra po¨¨tica de Herman Melville perqu¨¨ l¡¯autor de Moby Dick estava classificat com a narrador, de manera que la seva poesia era considerada residual. Q¨¹estions ideol¨°giques han fet que, entre els russos, Aleksandr Soljenitsin hagi caigut en l¡¯oblit.

I, com no podia ser d¡¯altra manera, la literatura catalana tamb¨¦ t¨¦ la seva carretada d¡¯insensateses. Recordo com si fos ara la contundent pregunta que em va etzibar Joan Teixidor en el decurs d¡¯una conversa a casa seva: ¡°Tu creus que ¨¦s normal que em tirin en cara que s¨®c un poeta cat¨°lic?¡±. No s¡¯ha avaluat adequadament l¡¯obra po¨¨tica de Joan Sales perqu¨¨, ja se sap, era sobretot novel¡¤lista. No importa que Viatge d¡¯un moribund formi un d¨ªptic amb Incerta gl¨°ria i en sigui el pr¨°leg. Si Maria Beneyto no hagu¨¦s com¨¨s el triple pecat de n¨¦ixer dona i valenciana i haver escrit una part de la seva obra en castell¨¤, a hores d¡¯ara estaria molt ben situada al cim del Parn¨¤s catal¨¤.

Segurament els prejudicis m¨¦s feridors de la literatura catalana s¨®n les desqualificacions que tenen a veure amb les q¨¹estions de proced¨¨ncia social i/o formaci¨® intel¡¤lectual. La cultura catalana es mostra massa sovint incontingudament classista. Alguns dels poetes m¨¦s destacats del XX van patir en carn pr¨°pia la severitat d¡¯aquests prejudicis. Dos casos criden poderosament l¡¯atenci¨®: Joan Salvat-Papasseit i Agust¨ª Bartra.

En el primer, nom¨¦s cal recordar la grollera retitulaci¨® del poemari, L¡¯arr¨°s als llavis, per part de Josep Maria de Sagarra, o la condescend¨¨ncia de J. V. Foix al retrat recollit a Catalans de 1918. En el cas de Bartra, encara ara l¡¯estament cultural ¨¦s incapa? de recon¨¨ixer que, en companyia de Riba i Espriu, ¨¦s un dels poetes m¨¦s cultes del XX.

Durant molts anys, sobretot fins ben b¨¦ l¡¯equador de la seva carrera, paradoxalment Vinyoli va haver de suportar aquesta mena de desconfian?a davant la seva producci¨® liter¨¤ria. I dic paradoxalment perqu¨¨ qualsevol que hagi llegit acuradament la seva obra po¨¨tica no pot fer altra cosa que admirar-se del seu abast cultural i intel¡¤lectual i la seva profunditat conceptual.

A causa dels seus sentiments d¡¯inferioritat social i intel¡¤lectual, Vinyoli es va voler envoltar de persones el mestratge de les quals l¡¯ajud¨¦s a superar all¨° que ell anomenava la seva ¡°poquedat¡±. I com sol passar, es va envoltar no de persones com Espriu, Teixidor, Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo o Segimon Serrallonga, que el respectaven molt¨ªssim, sin¨® d¡¯altres que m¨¦s aviat el commiseraven, la qual cosa, en el fons, exacerbava la situaci¨® inicial. ?s innegable que persones del seu entorn natural, com Francesc Gom¨¤, Joan Petit, Antoni Vilanova o Gabriel Ferrater, el van nodrir a nivell cultural, literari i intel¡¤lectual, per¨°, al mateix temps, volent o no volent, van augmentar les seves inseguretats.

Vinyoli va trobar una ins¨°lita alenada d¡¯aire fresc en les seves relacions amb poetes m¨¦s joves, molt concretament els membres de la lleva de menys edat de la Generaci¨® del 70, com ara Vicen? Altai¨®, Jaume Creus, Josep Maria Fulquet, Miquel de Palol, Llu¨ªs Urpinell i altres. Vinyoli havia desplegat les grans ales po¨¨tiques de la seva maduresa a partir de Tot ¨¦s ara i res (1970), el llibre que va atreure poderosament els joves. Es produ¨ª una mena de peculiar simbiosi entre els joves i Vinyoli, entre els aprenents de poeta i el gran mestre. S¡¯alimentaven m¨²tuament, de manera que el gran mestre es tornava m¨¦s desimbolt i es rejovenia mentre els joves envellien, aprofundint cada cop m¨¦s en les darreres conseq¨¹¨¨ncies del seu art. Justament, un dels grans al¡¤licients per a Vinyoli del lligam fort amb gent m¨¦s jove era que se situaven del tot fora del marc operatiu dels prejudicis debilitadors de signe social i formatiu. Era una altra generaci¨® amb uns altres valors, valors que afavorien Vinyoli. Tenim com a testimoni ben eloq¨¹ent l¡¯esclat creatiu fulgurant de llibres tardans com Vent d¡¯aram, El griu, Domini m¨¤gic i Passeig d¡¯aniversari.

Vinyoli ha tingut una posteritat ben dol?a, ben a l¡¯altura de la qualitat intr¨ªnseca de la seva obra. Han vingut noves generacions de lectors, sense apriorismes, que han situat Vinyoli m¨¦s enll¨¤ del b¨¦ i del mal, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯abast dany¨®s de d¨¨ries, manies, prejudicis i t¨°pics que minen el sistema literari, la tradici¨® i el c¨¤non. Tal com diu la bella can?¨® de Cimbel¡¤l¨ª del seu venerat Shakespeare: ¡°No temis m¨¦s l¡¯amena?a dels grans, / no et pot ferir l¡¯embat de l¡¯opressor¡±.

Sam Abrams es cr¨ªtic i poeta.