Paisatges amb mar de fons

A pesar de la crisi que sacseja m¨¦s del compte la prec¨¤ria ind¨²stria editorial d¡¯aquesta desnerida ¨Ca m¨¦s de desassistida- llengua nostra, en els ¨²ltims temps s¡¯han publicat uns quants llibres valuosos d¡¯un dels g¨¨neres m¨¦s minoritaris que hi ha, el dietar¨ªstic, cosa que no deixa de tindre m¨¨rit. Aix¨ª, l¡¯any passat van eixir a la llum les Cr¨°niques de l¡¯infern de Manel Alonso, Caf¨¦ del temps de Joan Borja, l¡¯excel¡¤lent Un son profund d¡¯Enric Iborra, Dies de Toni Sabater, El riu dels ulls de Rafa Xamb¨®, i potser algun altre que ignore, i enguany he pogut llegir un llibre m¨¦s, Dins el camp d¡¯herba, del poeta catarrog¨ª Ramon Ramon.

Dins el camp d¡¯herba s¡¯obri amb una vinyeta memorable, rescatada del pou del temps: l¡¯estampa del pare de l¡¯autor segant amb la dalla un camp d¡¯alfals, i amb el fill, que al cap dels anys ser¨¤ l¡¯autor del llibre, admirant-lo a una dist¨¤ncia prudencial. En la descripci¨® dels gestos segurs i cauts del pare i de la seua mirada c¨®mplice i experta, s¡¯expressa un vincle fundacional i un lligam viu. ?s una p¨¤gina lluminosa que t¨¦ molt de conjur i que juga amb signes poderosos: la dalla sol ser un s¨ªmbol de mort, per¨° ac¨ª ho ¨¦s de vida, i a l¡¯inrev¨¦s, el camp de l¡¯herba que llavors sostenia pare i fill ¨¦s ja un territori que s¡¯est¨¦n a l¡¯altre costat. Aquest altre camp en qu¨¨ ara es troba el pare, i on el fill el seguir¨¤ algun dia, sense por, precisament perqu¨¨ el pare ja hi ¨¦s. El passat i el present s¡¯acoblen en un continu que cal assumir sencer. No debades, doncs, el llibre porta aquest t¨ªtol. S¨®n dues p¨¤gines d¡¯una prosa n¨ªtida i continguda, exemplar, d¡¯una gran categoria liter¨¤ria i humana, i el lector, amb un llibre que s¡¯inicia aix¨ª, t¨¦ fundades esperances d¡¯endinsar-se en la gran literatura.

Cal recon¨¦ixer que Dins el camp d¡¯herba no sempre ratlla a aquesta al?ada. L¡¯autor dedica moltes p¨¤gines a comentar les tristes realitats del m¨®n i en especial del nostre pa¨ªs amb un to sovint taciturn, on de vegades incorre en la simplificaci¨® irritada o el sarcasme asfixiat, i aquesta mateixa atmosfera sol impregnar els passatges en qu¨¨ narra les ingrates perip¨¨cies d¡¯un llibre seu de poemes (d¡¯altra banda excel¡¤lent, Simfonia per a un estat de coma) o aquells altres, tamb¨¦ nombrosos, en qu¨¨ practica l¡¯amarg exercici de l¡¯autoauscultaci¨® abatuda. Un ja ent¨¦n que, si un s¡¯estima aquest pa¨ªs i l¡¯ha de viure un dia rere l¡¯altre, de motius per al malhumor no li n¡¯han de faltar. Contra aix¨°, potser l¡¯¨²nica recepta aconsellable ¨¦s la que l¡¯autor mateix es prescriu, citant James Joyce: ¡°ja que no podem canviar el pa¨ªs, canviem de tema¡±. En aquest ordre de coses, no deixa de decebre que Ramon Ramon tanque el seu dietari amb un seguit de xafardejos massa crispats al voltant d¡¯una nit de premis literaris, quan ho podria haver fet amb un text m¨¦s valu¨®s i m¨¦s digne de perdurar en la mem¨°ria del lector.

Pr¨¤cticament sempre que l¡¯autor al?a la mirada de la mis¨¨ria quotidiana, el que diu t¨¦ inter¨¦s

Perqu¨¨ de p¨¤gines valuoses, en aquest llibre n¡¯hi ha moltes. Pr¨¤cticament sempre que l¡¯autor al?a la mirada de la mis¨¨ria quotidiana i s¡¯ocupa d¡¯objectes m¨¦s nobles, el que diu t¨¦ inter¨¦s. Ramon Ramon t¨¦ una aguda intu?ci¨® del paisatge, dels matisos fins de l¡¯atmosfera i dels car¨¤cters de la gent. Els seus esbossos de personatges i situacions s¨®n pl¨¤stics i viva?os, i fa goig acompanyar-lo en les seues excursions a Pen¨ªscola, Cambridge, Dubl¨ªn, Elx, Oriola, o per on li vague d¡¯anar. Tant ¨¦s que ens parle de l¡¯austeritat una mica opressiva del seu despatx de l¡¯editorial Afers, davall la mirada adusta i bonhomiosa de Vicent Olmos, que descriga l¡¯olor d¡¯alga neta i l¡¯onatge esclafidor que grimpa a l¡¯escullera de Clontarf, que ens informe de les vides coratjoses dels seus amfitrions irlandesos o que compulse les seues reaccions davant d¡¯una poc coneguda obra mestra de Vel¨¢zquez, la meravellosa Temptaci¨® de sant Tom¨¤s que oculta el Museu Episcopal d¡¯Oriola. Ens hi trobem. Ho vivim a trav¨¦s de les seues paraules, que molt sovint abasten aquella naturalitat ben embridada, alhora melanc¨°lica i lluent, que ¨¦s pr¨°pia de la gran prosa.

Ramon Ramon t¨¦ tamb¨¦ una percepci¨® afinada de les arts i la literatura, i tot el que diu en aquest camp, ni que siga de passada, mereix de ser at¨¦s. L¡¯autor sap comunicar-nos en poques frases ben triades el seu astorament davant l¡¯art de la variaci¨®, alhora reglat i imprevisible, de Johann Sebastian Bach, la rabiosa humanitat autodepredadora de Bacon o la modernitat de la prosa de Dickens, i tot el que diu de Joyce, ombra recurrent de les seues passejades dublineses, val la pena. Per¨° on excel¡¤leix de veritat ¨¦s en els fragments memorials que esguiten aquest llibre escrit sota la mirada c¨°mplice del pare desaparegut: les evocacions de la valerosa ¨¤via materna, el besoncle mort en una pres¨® franquista o l¡¯oncle Xelal s¨®n magistrals. I no queden per baix dos concisos retrats d¡¯¨¨poca que, a la seua manera, convoquen tot un m¨®n: el de la professora Vicenta Ferrer ¨Cfilla de Francesc Ferrer Valor, l¡¯home dels vocabularis- que sab¨¦ defensar la llengua i la dignitat dels valencians en un temps dif¨ªcil, i la d¡¯un antic company d¡¯escola, v¨ªctima innocent d¡¯aquells mateixos anys.

Com a dietarista, potser a Ramon Ramon li irrita amb massa reiteraci¨® la trista vacu?tat del m¨®n en qu¨¨ ens toca de viure. Deu ser una ¨¤nima sensible. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s un escriptor de veritat: exigent, rigor¨®s, profundament honest. L¡¯autor sap que, en el fons, tota tria est¨¨tica comporta una visi¨® moral, perqu¨¨, a fi de comptes, la literatura parla de la natura humana, inesgotablement paradoxal com ¨¦s. Per aix¨°, el treball de copsar-la i de dir-la tampoc s¡¯acaba mai. Quan acata la dura i alta llei del seu ofici, llegir-lo ¨¦s un plaer.