¡°Estem comen?ant a posar ja massa t¨ªtols al mercat en catal¨¤¡±

Un de cada tres llibres (31,6%) que es venen ara mateix a Catalunya est¨¤ escrit en catal¨¤. En plena crisi, paradoxalment, mai no s¡¯havia donat una situaci¨® de mercat tan favorable per a la llengua de Pompeu Fabra. Per¨° la xifra t¨¦ els seus matisos, que Albert P¨¨lach (Barcelona, 1954), president de l¡¯Associaci¨® d¡¯Editors en Llengua Catalana, comenta a l¡¯ombra de la 32a Setmana del Llibre en Catal¨¤, que tanca aquest diumenge en un context de volguda esperan?a.

Pregunta. Qu¨¨ explica que ara es venguin m¨¦s llibres en catal¨¤?

Resposta. Clarament es comencen a recollir els fruits de la incorporaci¨® continuada de lectors en catal¨¤ resultat de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica a les escoles. Es veu en la quota del llibre infantil, que avui ¨¦s d¡¯un 54% de llibres en catal¨¤, davant de les lectures d¡¯adults, que encara ¨¦s d¡¯un 22%. En qualsevol cas, ha pujat gaireb¨¦ 10 punts en quatre anys.

P. Aix¨° malgrat la llarga crisi...

R. ?s que el llibre en catal¨¤ ha baixat en vendes menys que el llibre en castell¨¤.

P. Per milit¨¤ncia cultural?

R. El lector en catal¨¤ sempre ha estat un p¨²blic m¨¦s fidel al seu idioma per temes culturals i de pa¨ªs; aix¨° es veu tamb¨¦ en les vendes de grans obres i col¡¤leccions, que aqu¨ª funcionen millor que a la resta de l¡¯Estat. Per¨° els estudis d¡¯h¨¤bits de lectura ja fa temps que demostren que el lector catal¨¤ llegeix m¨¦s llibres que el castell¨¤. Tamb¨¦ hi ha un tema d¡¯oferta: el 2013 es van publicar 10.157 t¨ªtols en catal¨¤, m¨¦s que mai, tot i que uns 1.900 s¨®n de llibres de text, per¨° s¨®n estables des de fa temps.

P. Tradu?t, vol dir que apareixen gaireb¨¦ 28 llibres en catal¨¤ cada dia, caps de setmana inclosos... No s¡¯estar¨¤ repetint la inflaci¨® de t¨ªtols que tant s¡¯ha criticat de l¡¯edici¨® estatal i que col¡¤lapsa el mercat? Pot assumir el lector catal¨¤ aquesta allau?

¡°Seria recomanable que el sector visqu¨¦s m¨¦s fusions... per¨° de gesti¨®, no de creaci¨®¡±

R. Segurament estem posant ja massa t¨ªtols al mercat en catal¨¤. Al sostre ja hi som, si no creix el nombre de lectors, perqu¨¨ ¨¦s evident que estem treballant m¨¦s b¨¦ la intensitat lectora que no pas la incorporaci¨® de nous lectors; l¡¯impuls governamental a la lectura s¡¯ha de fer molt millor.

P. ?Per¨° una de les claus de volta no era reduir el nombre de t¨ªtols publicats per evitar el col¡¤lapse, que estiguessin m¨¦s temps a llibreries i s¡¯alleuger¨ªs el compte de resultats evitant devolucions?

R. Les editorials que estaven publicant moltes desenes de t¨ªtols anuals ja han anat baixant la producci¨®, per¨° aix¨° ha quedat compensat per les publicacions dels petits nous segells que han anat sorgint els darrers temps.

P. Alguna mesura des de l¡¯AELC?

R. Estem formats per empreses privades i no podem dir res, per¨° com deia Jaume Vallcorba, hem de comen?ar a deixar de potenciar la producci¨® i les eines de mercat per potenciar les que ens ampli?n la base de lectors. ?s evident que, si hem d¡¯impulsar el mercat a base de fer llibres i llibres, ens ensorrarem tots.

P. Un altre senyal d¡¯alarma el d¨®na la baixada dels tiratges mitjans, que en el darrer any ha estat d¡¯un 19,2%, fins a quedar-se en els 1.850 exemplars...

R. ?s en part una conseq¨¹¨¨ncia de tirar m¨¦s t¨ªtols: afectem la venda mitjana de cadascun, entre altres raons perqu¨¨, en haver-n¡¯hi m¨¦s, estan poc temps a les llibreries. Tamb¨¦ passa que la cadena del llibre ¨¦s altament ineficient per respondre als canvis del mercat: el llibre ¨¦s un producte que, si no es ven, hi ha el dret de devoluci¨®, per¨° el sistema de la cadena ¨¦s tan lent que gaireb¨¦ fins als sis mesos no saps que no s¡¯ha venut, i ja ¨¦s molt tard per reaccionar. Solucions? Necessitem m¨¦s eines per radiografiar m¨¦s b¨¦ el sector: en aquesta l¨ªnia tenim el Libridata, que ens permet con¨¨ixer gaireb¨¦ al dia les vendes per caixa, tot i que encara nom¨¦s controla el 40% del mercat del llibre en catal¨¤.

P. A la baixada continuada de vendes de llibres en catal¨¤ (el 2013, 204 milions d¡¯euros, un 8% menys), el sector respon aprimant-se: externalitzant serveis i fent gaireb¨¦ editorials unipersonals. O sigui, empreses molt petites i moltes, tot i que cap tanca. Fins quan?

R. ?s evident que l¡¯edici¨® en catal¨¤ est¨¤ molt atomitzada; tenim empreses mitjanes, petites i microempreses, per¨° ens falta m¨¦s classe alta. La fusi¨® que van fer fa dos anys Cosset¨¤nia i Angle, la que estan a punt de fer a Val¨¨ncia T¨¤ndem i Bromera, i iniciatives com la del grup Llegim en Catal¨¤ d¡¯editors independents, o la distribu?dora Xarxa de Llibres, i tamb¨¦ d¡¯un col¡¤lectiu de segells petits, crec que s¨®n el cam¨ª.

P. Per¨° en els darrers casos s¨®n joint ventures per aspectes de la cadena, no fusions.

R. Cert. Seria recomanable que el sector de l¡¯edici¨® en catal¨¤ visqu¨¦s m¨¦s fusions, per guanyar volum. Ara, estic dient fusionar per gestionar, no parlo de fusionar la creaci¨®: cal preservar sempre l¡¯espai creador dels fusionats. Si no... Mirem qu¨¨ fan els grans grups editorials: com que el llibre en catal¨¤ ¨¦s m¨¦s estable, es posen a editar en aquesta llengua per¨° gaireb¨¦ nom¨¦s els seus best-sellers, i aix¨ª treuen possibilitats de creixement als petits segells en catal¨¤... Tamb¨¦ ¨¦s cert que, ara, cada cop m¨¦s editors catalans estan fent llibres en castell¨¤, i aix¨° els salva. El sector ¨¦s molt din¨¤mic.

P. Per qu¨¨ la quota del catal¨¤ en assaig ¨¦s nom¨¦s d¡¯un 10%?

R. ?s un dels grans enigmes del sector: hi apostem poc. Per qu¨¨? Cal molta coher¨¨ncia, el p¨²blic universitari no compra llibres, internet cobreix molt aquest flanc...

P. El llibre en catal¨¤ est¨¤ molt ben tractat per una xarxa de llibreries que la crisi est¨¤ castigant amb duresa. En qu¨¨ les poden ajudar?

R. Si es refereix que els fem m¨¦s descomptes, la cosa no va per aqu¨ª: cadasc¨² ha de fer molt b¨¦ la seva feina, i nosaltres ja la fem for?a b¨¦, tot i que darrerament no hem sabut crear nous fen¨°mens de best-sellers que tirin: potser el mercat tamb¨¦ baixa perqu¨¨ la darrera creaci¨® ¨¦s pitjor. Tots hem de ser autocr¨ªtics. En qualsevol cas, els donem suport com a lobby i hi contribu?m econ¨°micament, com a Libridata, o fent costat a la campanya Llibreria Activa.

P. A tot aix¨° s¡¯afegeix un mercat potencial en catal¨¤ natural molt petit, que potser la pol¨ªtica est¨¤ fent m¨¦s petit encara...

R. Aix¨° a Val¨¨ncia ¨¦s clar¨ªssim; Val¨¨ncia, per al llibre en catal¨¤, ¨¦s avui un desert... S¨®n molts anys de governs clarament hostils a la llengua; a Mallorca est¨¤ passant el mateix. Aix¨° explica per qu¨¨ cada vegada m¨¦s editors valencians i mallorquins s¨®n per aqu¨ª i, malauradament, cada cop costa de trobar m¨¦s llibres nostres all¨¤: no hi tenim mercat i la seva xarxa de llibreries tampoc ¨¦s potent.

P. Qu¨¨ guanyaria el sector amb una Catalunya independent?

R. Doncs, sobretot, pol¨ªtiques que generarien lectors i que protegirien el sector: llei de propietat intel¡¤lectual, IVA superredu?t, fins i tot desgravacions als grans lectors-compradors...

P. Caram: s¨®n promeses que contrasten amb el canvi del suport gen¨¨ric al sector pels pr¨¦stecs reintegrables o el descens de les compres per a biblioteques...

R. Les partides de les compres per a biblioteques s¨ª que ens han fet mal; el suport gen¨¨ric era molt popular, per¨° subvencionar-ho tot indiscriminadament, com es feia, avui no ¨¦s sostenible i tampoc tenia futur. Entenc que s¡¯hagi d¡¯anar a risc compartit. Cal tenir un funcionament m¨¦s professional; ser¨¤ molt m¨¦s sa per al llibre en catal¨¤.

?