?nimes perdudes

Despr¨¦s d¡¯Aconitum (1999), una novel¡¤la de misteri on passaven tantes coses i d¡¯una manera tan enrevessada que era dif¨ªcil esbrinar qui era qui i qu¨¨ feia cadasc¨², despr¨¦s de L¡¯expulsi¨® del parad¨ªs (2004), una mena de thriller amb m¨¦s bones intencions que no pas fortuna liter¨¤ria, despr¨¦s d¡¯haver esdevingut un poeta notable ¡ªdespr¨¦s d¡¯Estiula, sobretot¡ª, Llu¨ªs Calvo (Saragossa, 1963) torna a la narrativa amb L¡¯endem¨¤ de tot per demostrar que els esfor?os de la imaginaci¨® i de la prosa es poden dirigir amb m¨¤ ferma: L¡¯endem¨¤ de tot, tamb¨¦, pot servir perqu¨¨ el lector constati que una de les l¨ªnies novel¡¤l¨ªstiques m¨¦s f¨¨rtils del moment sembla que revisi els plantejaments que van dominar els anys seixanta, i que imperi de nou una mena de relat de costums on es tendeix a descriure la problem¨¤tica quotidiana nascuda amb la crisi econ¨°mica, la fragilitat de la conc¨°rdia civil, la corrupci¨® de la innoc¨¨ncia, la incomunicaci¨®, o la vida sense cap altra idea possible que la de la pura superviv¨¨ncia del dia a dia. ?s una altra cara d¡¯all¨° que es va anomenar ¡°realisme social¡±. La gr¨¤cia de Calvo a L¡¯endem¨¤ de tot ¨¦s que no es conforma a presentar uns personatges t¨ªpics en unes situacions t¨ªpiques, sin¨® que va m¨¦s enll¨¤ i representa la vida a trav¨¦s d¡¯uns car¨¤cters humans cre?bles.

Els quatre protagonistes de L¡¯endem¨¤ de tot s¨®n ¡°uns homes fragmentats, esquin?ats, fets a trossos¡±, o ¡°uns homes valents que converteixen la vida en un sacrifici personal¡±, o s¨®n quatre personatges que haurien d¡¯admetre com a cert el que diu Giralt, el narrador, sobre Villarrasa, i veure¡¯s com ¡°una ¨¤nima perduda que juga a fer-se el fort i t¨¦ l¡¯esperit tou¡±, i tots quatre, evidentment, haurien d¡¯estar d¡¯acord amb el que Soteres diu a Onelli: ¡°Vivim en la contradicci¨® permanent. No ens atrevim a posar bombes al Liceu, com feien els rebesavis, per¨° tampoc ens agrada passejar per la rambla de Catalunya amb el tortell, l¡¯americana de tergal i la corbata que ens va regalar la tieta (...). Conclusi¨®: no som ni una cosa ni l¡¯altra, ni carn ni peix, ni suc ni bruc. I per aix¨° la ciutat sembla tan poc aut¨¨ntica, tan caragirada i tan restreta¡±.

Onelli, Soteres, Villarrasa i Giralt, l¡¯art¨ªfex d¡¯aquesta novel¡¤la introspectiva en forma de mon¨°leg interior que ¨¦s L¡¯endem¨¤ de tot, viuen empresonats dins del laberint del Raval, massa semblants entre si, o massa oposadament semblants, cadasc¨² obsessionat amb la seva mis¨¨ria particular com per no caure de dret en la trag¨¨dia de la incomunicaci¨®. A partir del lleu pretext argumental de les seves relacions quotidianes, Calvo tra?a una agra com¨¨dia d¡¯errors d¡¯una fonda densitat moral i d¡¯una fina expiaci¨® ir¨°nica on el protagonisme rau en la complexitat de la seva conviv¨¨ncia, en els racons de cada un dels car¨¤cters descrits i, sobretot, en el sentiment d¡¯una monotonia mortal, en la narraci¨® d¡¯una exist¨¨ncia for?adament trivial, buida i absurda, en una desassossegant successi¨® d¡¯actes gratu?ts i inconscients destinats nom¨¦s a omplir els transcurs dels dies. Giralt est¨¤ a l¡¯atur i a la vora de la indig¨¨ncia; Villarrasa ¨¦s un separat que viu un amor no correspost, instal¡¤lat en un ¨¤mbit de bogeria i lucidesa; Soteres ¨¦s una mena de Thomas Bernhard de barri, i Onelli ¨¦s, en aparen?a i a pesar de tot, el partidari de la felicitat, per¨°, com els altres, tampoc s¡¯estalvia el diagn¨°stic negre d¡¯un present que augura unes malformacions encara m¨¦s negres pel futur que s¡¯acosta.

El que m¨¦s pot satisfer el lector de L¡¯endem¨¤ de tot ¨¦s el rigor amb qu¨¨ Calvo compleix al llarg de la novel¡¤la amb l¡¯exig¨¨ncia de les regles formals que s¡¯ha imposat, un seguit de par¨¤grafs prolongats que emmurallen i empresonen els personatges de la mateixa manera que els emmuralla i els empresona la geografia f¨ªsica del Raval. O les hist¨°ries secund¨¤ries que contrapuntegen amb for?a el tedi i l¡¯ab¨²lia dels quatre personatges ¡ª¨¦s especialment memorable la propiet¨¤ria del pis on habita el narrador. O la descripci¨® del ritme mec¨¤nic i tena?ment invisible del temps que passa i fuig sense que ni un sol dels personatges de la novel¡¤la en prengui consci¨¨ncia ni ho experimenti com una amena?a real i tangible, com si ignoressin que la clau de l¡¯enigma del seu malestar, al cap i a la fi, ¨¦s que perden el temps sense saber-ho.