Pol¨ªtica i religi¨®

Dimarts vinent es complir¨¤ l¡¯aniversari de la mort de Sigmund Freud, traspassat el 23 de setembre de 1939 a l¡¯exili londinenc. A la seva obra Psicologia de les masses, en qu¨¨ l¡¯inventor de la psicoan¨¤lisi retia honors a Gustave Le Bon, el gran precursor de la teoria contempor¨¤nia de les masses, Freud les definia com aquell estat plural en qu¨¨ l¡¯individu, gomboldat i esperonat pel nombre, per la quantitat o l¡¯aglomeraci¨® ¡ªsigui mig mili¨® o en siguin dos, fossin solament 50 persones¡ª, perd la seva llibertat individual, aquesta quedant sotmesa a una fantasia d¡¯ordre col¡¤lectiu que posseeix una for?a poderos¨ªssima: la massa no es basaria en la llibertat ¡ªencara que en proclami la necessitat¡ª, sin¨® en una obnubilaci¨® preparada per l¡¯engrescament, la propaganda, l¡¯aparat est¨¨tic, l¡¯entusiasme i, en el millor dels casos, els sentiments.

Tanmateix, el fet que la pol¨ªtica, almenys des de les teories de Maquiavel, no es faci per mitj¨¤ del sentimentalisme, sin¨® a trav¨¦s de les institucions, les lleis acordades i votades pel com¨², l¡¯estrat¨¨gia, l¡¯habilitat i el consens democr¨¤tico-legal, ens fa pensar que la divisi¨® que predeia Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar amb relaci¨® al ¡°proc¨¦s catal¨¤¡± dels darrers anys no es produir¨¤ entre independentistes i unionistes, sin¨® entre dues altres entitats: aquells que opten per una soluci¨® pol¨ªtica del conflicte present i aquells que, indiferents davant les lleis i cartes votades per la mateixa ciutadania, optin per la desobedi¨¨ncia civil ¡ªaix¨° sona massa a Thoreau perqu¨¨ pugui ser una cosa raonable i efica?¡ª i l¡¯embolica que fa fort.

Si aquesta segona actitud resulta imaginable en el panorama catal¨¤ dels nostres dies, aix¨° ¨¦s, encara, per una ra¨® tan abstracta com efectiva. El nostre punt de vista ¨¦s que el moviment independentista catal¨¤ s¡¯ha convertit, com ho anomenen els soci¨°legs, en una ¡°religi¨® de substituci¨®¡±, fenomen molt de moda actualment i que posseeix molt¨ªssimes variants: els antitaurins, els vegetarians, els ultrafeministes, els gais m¨¦s orgullosos, els amants de les geleres, els superecologistes, els refractaris als productes farmac¨¨utics, etc¨¨tera. Diguem-ho amb tota claredat: la nostra impressi¨® ¨¦s que, si la gent cregu¨¦s de deb¨° en els valors ultraterrenals ¡ªoferts per una muni¨® d¡¯esgl¨¦sies, de manera que no s¡¯acaba d¡¯entendre com es poden abandonar, per exemple, les figures de Mois¨¨s, de Crist o de Mahoma per la verdura o els animals de quatre potes¡ª, sabrien que els paradisos no es troben a la terra des de la caiguda d¡¯Adam i Eva, sin¨® al cel. Aquesta bon¨ªssima gent aplegada a Barcelona des de fa tres anys a les concentracions de l¡¯Onze de Setembre busquen el parad¨ªs a la terra i, amb una esperan?a i una fe que nom¨¦s poden ser descrites en termes religiosos, celebren una lit¨²rgia massiva amb els ulls clavats al firmament, per¨° no a la terra. La realitat nogensmenys, tossuda i irreductible, sempre de mal analitzar en les relacions entre Catalunya i la resta d¡¯Espanya, consisteix en una for?a oposada a l¡¯exaltaci¨® i el deliri de tota massa enfervorida.

Ara caldr¨¤ veure com es resol el problema, perqu¨¨ els catalans no posse?m, com a rerefons moral, una religi¨® basada en la gihad ¡ªall¨° que m¨¦s s¡¯hi assembla va ser l¡¯anarquisme del primer ter? del segle XX, ja impracticable¡ª, ni cada catal¨¤ porta un soldat a dintre, com els musulmans: m¨¦s aviat som bona gent, assenyada, pac¨ªfica, caritativa, pietosa, prudent i amb molta paci¨¨ncia. Per acabar: la pol¨ªtica pot trobar una sortida als anhels d¡¯una massa que, paradoxalment, sembla haver renunciat a la llibertat al mateix temps que la reclama; per contra, la massa entusiasmada dins els par¨¤metres d¡¯un fenomen religi¨®s no podr¨¤ fer res per ella mateixa perqu¨¨ viu sota la hipnosi de les proclames i les frases fetes, sota l¡¯embat d¡¯una fantasmagoria que excedeix, com tota religi¨®, el marc de la racionalitat. El lema de la ¡°V¡± catalana hauria pogut ser el mateix que el de sant Agust¨ª: Credo quia absurdum, ¡°crec justament perqu¨¨ all¨° en qu¨¨ crec ¨¦s una cosa irracional¡±. Els pol¨ªtics saben que poden treure un cert r¨¨dit dels moviments de masses, per¨° tamb¨¦ s¨®n conscients que la soluci¨® dels problemes, per enrevessats que siguin, passa per la llei i la ra¨® en tot estat democr¨¤tic.