Dante i Petrarca

?s cosa molt interessant llegir biografies de grans homes quan aquests encara no s¡¯han convertit en mites d¡¯enorme solemnitat i respecte. Aquest ¨¦s el cas de les biografies de Dante i Petrarca escrites en itali¨¤ per Leonardo Bruni (Arezzo, 1370? - Flor¨¨ncia, 1444), ara tradu?des i prologades amb excel¡¤l¨¨ncia per Susanna All¨¦s: Leonardo Bruni, Vides de Dante i Petrarca, Martorell, Adesiara, 2014.

Aquest Leonardo ¡ªparent de Carla Bruni, la cantaire, encara que la cultura de l¡¯un i de l¡¯altra es troben a gran dist¨¤ncia quant al temps i les lletres¡ª ¨¦s un dels humanistes m¨¦s importants de la primera fornada, aquells, com s¡¯ha dit, que encara no eren del tot conscients del gran valor que tindria, per a la posteritat, l¡¯obra dels quasi contemporanis seus ¡ªno ¨¦s el cas de Dante, per¨° s¨ª el de Petrarca¡ª i l¡¯eclosi¨® d¡¯un moviment tan important com la filologia human¨ªstica del primer Renaixement. Als nostres dies, els noms d¡¯aquests dos monstres de la literatura llatina i italiana dels segles XIII i XIV ens aclaparen gaireb¨¦, coberts com es troben de togues porprades i llorers a causa dels anys i de la lenta, per¨° sempre segura, elaboraci¨® del c¨¤non literari, aquest c¨¤non que nom¨¦s el temps assegura, legitima i justifica: fins que no ens posem d¡¯acord a Catalunya que Petrarca ¨¦s molt superior a Agust¨ª Esclasans (poso per cas), no deixarem de caminar a les palpentes i produir poesia de tercera. Per a aix¨° serveixen els grans models de la tradici¨®.

Bruni, aret¨ª, va ser un dels homes del seu temps que va practicar el llat¨ª amb m¨¦s eleg¨¤ncia, m¨¦s que el Dante mateix, que no en va ser cap mestre extraordinari, i gaireb¨¦ tant com Petrarca, que ¨¦s l¡¯humanista del primer torn que en sabia m¨¦s: per aix¨° lloa, en les seves m¨ªnimes biografies d¡¯aquests dos autors, l¡¯obra italiana, i no la llatina, del Dante (la Com¨¨dia), i l¡¯obra llatina, m¨¦s que els poemes en vulgar, del Petrarca.

Com que Bruni havia estat molt comprom¨¨s amb la vida pol¨ªtica de la puixant ciutat de Flor¨¨ncia als segles XIV i XV (descomptem-hi les epid¨¨mies, que van fer estralls en especial al trecento), i ¨¦s, per aix¨° mateix, autor d¡¯una molt important Historia florentini populi, no va deixar de reblar, en aquestes dues biografies, la import¨¤ncia que va tenir el fet que tant Dante com Petrarca tinguessin uns lligams molt estrets amb la vida social i pol¨ªtica de la ciutat: Flor¨¨ncia en el cas de Dante ¡ªencara que en fos expulsat per la seva vinculaci¨® a la fracci¨® dels g¨¹elfs que no convenia¡ª, i en el cas de Petrarca, Aviny¨® i els papats d¡¯aquesta ciutat i de Roma.

Bruni no participava encara (ni Dante, ni Petrarca) del prestigi divulgat per la filosofia i la literatura estoiques a favor de la sola ¡°vida d¡¯estudi¡±: m¨¦s aviat creia que els homes de lletres no solament han de fer una obra liter¨¤ria s¨°lida i perdurable, sin¨® que tamb¨¦ s¡¯han d¡¯involucrar en els afers civils i p¨²blics. En suma: participava d¡¯una idea que va acabar dibuixant el perfil de l¡¯¡°intel¡¤lectual comprom¨¨s¡± que tant d¡¯¨¨xit va tenir, a Europa, entre Diderot, posem tamb¨¦ per cas, i Malraux, passant, com sempre es diu, pel Zola acusador. ¡°L¡¯home ¨¦s un animal civil¡±, diu Bruni en parlar de Dante, ¡°i aix¨ª ho defensen tots els fil¨°sofs¡±: en realitat volia dir ¡°com defensen Plat¨® i Arist¨°til¡±, perqu¨¨ gaireb¨¦ cap filosofia postaristot¨¨lica (ni c¨ªnics, ni neoestoics, encara menys els epicuris) creia que els homes de lletres haguessin de comprometre¡¯s en els afers p¨²blics: ¡°Abst¨¦n-te¡± i ¡°No t¡¯emboliquis¡± s¨®n lemes cars a l¡¯amic Epictet.

Tot i aix¨ª, en aquesta mateixa Vida de Dante, Bruni distingeix entre dues menes de poetes: els que neixen moguts ¡°per l¡¯abstracci¨® i l¡¯exaltaci¨® de la ment¡± ¡ªel ¡°furor¡± estudiat per Plat¨® a l¡¯I¨®¡ª i els que deuen l¡¯obra ¡°a l¡¯estudi, la disciplina, l¡¯art i la prud¨¨ncia¡± ¡ªels nascuts de les po¨¨tiques de l¡¯estagirita i d¡¯Horaci. Els nostres modernistes seguien el primer model; els nostres noucentistes eren de la segona mena. Amb els anys, ja es veu el que perdura amb solidesa.

Acabades les dues Vides, Bruni fa una s?nkrisis a l¡¯estil de les Vides paral¡¤leles de Plutarc, on tots dos, Dante i Petrarca, s¨®n preuats pel que tenen de m¨¦s i de menys bo. Oh equanimitat!

?