Turisme en els temps dels viatgers il¡¤lustres

Les protestes ve?nals que s¡¯han viscut aquest estiu al barri de la Barceloneta han posat sobre la taula el model de turisme pel qual sembla haver optat Barcelona; un model que hauria apostat per la quantitat i per buscar preus baixos, festa nocturna i platja, no tan diferent, doncs, del que fa anys que es pot trobar a Lloret, Salou o Calella. El fenomen de l¡¯arribada de gent de fora per motius d¡¯oci no ¨¦s d¡¯ara: Barcelona ha estat destinaci¨® tur¨ªstica des que es va inventar el concepte mateix...

?A l¡¯antiguitat hi havia despla?aments i migracions, gent que es traslladava per obligacions diplom¨¤tiques o comercials, ge¨°grafs i historiadors que van deixar testimoni dels seus viatges (el ge¨°graf rom¨¤ Ruf Fest Avi¨¨, el tamb¨¦ ge¨°graf ¨¤rab Al-Idrisi, el bar¨® de Rosmithal de Blatna o el viatger Hyeronimus M¨¹nzer...), per¨° no existien els turistes. Els primers van sorgir entre l¡¯aristocr¨¤cia europea a finals del XVII, a les portes del romanticisme, quan es va generalitzar l¡¯anomenat Gran Tour. El concepte venia del franc¨¨s tour, literalment, viatjar amb la idea de tornar a casa. Consistia a enviar els nois de les millors fam¨ªlies a fer un recorregut de sis mesos a tres anys per It¨¤lia, Fran?a, Gr¨¨cia i Alemanya. El tourista era emp¨¨s a con¨¨ixer la cultura cl¨¤ssica i a tenir certa curiositat cient¨ªfica i etnogr¨¤fica.

Catalunya no va entrar en aquesta ruta fins que la modernitzaci¨® de Barcelona va atraure personatges com ?tienne de Silhouette, ministre de Llu¨ªs XV, que el 1730 assenyalava: ¡°Els carrers s¨®n nets, cosa no gaire freq¨¹ent a Espanya¡±. S¨®n aquests primers visitants els que fixen una ruta que passava per Girona, Barcelona i Val¨¨ncia, per despr¨¦s girar cap a Madrid. D¡¯aquesta mena de recorreguts hi ha descripcions en llibres com Espa?a vista por los extranjeros, de Jos¨¦ Garc¨ªa Mercadal, o Catalunya i Val¨¨ncia vistes pels viatgers anglesos del segle XVIII¨¨, de Geoffrey W. Ribbans.

Molt afinades s¨®n ¡ªper exemple¡ª les observacions que fa el 1787 l¡¯arist¨°crata brit¨¤nic Henry Swinburne, que va viure uns mesos a Barcelona: ¡°?s curiosa la manera que tenen de beure en aquest pa¨ªs. Amb el bra? ben estirat, alcen una ampolla de vidre de cul ample, i el vi passa pel llarg galet i cau un rajol¨ª sobre la llengua (¡­). Els catalans beuen sovint i beuen molt, per¨° fins ara no he vist cap d¡¯embriac¡±.

El Gran Tour del ge¨°leg Joseph Townsend tamb¨¦ va passar per latituds catalanes, i va notar que ¡°encara es pot distingir la vella ciutat romana, situada en una petita promin¨¨ncia en el centre de l¡¯actual, amb una de les seves portes i alguna torre¡±. Per les mateixes dates de 1787 va venir l¡¯economista Arthur Young, autor de Viatge a Catalunya, que va arribar quan la gran atracci¨® de la ciutat era l¡¯activitat del port i el barri de la Barceloneta: ¡°Enterament nou i regular (¡­), per¨° com que nom¨¦s l¡¯habiten mariners, botiguers humils i artesans, les cases s¨®n petites i baixes¡±. Young tamb¨¦ va observar que els catalans estaven carregats d¡¯impostos, i continuaven ¡°tenint prohibit dur armes¡±.

Les narracions dels primers turistes il¡¤lustrats van con¨¨ixer un gran ¨¨xit, per¨° qui va popularitzar el turisme van ser el poetes rom¨¤ntics, que buscaven l¡¯exotisme i el llegat medieval. Aquests van con¨¨ixer l¡¯aparici¨® del ferrocarril i de les companyies de viatges, i van ser pioners a demanar la preservaci¨® del patrimoni. A Barcelona van coincidir amb l¡¯obertura dels primers hotels i restaurants. L¡¯escriptor i bibliotecari Charles Nodier es va allotjar el 1832 al Quatre Nacions de la Rambla, on segurament va imaginar l¡¯argument d¡¯El llibreter assass¨ª de Barcelona.

La ciutat va entrar al circuit del ¡®Gran Tour¡¯ de finals del XVII dels arist¨°crates

Els que es van allotjar al mateix hotel, per¨° nou anys despr¨¦s, van ser l¡¯escriptora Georges Sand i el m¨²sic Fr¨¦d¨¦ric Chopin, de cam¨ª a Mallorca. Llavors, el 1841, la ciutat estava encerclada per muralles, fet que no va passar desapercebut. Henri Beyle Stendhal ja el 1837 va escriure a les seves Mem¨°ries d¡¯un turista: ¡°Des de Barcelona no es veu el mar (¡­) queda amagat per les fortificacions que hi ha al capdavall de la Rambla¡±. Sand tamb¨¦ va parlar dels murs que encerclaven la ciutat, per entrar a la qual s¡¯havien de traspassar: ¡°No s¨¦ pas quantes portes, ponts llevadissos, poternes i muralles¡±.

El poeta franc¨¨s Prosper M¨¦rim¨¦e, per la seva banda, va escriure en una carta de 1835 a Stendhal: ¡°Si voleu persones intel¡¤ligents haureu d¡¯anar a Barcelona¡±, malgrat que uns anys m¨¦s tard va deixar dit tamb¨¦: ¡°Els catalans s¨®n la gent m¨¦s avorrida del m¨®n¡±. M¨¦s moguda va ser l¡¯estada a l¡¯hotel Oriente de l¡¯escriptor dan¨¨s Hans Christian Andersen, que va ser testimoni el 1862 d¡¯una gran riuada i, a m¨¦s, va posar en negre sobre blanc: ¡°Barcelona ¨¦s el Par¨ªs d¡¯Espanya¡±.

Th¨¦ophile Gautier va comparar la ciutat, com a bon franc¨¨s, amb Marsella, i va fer encesos elogis el 1840 de l¡¯interior de la catedral, que va qualificar ¡°d¡¯ombr¨ªvola i misteriosa¡±. Per¨° tamb¨¦ es va fixar en l¡¯aire: ¡°Afectat i encarcarat, com totes les ciutats encerclades molt estretament per fortificacions¡±.

Amb l¡¯enrunament de les muralles, un proc¨¦s que va durar, en diverses etapes, des de 1854 a 1881, la ciutat va experimentar un gran canvi, i va sorgir l¡¯Eixample. L¡¯escriptor angl¨¨s Richard Ford fins i tot va fer una guia de Barcelona, Manual per a viatgers per Espanya (1845), en qu¨¨ recomanava les mosquiteres locals. Deia que si alg¨² volia viatjar a Espanya, se¡¯n compr¨¦s una a Amig¨® i Sauri del carrer Corders.

Davant els indicis

El primer turisme organitzat com a tal apareix a la ciutat en el darrer ter? del XIX en forma de balnearis, grups excursionistes i exposicions universals com la que es va celebrar a Barcelona al 1888. Aquell va ser el punt d¡¯inflexi¨®, quan es conjuminen les xarxes de transport, la industrialitzaci¨® dels viatges i la implicaci¨® de les administracions p¨²bliques.

En aquest context, va ser una iniciativa municipal el nou barri G¨°tic, un espai ennoblit amb edificis rescatats primer de la Via Laietana i despr¨¦s dels bombardejos de la Guerra Civil, amb resultats com la fa?ana de la catedral de 1912, el pont flam¨ªger del carrer del Bisbe, de 1928, o la pla?a Sant Felip Neri, de 1962. Aquest moviment de restauraci¨® ¡ªfins i tot de reinvenci¨®¡ª s¡¯havia concretat el 1908 en l¡¯aparici¨® de la Sociedad de Atracci¨®n de Forasteros, que va publicar els primers cartells i guies promocionals de Barcelona, aix¨ª com la primera oficina d¡¯informaci¨® tur¨ªstica, tot just un any despr¨¦s.

La Gran Guerra (1914-1918) va atraure un turisme b¨¨l¡¤lic, format per gent que, o b¨¦ fugia dels combats, o b¨¦ en volia fer negoci. Tots aquests van ser els que van donar a con¨¨ixer internacionalment el Barri Xino i el Paral¡¤lel, en un ambient que buscava ja la boh¨¨mia i la diversi¨®. Artistes com Ana?s Nin, Arthur Cravan, Francis Picabia, Marie Laurencin o Albert Gleizes s¨®n membres d¡¯una generaci¨® que va posar, alhora, la ciutat en el mapa de l¡¯art. Al llibre 1.000 testimonis sobre Barcelona, de Llu¨ªs Permanyer, es pot llegir que, per a l¡¯escriptor franc¨¨s Jean Genet, el Barri Xino era ¡°una mena de cau poblat amb menys espanyols que estrangers¡±.

El tamb¨¦ franc¨¨s ¡ªeren dels assidus¡ª Henry de Montherland va escriure a La petite infante de Castille (1929): ¡°Els barris populars del Paral¡¤lel tenen un aire de festa cont¨ªnua¡±. Federico Garc¨ªa Lorca va fer grans elogis de la Rambla, la qual concentrava ¡°tota l¡¯ess¨¨ncia de la gran Barcelona, la perenne, la insubornable, la gran¡±, va dir en la seva sentida confer¨¨ncia A las floristas de la Rambla, que va dictar el 1935. Georges Bataille, franc¨¨s, per aquells anys va apuntar fins i tot un primer recorregut tur¨ªstic que inclo?a la Rambla i la pla?a de toros, dinar a Los Caracoles o al S¨®tano, anar al Bataclan, fer tapes a Los Cuernos i al Pay-Pay, flamenc al bar del Manquet i al Caf¨¨ Sevilla, i de nit una escapada canalla a La Criolla i a Can Sagrist¨¤.

Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir, poc abans, el 1931, tamb¨¦ havien parlat del Barri Xino, ella provant de captar la personalitat del lloc mitjan?ant els sentits: ¡°Prendre una xocolata a l¡¯espanyola ¨¦s tenir a la boca Espanya sencera, deia Gide a Pr¨¦textes; cada dia m¡¯obligava a empassar-me tasses d¡¯aquella salsa negra, ben carregada de canyella¡±. D¡¯aquells anys s¨®n les declaracions de Le Corbusier (1928) ¡ª¡°Barcelona ¨¦s una de les ciutats m¨¦s belles del m¨®n¡±¡ª, les del dramaturg itali¨¤ Luigi Pirandello (1924) ¡ª¡°M¡¯agrada perqu¨¨ em sembla trobar-me a la meva estimada Sic¨ªlia¡±¡ª o l¡¯estada el 1923 del savi cient¨ªfic alemany nacionalitzat nord-americ¨¤ Albert Einstein, que va aprofitar per con¨¨ixer Poblet, les esgl¨¦sies rom¨¤niques de Terrassa i el desaparegut caf¨¨ de la Rambla El Refectorium.

Evidentment, tamb¨¦ hi havia a qui no agradava la ciutat. Pierre Mac Orlan, pseud¨°nim del polifac¨¨tic escriptor franc¨¨s Pierre Dumarchais, el 1930 deia del Barri Xino: ¡°Es vivia de no res, de sobralles infames¡±. L¡¯escriptor sovi¨¨tic Ilya Ehremburg afirmava dos anys despr¨¦s, conscienciat, que a La Criolla nom¨¦s hi anaven escriptors francesos i burgesos barcelonins ¡°a admirar-hi l¡¯espectacle de la mis¨¨ria¡±. Jorge Luis Borges escrivia a Cartas del fervor, el 1920: ¡°?s una ciutat desagradable (...) lletja, vulgar, cridanera¡±. I Ren¨¦ Crevel, una d¨¨cada exacta despr¨¦s, reblava: ¡°A Barcelona no hi ha turistes, sin¨® mis¨¨ria¡±.

En 1928 es va crear el Patronato Nacional de Turismo. En aquesta ¨¨poca Barcelona va organitzar l¡¯Exposici¨® Internacional de 1929, que va significar un gran impuls en la construcci¨® de nous hotels. No obstant aix¨°, la Guerra Civil va estroncar aquella euf¨°ria, i en la postguerra es va convertir en una ciutat de pas. El pol¨¨mic i descarat escriptor nord-americ¨¤ Henry Miller, al seu llibre Reuni¨® a Barcelona (1954), va deixar escrit ben clarament: ¡°Tret de la Rambla i els carrers estrets i tortuosos que hi desembocaven, Barcelona em va produir la impressi¨® de ser una estranya barreja de Brooklyn i Brussel¡¤les¡±...

I llavors va arribar la Sisena Flota dels EUA, capa? ¡ªentre 1951 i fins fa relativament poc, el 1987¡ª de desembarcar de cop milers de joves assedegats de diversi¨®, amb el jornal acabat de cobrar a la butxaca, que deixaven un o dos milions de pessetes diaris ¡ªuna fortuna¡ª, en el que va ser el primer experiment de turisme de masses.

La ra¨® que comen?ava a atraure una nova generaci¨® de turistes la va plantejar el 1969 l¡¯escriptor mexic¨¤ Sergio Pitol al llibre Diario de Escudellers: ¡°Tot ¨¦s extraordin¨¤riament barat¡±. S¨ª, el turisme va salvar econ¨°micament el franquisme, va fer possible el denominat ¡°milagro espa?ol¡± en les d¨¨cades de 1960 i 1970, i va portar les sueques a les cat¨°liques platges catalanes. Barcelona va esdevenir la ¡°Ciudad de Ferias y Congresos¡± de l¡¯alcalde Porcioles, model que es va perpetuar en la pol¨ªtica de grans esdeveniments dels consistoris socialistes i que s¡¯ha modernitzat en l¡¯actual destinaci¨® de creuers i vols low cost.

Els turistes visiten Barcelona des de fa m¨¦s de 200 anys. Falta saber per qu¨¨ i quan van deixar de ser viatges distingits per convertir-se en les molestes visites que ben sovint se¡¯ns pixen al portal.