El pintor poeta de la llum

Juan Olivares (Catarroja, 1973) t¨¦ un aspecte atl¨¨tic i juvenil. Des del primer moment es manifesta pr¨°xim, enriolat, sol¡¤l¨ªcit. Mai unes mans d¡¯un pintor havien estat tan netes, ni amb un aspecte tan pulcre. Acostumat als pintors malcarats i ferrenys, alguns amb males puces, Olivares ¨¦s un b¨¤lsam. Pense que ¨¦s el model de gendre perfecte: senzill i important, atent i amb futur prometedor. Me¡¯l va presentar fa uns anys Nelo Vinuesa, un altre bon pintor catarrog¨ª (el patriarca de tots ells ¨¦s Josep Sanle¨®n: ¡°¨¦s collonut, Sanle¨®n, ens ajuda molt, i ho fa de cor¡±, em diu Olivares), i des d¡¯aleshores, des d¡¯aquella presentaci¨®, hem mantingut un contacte tan cordial com fruct¨ªfer. Olivares ¨¦s un perfeccionista en tot el que fa, i en aix¨° inclou les relacions humanes. I aquest desig de no deixar res a l¡¯atzar tamb¨¦ es projecta en el seu taller, al barri de les Barraques de Catarroja: aquell antic sequer d¡¯arr¨°s ha estat transformat en un estudi agradabil¨ªssim, tranquil i silenci¨®s, apte per a la faena i la reflexi¨®, procliu, com diu un cr¨ªtic, per a ¡°l¡¯abstracci¨® l¨ªrica¡±.

Li pregunte qu¨¨ ¨¦s aix¨°, de l¡¯abstracci¨® l¨ªrica, si la sabria definir. ¡°Kandisnki va ser el pioner en aquest tipus d¡¯art. Remet a un est¨ªmul on¨ªric, a un contingut po¨¨tic que es trasllada a la pintura. Per exemple, la meua s¨¨rie ¡°Els m¨²sculs dels n¨²vols¡± ¨¦s el resultat d¡¯un poema de Leonard Cohen¡±. I m¡¯assenyala un quadre amb uns tarongers cridaners, sobre els quals s¡¯entortolliguen pinzellades ondulants, que creen diversos estrats. Vull saber si alguna vegada ha fet figuraci¨® i em diu que no, que tan sols quan estudiava Belles Arts. ¡°Aquests quadres de paisatges els tenen els amics i la fam¨ªlia. Els vaig regalar tots, i pense que ¨¦s un error¡­, ara em vindrien molt b¨¦!¡±. M¡¯hauria agradat molt veure¡¯ls, per¨° per m¨¦s que busca no troba cap fotografia. Sempre ¨¦s interessant i il¡¤luminadora aquesta metamorfosi de l¡¯artista figuratiu i inici¨¤tic creador abstracte. ¡°Jo necessite la realitat per a crear. La meua pintura naix dels est¨ªmuls quotidians: una llum de ne¨® que parpelleja, un pas de vianants, una lona verda d¡¯una bastida, el pas fulgurant d¡¯un cotxe¡­ Tot deixa rastre, tot deixa una impressi¨® visual. Cal educar l¡¯ull i tindre¡¯l molt despert¡±.

El que ¨¦s indubtable ¨¦s que Juan Olivares ha aconseguit tindre una marca pr¨°pia, i aix¨° conreant el territori tan exigent de l¡¯abstracci¨®. Les seues obres tenen aquests moviments ondulatoris, els dolls de color, verds, blaus, grocs i negres. I blancs: el blanc irromp en moltes obres, com una mena d¡¯estel, o de bromera que solca la superf¨ªcie i hi deixa un rastre (¡°blanc de foc¡±, escriu Ramon Guillem, en un poema inspirat en una de les seues obres). ?s aix¨°, aquesta especial facilitat per a combinar els colors i dotar-los de moviment, com una mena de fluid visc¨®s que llisca sobre una superf¨ªcie, el que resulta tan admirable del seu treball. Juan Olivares t¨¦ un nom reconegut a les fires d¡¯art, viu exclusivament de la seua faena i sense haver canviat gaire el seu art. Evidentment, la seua pintura t¨¦ bona acollida pels galeristes, pel seu esclat de colors, per¨° sempre s¡¯ha mantingut fidel a la seua mirada. A m¨¦s a m¨¦s, al darrere sempre hi ha l¡¯experimentaci¨®, com ara unes catifes que fa actualment, basant-se en els seus dissenys i que han tingut molt bona acollida.

Li pregunte si alguna vegada pinta la gent que estima, com ara la seua dona i la seua filla, encara que siga una pintura dom¨¨stica i ¨ªntima. Em diu que no, per¨° que els t¨¦ molt presents, i que s¨®n els est¨ªmuls els que hi ha reflectits. Els colors de la vida: ¡°Per exemple, la meua filla menjant prunes: vaig intentar fixar el color morat i tan especial d¡¯aquesta fruita¡±. I afig: ¡°Fa tres anys, va morir mon pare i all¨° va moure una investigaci¨® sobre el color negre que finalment va acabar en una s¨¨rie¡±. M¡¯ensenya algunes obres i m¡¯agraden molt: contenen el gest tan expressiu de l¡¯artista i, al mateix temps, una sobrietat, una contenci¨®, que en molts aspectes reforcen la seua pinzellada. De vegades, l¡¯exc¨¦s de color d¡¯alguna de les seues obres pot ser enlluernador, i un gra massa. En canvi, la gamma de negres i grisos cont¨¦ tot el seu llenguatge i, a m¨¦s a m¨¦s, projecta una s¨°bria eleg¨¤ncia.

I, tanmateix, ¨¦s conscient que potser cal arriscar m¨¦s. Parlem del perill de l¡¯abstracci¨® (per m¨¦s l¨ªrica que siga) i de com all¨° pot conduir a una via morta. Hi conv¨¦ i diu: ¡°De vegades pot ser un carrer¨® sense eixida¡±. Ix en la conversa el nom de Ximo Michavila, i com la seua investigaci¨® amb l¡¯abstracci¨® geom¨¨trica es va esgotar a poc a poc, fet que va provocar en el pintor una crisi important, que va superar quan va iniciar la seua famosa i bella s¨¨rie del llac, el seu immortal treball sobre l¡¯Albufera. ¡°Abans, quan m¡¯acostava a una refer¨¨ncia concreta, m¡¯aturava¡­ Evitava els t¨ªtols massa orientatius, les indicacions expl¨ªcites, per no semblar massa local¡­ Els pintors anem carregats de prejudicis! Semblem fil¨°sofs de l¡¯est¨¨tica! Per¨° la veritat ¨¦s que una pintura que sols t¨¦ t¨¨cnica no ¨¦s prou, ha de tindre contingut¡±.

S¡¯atura un moment, dubta. Per¨° per fi s¡¯anima: ¡°Tinc al cap un projecte que m¡¯abelleix molt. Fa temps que li pegue voltes¡­ Que prenc notes, que faig apunts. M¡¯agradaria traslladar al llen? els colors de les plomes dels ¨¤necs de l¡¯Albufera¡±. Trau un quadern de tapes negres i l¡¯obri: hi ha una ploma de collverd, amb anotacions de l¡¯artista sobre els seus colors. ?s com un treball natural¨ªstic, com una mena de quadern de camp. Cada plana t¨¦ una ploma, amb indicacions i apunts dels colors. ¡°Mira els reflexos d¡¯aquesta ploma! A?¨° s¨ª que ¨¦s abstracci¨® l¨ªrica! A?¨° ¨¦s pintura! Si aconseguira plasmar aquests colors¡­¡±. Analitza all¨° i, per un moment, intente acompanyar la seua mirada, aprofundir en la seua percepci¨® d¡¯artista. Cada ploma ¨¦s una obra d¡¯art, sorprenent i infinita. Podries estar molt de temps mirant-les sense cansar-te¡­ ¡°El problema radica en el fet que all¨° que jo puga fer tinga m¨¦s inter¨¦s que la ploma!¡±, diu rient. I, en efecte, vet ac¨ª el repte, superar la naturalesa, copsar els seus misteris i millorar-la. ¡°Hi ha tanta bellesa, tanta complexitat, tants matisos en una ploma de collverd o de sivert! S¨ª, a?¨° s¨ª que ¨¦s abstracci¨® po¨¨tica¡­ I si ho aconseguira, quin homenatge a la meua terra!¡±.

Jes¨²s C¨ªscar li fa unes fotografies al costat d¡¯un dels seus quadres m¨¦s poderosos. Jo mire el terra, tot tacat de pintura, rastres d¡¯obres desaparegudes, venudes, que formaran ara part de col¡¤leccions gojoses. Li dic que aquest terra tamb¨¦ ¨¦s, en certa manera, una obra abstracta i hi conv¨¦. ?s una mena de palimpsest, de capes i capes d¡¯obres a les quals ha perdut el rastre. All¨ª queda un tros de la mem¨°ria, un boc¨ª de l¡¯impuls po¨¨tic. Sobre una tauleta hi ha un poemari de Ramon Guillem, titulat La set intacta. M¡¯agrada el t¨ªtol, perqu¨¨, en efecte, el vertader artista, el vertader creador, mant¨¦ sempre igual de viu el deler de dir, el desig de transcendir, l¡¯impuls trasbalsador. Passen els anys, envelleix, per¨° la set per fer i saber es mant¨¦ intacta. ?bric el llibre i llig la dedicat¨°ria: ¡°A Juan Olivares, poeta que pinta la llum¡±. Em sembla una idea interessant per a titular aquesta entrevista, i li la manlleve. Estic segur que l¡¯amic Ramon Guillem em sabr¨¤ disculpar.