La reconnexi¨® valenciana

El nou llibre de Toni Moll¨¤, La desconnexi¨® valenciana, publicat per la Universitat de Val¨¨ncia, s¡¯obri amb un notable pr¨°leg de Josep-Llu¨ªs G¨®mez Mompart, qui, entre altres coses, al¡¤ludeix a l¡¯enorme canvi de les regles del joc comunicatiu que ha significat la irrupci¨® de les noves tecnologies en aquest camp. No ¨¦s aquest un mal lloc per a reflexionar sobre l¡¯assumpte, no solament perqu¨¨ Toni Moll¨¤ ¨¦s un excel¡¤lent articulista ¨Cobservador, intel¡¤ligent i clar- tant en paper impr¨¦s com en la xarxa, sin¨® que tamb¨¦ ¨¦s alg¨² ben conscient del trasbals que aquesta irrupci¨® comporta ¨Cun aut¨¨ntic canvi de paradigma-, i que ha escrit reflexions pertinents sobre aix¨°, com ara en les p¨¤gines d¡¯aquest llibre, sense anar m¨¦s lluny. Moll¨¤ sap molt b¨¦ que la xarxa ha perm¨¦s una fastuosa proliferaci¨® de di¨¤legs encreuats, d¡¯una magnitud que nom¨¦s fa uns anys era inimaginable, per¨° tamb¨¦ n¡¯ha detectat els perills, com la saturaci¨® informativa i l¡¯atomitzaci¨® i possible sectaritzaci¨® d¡¯almenys una part d¡¯aquesta babel de discursos. Amb la universalitzaci¨® del debat, la xarxa tamb¨¦ fomenta l¡¯encriptaci¨® d¡¯alguns di¨¤legs en circuits d¡¯acc¨¦s molt restringit. Aix¨ª, l¡¯aparent llibertat d¡¯expressi¨® de qu¨¨ disfruten no seria molt m¨¦s que un avatar virtual de la consensuada permissivitat dels clubs privats, sense cap repercussi¨® fora del cercle. Siga com vulga, la comunicaci¨® en xarxa, amb els seus evidents avantatges i els seus possibles inconvenients, ha vingut per a quedar-se. Reflexionar sobre aquest fenomen, important¨ªssim, a Val¨¨ncia, o a Meliana, t¨¦ molt de sentit, precisament perqu¨¨ el Pa¨ªs Valenci¨¤ forma part del m¨®n. Ni l¡¯odi al pensament articulat dels qui ens governen ¨Ci de part de la presumpta oposici¨®- ni la precarietat que ens envolta ens ha de fer oblidar que no estem desconnectats de tot. D¡¯altra banda, els bons articles, els que tenen idees i ens conviden a pensar-les, sempre tindran valor, tant si els llegim en paper com en la xarxa. Justament aix¨° no ha canviat gens.

La desconnexi¨® valenciana ¨¦s un recull d¡¯articles d¡¯opini¨® d¡¯un escriptor amb molts anys d¡¯ofici. Eugeni d¡¯Ors, mestre en l¡¯art de les encunyacions memorables, ja va deixar escrit una vegada que la del columnista ¡°¨¦s una feina essencialment papallonera¡±, i Toni Moll¨¤ acata aquesta llei del gremi. Aix¨ª, en el seu llibre podem trobar una mica de tot: els reptes de la modernitat, els vaivens de la socialdemocr¨¤cia, el paper canviant de les minories actives, l¡¯estima per Par¨ªs, els punts foscos del discurs ara hegem¨°nic o l¡¯evocaci¨® dels dies d¡¯esperan?a que precediren a la posada en marxa de Canal 9 ¨Camb aquell doblatge exemplar de Casablanca al valenci¨¤; jo tamb¨¦ me¡¯n recorde-, i el seu trist final, que ¨¦s m¨¦s recent i est¨¤ en la mem¨°ria de tots. Uns fils conductors ben trenats relliguen aquesta varietat. El t¨ªtol ja ens avisa. La desconnexi¨® valenciana ¨Cque no ¨¦s un fet natural o casual, sin¨® el resultat d¡¯una estrat¨¨gia literalment reaccion¨¤ria- ens parla d¡¯una amputaci¨® comunicativa (que la supressi¨® de RTVV i la prohibici¨® de rebre senyals de TV3 i Catalunya R¨¤dio exemplifiquen prou), per¨° tamb¨¦ d¡¯una ocultaci¨® de la modernitat, suplantada per una barreja indigerible de ret¨°riques buides i mitologies delirants. I tamb¨¦ es refereix al proc¨¦s de marginaci¨® i silenciament de l¡¯impuls de renovaci¨® m¨¦s coherent que ha produ?t fins ara aquest pa¨ªs, el nacionalisme progressista que, als anys 60 i 70, representava tota una alternativa de futur per als valencians. Con¨¦ixer aquesta hist¨°ria ¨¦s imprescindible, encara avui, per a saber qu¨¨ (ens) passa, ara i ac¨ª. Els articles inclosos en el llibre ¨Cdes del 1995 al 2014- s¨®n molt il¡¤lustratius. De fet, el lector es queda amb gana que Moll¨¤ haguera fet una tria m¨¦s ¨¤mplia, perqu¨¨ el temps juga a favor seu i permet apreciar continu?tats i nussos de sentit que podien passar desapercebuts en el dia a dia. Els llibres d¡¯articles tenen aquest valor suplementari, i quan s¨®n aguts i estan ben escrits, la for?a demostrativa del conjunt es multiplica.

Els bons articles, els que tenen idees i ens conviden a pensar-les, sempre tindran valor

D¡¯altra banda, els qui tenim costum de llegir Toni Moll¨¤ ens ho passem molt b¨¦, perqu¨¨ mant¨¦ amb vigor els trets millors de la seua escriptura: l¡¯acu?tat d¡¯observaci¨® i d¡¯expressi¨®, el punt d¡¯ironia sorneguera i tamb¨¦ l¡¯escepticisme popular, sempiternament escarmentat, que es barreja b¨¦ amb el seu incombustible ¡°optimisme de la voluntat¡± i amb la profunda estima per aquest pa¨ªs nostre, al qual no deixa de criticar precisament perqu¨¨ el vol millor. O la fidelitat a uns autors i unes idees. Joan Fuster, per descomptat. I tamb¨¦ gent com Noam Chomsky, Ulrich Beck i Paul Krugman, i, entre els valencians, Rafael-Llu¨ªs Ninyoles o Adolf Beltran. He de confessar que la seua ¨¦s una manera de veure el m¨®n que em resulta ben pr¨°xima, i aix¨° potser influesca en el plaer que em produeix llegir-lo. Aix¨° a banda, crec sincerament que el que diu ¨¦s honest, intel¡¤ligent i ¨²til. A mi em recorda molt la visi¨® del m¨®n de Tony Judt, per esmentar un nom ara c¨¨lebre. En qualsevol cas, la lucidesa sempre ¨¦s estimulant, i aquest llibre exhala lucidesa en cada plana, all¨¤ on tants altres nom¨¦s supuren ressentiment autoflagel¡¤latori o pura mala llet.

La desconnexi¨® valenciana conclou amb tres textos m¨¦s llargs i diguem-ne program¨¤tics, que tenen les virtuts habituals en l¡¯autor de La utopia necess¨¤ria i que em deixen un regust vagament melanc¨°lic. Intentar¨¦ explicar-m¡¯ho a mi mateix i de pas a vost¨¦s. Trobe que el seu diagn¨°stic ¨¦s encertat, per¨° tamb¨¦ fa propostes, i passa que no s¨¦ a qui. Toni Moll¨¤ ¨¦s un pensador que reclama l¡¯acci¨® (cosa que em sembla molt b¨¦) i planteja un projecte de construcci¨® de pa¨ªs que en una part no negligible hauria de ser obra d¡¯unes pol¨ªtiques p¨²bliques molt deliberades. Ara mateix, aix¨° ¨¦s impossible (per desgr¨¤cia). Ara mateix, aquest llibre, amb les seues propostes, t¨¦ pocs interlocutors v¨¤lids i, sobretot, no t¨¦ els agents efica?os que caldria per a dur endavant la necess¨¤ria reformulaci¨® del nostre context que exigeix. I subratlle el doble ara mateix, perqu¨¨ el futur no est¨¤ escrit. Com que no es tracta de parlar per no callar, sin¨® de dir per a fer, convindr¨¤ esperar que vinguen temps millors. Si v¨¦nen (i vull creure que s¨ª), en un pa¨ªs tan oblidad¨ªs com el nostre, Toni Moll¨¤ haur¨¤ de rec¨®rrer una vegada m¨¦s al seu optimisme de la voluntat per a dir de nou la seua. Potser llavors l¡¯escoltaran. Crec que valdr¨¤ la pena.