Cistella de noms

Camine pels boscos del Penyagolosa amb una cistelleta a les mans. S¨®c un de m¨¦s de l¡¯allau de buscadors de bolets, per¨° no m¡¯importa. La natura enguany ha estat fruct¨ªfera i ha fet bolets per a tots. I sobretot vaig aprenent, mirant d¡¯identificar els bolets i saber el seu nom popular. Anar a la ca?a del bolet ¨¦s una festa, i si no en trobes no passa res: l¡¯al?¨¤ria dels pins, la flaire tardorenca que embauma el bosc, el refilet d¡¯una mallerenga, la pinzellada groguenca que ja toca les fulles dels xops de la Pegunta, o el color vi de les fulles dels aurons, tot all¨° provoca tantes sensacions que ¨¦s recompensa suficient. I, tanmateix, quan trobes el primer rovell¨® l¡¯alegria ¨¦s infantil, ¨¦s un pessiguet al cor, un colpet d¡¯ull dels d¨¦us. Per davant de tu n¡¯han passat molts i ning¨² no l¡¯ha vist: aquest bolet es camufla molt b¨¦ amb la fullaraca dels pins i costa de descobrir. Trac la navalleta i faig un tall, i la sang vermella em taca els dits. Al rovell¨® tamb¨¦ se¡¯l coneix com a ¡°esclata-sang¡± i trobe que ¨¦s un nom que s¡¯hi adiu a la perfecci¨®: el bolet esclata i et taca amb la seua sang oxidada. Una mica m¨¦s endavant trobe un rodalet de camagrocs: han nascut entre les molses i el contrast del groc del seu peu amb el verd il¡¤luminat de la molsa ¨¦s una meravella. Una vegada has vist un camagroc no l¡¯oblides mai, perqu¨¨ ¨¦s delicat i extraordinari. Com tampoc oblides els grocs dels rossinyols entre la xusca dels pins, vertaderament sublims, un motiu d¡¯optimisme inextingible. Aquests fongs no es cuquen mai, pel que siga es mantenen sempre lliures d¡¯indesitjables visitants. Trobar-los ¨¦s collita segura, i alegren la cistelleta, amb el toc enc¨¦s del seu cosset fr¨¤gil. I tamb¨¦ donen un toc d¡¯eleg¨¤ncia les trompetes de la mort, que creixen en una falda del barranc. Tot aquell vocabulari va omplint la meua cistelleta mental: ara un peu de perdiu, ara uns fredolics, ara uns cama-secs. Els buscadors de bolets va pronunciant mentalment noms d¡¯una poderosa eufonia, alguns de m¨¦s bonics, d¡¯altres d¡¯inquietants, com peu de rata o paloma borda, aquest ¨²ltim de gran toxicitat. El reig bord, la imponent Amanita muscaria, tamb¨¦ adverteix amb el seu color vermell clapat de taques blanques del seu potencial perill. L¡¯ull del boletaire perca?a all¨° comestible d¡¯all¨° ins¨ªpid o verin¨®s, i els noms ajuden a recordar les bondats dels elegits. Al bell mig del prat de la Cambreta trobe un pixac¨¤, que est¨¤ comen?ant a despuntar. Atresora una poderosa bellesa, amb el cap gris oliva amb petits borrissols com si foren seda. Josep Cuello, en el magn¨ªfic llibre Els noms dels bolets, escriu: ¡°Aquest bolet ¨¦s molt t¨°xic, ocasiona convulsions, v¨°mits, baixada de la tensi¨® sangu¨ªnia: sense medicaci¨® pot arribar a ser mortal¡±. Si els camagrocs i els rossinyols s¨®n una del¨ªcia per al paladar, el pixac¨¤ ¨¦s l¡¯extrem oposat. I, tanmateix, ¨¦s un dels fongs m¨¦s bells i formidables de les nostres muntanyes. Per¨° el seu nom ho diu tot: pudent i odi¨®s com un pixum de gos.