¡°Em sent m¨¦s valenci¨¤ que mai¡±

Aix¨° deia el cardenal Ca?izares en la seua entrada com a nou pastor de la di¨°cesi valenciana. ?s d¡¯agrair aquest declaraci¨® d¡¯intencions (tot i que hauria de ser normal que un valenci¨¤ se senta valenci¨¤) quan al llarg de la hist¨°ria m¨¦s recent (i m¨¦s antiga) del bisbat de Val¨¨ncia, hem tingut bisbes que, precisament, no s¡¯han caracteritzat per estimar la llengua i a la cultura dels valencians.

?s veritat que el bisbe Carlos Osoro va manifestar (com tamb¨¦ ho va fer abans el bisbe Garc¨ªa Gasco) la seua intenci¨® de sintonitzar amb la nostra cultura i d¡¯aprendre la nostra llengua. Per¨° nom¨¦s van ser bons prop¨°sits i res m¨¦s. I per aix¨° la lit¨²rgia a la catedral sempre era en castell¨¤. Alg¨² entendria que un bisbe de Salamanca o de Par¨ªs no parlara i no celebrara la lit¨²rgia en la llengua dels cristians d¡¯aquelles di¨°cesis?

La declaraci¨® del bisbe Antonio Ca?izares ¨¦s una bona not¨ªcia. Per¨° ara cal que passe de les intencions a la pr¨¤ctica. Quan comen?ar¨¤ a celebrar l¡¯Eucaristia (a les zones valencianoparlants) en la llengua de Sant Vicent Ferrer i de la Beata Pepa Naval? Quan seran presentats a Roma els textos lit¨²rgics en valenci¨¤, preparats per l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua? Quan ser¨¤ possible que a la Facultat de Teologia els seminaristes estudien en valenci¨¤? quan es far¨¤ un homenatge al P. Pere Riutort i al professor Sanchis Guarner i a Ferrer Pastor que van formar part de la Comissi¨® Lit¨²rgica que va fer possible el Llibre del Poble de D¨¦u?

Malgrat la Llei d¡¯?s i Ensenyament del Valenci¨¤, desgraciadament l¡¯Esgl¨¦sia (amb l¡¯Ex¨¨rcit) ¨¦s l¡¯¨²nica instituci¨® que continua marginant el valenci¨¤.

Amb motiu del 9 d¡¯Octubre, l¡¯arquebisbe Antonio Ca?izares deia: ¡°Al besar la Reial Senyera voldria tamb¨¦ manifestar i recordar com les arrels i tradicions valencianes estan ¨ªntimament unides a la fe i a la vida cristiana¡±. I ¨¦s veritat! Per¨° per qu¨¨ la fe no est¨¤ unida a les arrels i tradicions valencianes sin¨® al contrari?

Per aix¨° no ¨¦s estrany l¡¯an¨¨cdota que mon pare contava: En un poble valenci¨¤ hi havia una criada, a qui la seua senyora, rica , en privat, maltractava i explotava sense pietat. La criada estava desesperada, i al final, sabent que la senyora era una beata, decid¨ª disfressar-se de mareded¨¦u i apar¨¨ixer-se-li a la nit, per dir-li de part de D¨¦u que deixara de turmentar la seua fadrina. Amb un cobertor es feu un mantell, amb un filferro una corona, i amb un ciri a la m¨¤ es present¨¤ a la cambra on dormia aquell dimoni que tant la feia patir. En entrar a l¡¯habitaci¨® li digu¨¦: ¡°Senyoreta s¨®c la mareded¨¦u¡±. No tingu¨¦ temps de dir res m¨¦s perqu¨¨ la senyora s¡¯al?¨¤ del llit i amb punyades i puntellons la va traure de l¡¯habitaci¨®, trencant-li a l¡¯esquena el catret d¡¯anar a missa. Quan pel soroll i els crits acudiren els ve?ns a soc¨®rrer la criada, l¡¯ama, mig hist¨¨rica, cridava: ¡°Animal, m¨¦s que animal. Veges tu, presentar-se com la mareded¨¦u i parlant en valenci¨¤¡±. I mon pare subratllava: ¡°Mireu b¨¦ el cas. No li havia cridat l¡¯atenci¨® ni la disfressa de l¡¯aparici¨®, ni que se li haguera dirigit dient-li ¡°senyoreta¡±. El que l¡¯havia escandalitzat i havia destapat l¡¯engany, ¨¦s que la ¡°mareded¨¦u¡± parlara en valenci¨¤¡±.

I ¨¦s que si ens obliguen a deixar la nostra llengua a la porta de l¡¯Esgl¨¦sia, com havia de parlar en valenci¨¤ aquella ¡°mareded¨¦u¡±? I aix¨° fins quan? Algun dia els cristians valencians podrem celebrar, amb naturalitat la lit¨²rgia en la nostra llengua?

L¡¯arquebisbe Ca?izares deia que se sent ¡°m¨¦s valenci¨¤ que mai¡±. A vore si fa possible la inculturitzaci¨® de l¡¯Esgl¨¦sia valenciana. Seria el miracle m¨¦s gran, de tots els que va fer, que faria Sant Vicent Ferrer. Am¨¦n.

Josep Miquel Bausset es monje en el monasterio de Montserrat

?