¡°Programar teatre internacional ¨¦s un deure nacional¡±

Una imaginaci¨® robusta engendra per si mateixa els esdeveniments¡±. Valgui la cita de Montaigne per arrencar l¡¯entrevista amb Salvador Sunyer (Salt, 1957), director del Temporada Alta, principal responsable d¡¯aquest miracle que ¨¦s el festival giron¨ª de teatre (que comen?a el 3 d¡¯octubre) i, ¨¦s clar, addicte lector de l¡¯autor dels Assaigs.

Altra vegada, i amb aquesta ja s¨®n 23 edicions, Sunyer es treu del barret un festival que es podria dir que ¨¦s impossible en els temps que corren. Uns temps en qu¨¨ fins i tot el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha renunciat a programar teatre internacional pel seu cost, mentre que ell, Sunyer, porta als seus dominis de Girona i Salt ¡ªi altres poblacions de l¡¯entorn¡ª ni m¨¦s ni menys que Peter Brook, Krystian Lupa, Christoph Marthaler, Romeo Castellucci, Jean Fabre, Alain Platel i Oskaras Korsunovas, per esmentar les estrelles de l¡¯alineaci¨®. A Sunyer li brillen els ulls com si compt¨¦s monedes mentre desgrano els grans noms del seu cartell internacional, i sembla a punt d¡¯estarrufar-se, per¨°, gat vell, mant¨¦ l¡¯expressi¨® imp¨¤vida que el caracteritza i que ha de fer un temible jugador de p¨°quer. ¡°S¨ª, ¨¦s l¡¯any m¨¦s potent de teatre internacional¡±, constata, mentre prenem sengles coca-coles a la terrassa de Laie. El director del Temporada Alta deixa caure que ¡°hi ha un deure nacional¡± en aquesta part de la programaci¨®. Li pregunto qu¨¨ opina de l¡¯opci¨® del TNC: ¡°Han decidit no fer teatre internacional per la situaci¨® econ¨°mica i per mantenir la producci¨® del pa¨ªs, suposo que per aix¨°. Nom¨¦s el festival Grec, una mica al Mercat de les Flors i el Lliure i alguna cosa els privats programen teatre internacional aquesta temporada. En total poc. Jo crec que veure teatre internacional ¨¦s essencial per al pa¨ªs, ¨¦s un perill veure nom¨¦s el que es fa a dins¡±.

Pot quedar com una especialitzaci¨® del Temporada Alta, igual que T¨¤rrega amb el teatre de carrer? ¡°Es pot consolidar un model de teatre internacional a Girona, per¨° Barcelona ha de tenir la seva programaci¨® internacional tamb¨¦, i Lleida, i Vic¡±. Sunyer assenyala que en la seva programaci¨® internacional hi ha dues l¨ªnies: ¡°Els grans noms i l¡¯afany d¡¯introduir, de presentar gent que no ha estat aqu¨ª o que mereix ser m¨¦s coneguda¡±. Entre aquests esmenta Brett Bailey, ¡°el creador m¨¦s pol¨¨mic de teatre afric¨¤¡± ¡ªl¡¯any passat va escandalitzar Europa amb Exhibit, una exposici¨® d¡¯actors negres en vitrines: ll¨¤stima que no an¨¦s a Banyoles¡ª. Bailey oferir¨¤ al Teatre Municipal de Girona un sorprenent Macbeth a partir de Verdi.

Sunyer esmenta tamb¨¦ la brasilera Christiane Jatahy (que va treballar de joveneta a la Sala Beckett), la qual, despr¨¦s de sorprendre l¡¯any passat amb la seva particular posada en escena de La senyoreta J¨²lia de Strindberg, oferir¨¤ a El Canal, la setmana que ve, la seva extraordin¨¤ria versi¨® de Les tres germanes de Tx¨¦khov, E se elas fossem para Moscou? (prenguin nota!).

El teatre internacional, recorda Sunyer, ¨¦s nom¨¦s una part de l¡¯enorme festival, que aquest any presenta 90 espectacles, amb 26 estrenes absolutes i 27 coproduccions, del 3 d¡¯octubre al 8 de desembre, en 23 espais d¡¯exhibici¨® (www.temporada-alta.net). El director destaca que ja tenen la meitat de les entrades venudes, i aix¨° que enguany posen a la venda un 22% m¨¦s de localitats, fins a un total de 42.000. Un tros de festival ben desitjable. Creu que es fa alguna instrumentalitzaci¨® pol¨ªtica del Temporada Alta? ¡°No en tinc la sensaci¨®. Al llarg dels anys hem tingut relacions amb institucions de diferents partits, per¨° mai hi ha hagut intents de servir-se de nosaltres. La cultura no d¨®na molts vots¡±. Per¨° no s¡¯est¨¤ provant de convertir Girona en la capital teatral catalana? No t¨¦ aix¨° rendibilitat pol¨ªtica? ¡°Sens dubte tenim el prop¨°sit de convertir Girona en un gran referent teatral. Per¨° el paper que pot tenir Girona ¡ªentesa en sentit ampli, amb les poblacions ve?nes¡ª ¨¦s, m¨¦s que de capital teatral, de ciutat del teatre, per recollir el terme de Pasqual. M¡¯agradaria que fos un lloc on els artistes i les companyies s¡¯instal¡¤lessin, per viure i crear¡±.

Sunyer afirma que el secret del Temporada Alta, m¨¦s que una m¨¤ negra pol¨ªtica o un secret afany nacionalista giron¨ª, ¨¦s que els festivals ¡°funcionen m¨¦s b¨¦ en ciutats mitjanes o petites que en les grans, on tot es dilueix¡±.

¡°Que la gent de Girona sent el festival com a propi no n¡¯hi ha dubte, per¨° m¨¦s enll¨¤ d¡¯aix¨°, a Girona ha passat alguna cosa que a Barcelona no passa: ens arriben els diners privats de les empreses, enguany 80.000 euros. A Barcelona hi ha moltes altres coses per invertir i a Girona no tantes¡±. La recerca de les relacions empresa-teatre ha estat una de les obsessions de Sunyer, que ha trobat diverses f¨®rmules tan enginyoses com productives, com ara el club de mecenatge teatral. Aquest any, el Macbeth el paguen ¨ªntegrament empresaris. En una altra iniciativa original, Sunyer ha aconseguit que Renfe ofereixi un descompte a l¡¯AVE del 30% per viatjar a Girona des de qualsevol punt d¡¯Espanya si tens entrades per al Temporada Alta, i tamb¨¦ des de Par¨ªs amb TGV.

Sunyer recalca que un dels avantatges de Girona ¨¦s que est¨¤ a prop de Barcelona. Diu que no sap quanta gent va al festival des d¡¯all¨¤, per¨° han encarregat un estudi per esbrinar-ho. ¡°Tamb¨¦ arriba molt p¨²blic des del sud de Fran?a, tant que alguns espectacles els hem subtitulat en franc¨¨s¡±. I el Temporada Alta, subratlla, ¨¦s tamb¨¦ ¡°una cita del teatre de tot l¡¯Estat, amb moltes companyies que v¨¦nen a estrenar aqu¨ª i amb les quals coprodu?m¡±. ¡°El m¨¦s conegut del teatre espanyol ¡ªcontinua¡ª, Ang¨¦lica Liddell, Mar¨ªa Pag¨¦s, Israel Galv¨¢n, La Zaranda, s¨®n a la programaci¨®¡±.

La producci¨® catalana ¨¦s l¡¯altra gran pota de la programaci¨®. Sunyer destaca la versi¨® one man show de Llu¨ªs Homar de Terra baixa, amb dramat¨²rgia de Pau Mir¨®. ¡°?s una cosa que em fa molta il¡¤lusi¨® estrenar, Homar est¨¤ enorme¡±. Tamb¨¦ assenyala Prendre partit, sobre la col¡¤laboraci¨® amb els nazis del director d¡¯orquestra Wilhelm Furtw?ngler, protagonitzada per Joel Joan i Josep Maria Pou. ¡°I per descomptat, tota la part de creaci¨® contempor¨¤nia catalana¡±.

El director acaricia el somni de tenir una extensi¨® del festival a Barcelona. ¡°No seria dolent ni per a Barcelona ni per a Girona¡±. Ja t¨¦ al cap el lloc que li agradaria...

Sunyer, fill del pol¨ªtic Salvador Sunyer i Aimeric, afirma que no li interessa la gesti¨® (cosa que far¨¤ aixecar alguna cella), ¡°per¨° cal ocupar-se¡¯n¡±; i afegeix que el que li agrada de veritat ¨¦s llegir. Montaigne, com queda dit (¡°i mira que ¨¦s puta en franc¨¨s!¡±) i novel¡¤les de ¡°lladres i detectius¡±. Ara est¨¤ amb els dietaris d¡¯un personatge tan sinu¨®s com Joan Estelrich...