Quan l¡¯art pop va arribar a Val¨¨ncia

¡°L¡¯art pop va interessar molts artistes espanyols de comen?ament dels anys 60, i especialment els de Valencia¡±, diu Tom¨¤s Llorens. ¡°La primera manifestaci¨® p¨²blica d¡¯aqueix inter¨¦s la vaig veure en uns quadres que Artur Heras va exposar a la botiga de mobles Mart¨ªnez Medina, em sembla que era pels volts de l¡¯any 1963¡±. Aix¨ª recorda l¡¯historiador i investigador d¡¯art les primeres manifestacions de l¡¯empremta de l¡¯art pop en la pl¨¤stica valenciana. ¡°Hi havia repetida una imatge de la Vict¨°ria de Samotr¨¤cia que, al meu parer, Heras havia pres de la pintura de Rauschenberg¡±. Per a Llorens, ¡°la clau de la novetat consistia a pintar imatges d¡¯imatges, en comptes de pintar imatges de persones, de gossos o d¡¯arbres¡±. ¡°En la mateixa l¨ªnia i pr¨¤cticament al mateix temps que Heras, Manuel Boix va exposar alguns quadres en qu¨¨ repetia imatges ¡ª¡¯estampetes¡¯¡ª preses de la devoci¨® cat¨°lica popular¡±, assenyala en aquests primers temptejos del pop entre nosaltres.

¡°Pintar o presentar imatges d¡¯imatges ¨¦s una cosa que s¡¯ha fet al llarg de tot el segle xx¡±, diu Llorens, ¡°per¨° al principi dels anys 60 la idea va ren¨¤ixer amb una for?a inaudita en tot l¡¯¨¤mbit de la pintura moderna occidental, com una alternativa nova i fascinant al dilema figuraci¨®/abstracci¨® que mantenia fossilitzat el m¨®n art¨ªstic modern dels anys 50¡±. Aquests dies, amb el seu fill Boye, Tom¨¤s Llorens prepara la retrospectiva de l¡¯Equip Cr¨°nica, que al febrer del 2015 es presentar¨¤ al Museu de Belles Arts de Bilbao, coincidint amb els 50 anys del naixement del grup, i que recorrer¨¤ des del comen?ament amb el col¡¤lectiu Estampa Popular fins a la mort de Rafael Solbes el 1981. ¡°Cal dir que la inspiraci¨® general de tot aquest moviment valenci¨¤ era el realisme. Aix¨° ¨¦s veritat en el cas del realisme ¡®l¨ªric¡¯ de Boix, d¡¯Heras i d¡¯Armengol ¡ªi d¡¯altres¡ª, per¨° ¨¦s especialment veritat en el cas de l¡¯Equip Cr¨°nica¡±, remarca Llorens.

Aquesta crisi de l¡¯abstracci¨®, a parer de Llorens, ¡°convidava a fer una revisi¨® cr¨ªtica de la tradici¨® art¨ªstica moderna ¡ªen particular de la noci¨® d¡¯avantguarda¡ª i aquesta revisi¨® es va fer, en el cas de l¡¯Equip Cr¨°nica, a la llum d¡¯un pensament cr¨ªtic i te¨°ric molt influenciat pel marxisme¡±. Un examen cr¨ªtic que passava, segons Llorens, ¡°per ¡°assajar noves formes de realisme pl¨¤stic, impregnades per les nocions brechtianes d¡¯ironia i distanciament, atentes als nous llenguatges visuals dels medis de comunicaci¨® de massa i basades en els estudis de semi¨°tica que constitu?en una de les novetats te¨°riques¡±. I afig: ¡°Per¨° cal dir tamb¨¦ que la inspiraci¨® de molts dels artistes fundacionals del pop angl¨¦s o americ¨¤ era, d¡¯una manera o altra, realista. I estava sovint tamb¨¦ tenyida de marxisme ¡ªcom en el cas de Kitaj, probablement l¡¯artista m¨¦s influent de la primera ¨¨poca del pop angl¨¦s, i segurament un dels pintors mes admirats per Solbes i Vald¨¦s en aquells anys¡±.

¡°Apropar-nos a l¡¯art pot era la nostra manera de distanciar-nos de l¡¯est¨¨tica acad¨¨mica que imperava i que es veia en aquell moment¡±, diu Manuel Boix. ¡°Quan l¡¯art pot comen?¨¤ a con¨¦ixer-se a Val¨¨ncia, jo acabava els estudis a l¡¯Escola de Belles Arts i recorde que vam fer un viatge, em sembla que era l¡¯any 1962, a Barcelona per veure una exposici¨® sobre art rom¨¤nic i ens toparem per sorpresa amb una magn¨ªfica exposici¨® que es titulava ¡®Art. Am¨¨rica i Espanya¡¯, en qu¨¨ hi havia una bona representaci¨® de l¡¯art pop internacional¡±.

¡°Aquelles iconografies provinents del m¨®n gr¨¤fic o de la publicitat ens resultaven unes est¨¨tiques m¨¦s pr¨°ximes a la vida quotidiana que les que pod¨ªem veure als nostres museus¡±, diu Artur Heras. Ara tot just fa cinquanta anys ¡ªl¡¯any 1964¡ª participava en el V¨¦ Sal¨® de Mar? amb la pintura Tr¨ªptic monoteista, feta en col¡¤laboraci¨® amb Boix i Armengol, que s¡¯avan?ava als futurs equips a punt d¡¯emergir. ¡°Cadascun de nosaltres va fer un dels tres llen?os que, despr¨¦s, adossats, van formar una ¨²nica obra¡±, diu Heras. Una obra que el cr¨ªtic Alexandre Cirici Pellicer saludava com ¡°l¡¯aparici¨® del nou realisme¡± i que lligava amb els corrents de l¡¯art pop americ¨¤. ¡°Cirici Pellicer, entre altres coses, va descriure les caracter¨ªstiques del nostre treball vinculant-lo amb les primeres manifestacions d¡¯artistes anglesos i americans per la incorporaci¨® d¡¯imatges fotogr¨¤fiques, seriades, aix¨ª com la utilitzaci¨® d¡¯iconografia popular¡±, recorda Heras.

Si viatjar a l¡¯exterior, poder escapar o deixar una societat provinciana i asfixiant sota el franquisme, va estar una via d¡¯informaci¨® i aprenentatge capital per a Artur Heras, una altra font de recepci¨® creativa i de gran influ¨¨ncia en el seu moment va ser el cinema. ¡°En aquells anys va significar una obertura ¡ªmalgrat la censura¡ª a noves percepcions est¨¨tiques. Recorde que el film El proc¨¦s, d¡¯Orson Wells, va ser per a mi un model, una emoci¨® a assolir, de la mateixa manera que la muntanya Saint Victoire era per a C¨¦zanne un ideal a retenir en la seua pintura¡±.

¡°Avui ens resulta quasi impossible imaginar-nos aquell pobre ambient cultural de l¡¯¨¨poca que arribava a ser irrespirable¡±, diu Joan Genov¨¦s. El pintor ens situa en un paisatge art¨ªstic en crisi. ¡°All¨° que anomenem la pl¨¤stica ¡®moderna¡¯, un tipus d¡¯informalisme entremesclat amb l¡¯anomenat ¡®expressionisme abstracte¡¯ havia derivat en una mena d¡¯art quasi acad¨¨mic, de producte made in Spain¡±, diu Genov¨¨s. ¡°Els ecos de l¡¯art pop ens van influir, de sobte se¡¯ns va obrir una esp¨¨cie d¡¯il¡¤lusi¨®, era un art alegre, llumin¨®s, festiu, per¨° nosaltres no est¨¤vem per a festes, necessit¨¤vem un art que la gent entengu¨¦s i que ens servira per a expressar-nos, per a explicar el moment en el qual viv¨ªem¡±, apunta Genov¨¦s.

Amb el t¨ªtol de ¡°cr¨°nica de la realitat¡±, el cr¨ªtic Vicent Aguilera Cerni posava en el paisatge cultural de l¡¯¨¨poca una denominaci¨® que, amb m¨¦s o menys fortuna, volia recollir aquest nou moviment pl¨¤stic que s¡¯havia anat gestant en els ¨²ltims temps. Noms com l¡¯Equip Cr¨°nica, Joan Genov¨¦s, Anzo, Equip Realitat ¡ªseguint els passos de Cr¨°nica¡ª, el madrileny Rafael Canogar o el catal¨¤ Carles Mensa quedaven integrats en aquesta ¡°cr¨°nica de la realitat¡±. ¡°Tant a Solbes com a Vald¨¦s, com a mi mateix, no ens acabava d¡¯agradar molt la idea d¡¯Aguilera Cerni¡±, diu Tom¨¤s Llorens, ¡°perqu¨¨ l¡¯entenia d¡¯una manera tan amplia que acabava diluint les fronteres entre el realisme tradicional que podin representar Mensa o Canogar i el nou tipus de realisme que defens¨¤vem nosaltres¡±, diu Llorens.

¡°Sempre he considerat aquella opci¨® pict¨°rica denominada estrat¨¨gicament per Aguilera Cerni ¡®cr¨°nica de la realitat¡¯, en conjunt, com una part especial de l¡¯art pop internacional¡±, diu el cr¨ªtic i professor d¡¯Est¨¨tica Rom¨¤ de la Calle. ¡°Al cap i a la fi, va ser la versi¨®/interpretaci¨®, dins del particular marc sociopol¨ªtic en qu¨¨ viv¨ªem, d¡¯un llenguatge pict¨°ric que volgu¨¦ i va saber mirar cap a la vida quotidiana, per¨° tamb¨¦ cap a la hist¨°ria en les seues imatges¡±. Davant de la independ¨¨ncia del moviment pl¨¤stic defensada pel seu promotor, Aguilera Cerni, Rom¨¤ de la Calle assenyala la seua connexi¨® amb l¡¯art pop. ¡°Professionalment, mai, en aquell moment no el vaig veure aix¨ª, i ara, mig segle despr¨¦s, encara em ratifique m¨¦s en el meu pensament¡±. I apunta: ¡±Em sembla que ac¨ª va raure precisament el valor i l¡¯excel¡¤lent oportunitat del moviment: remarcar les seues especificitats pr¨°pies envers la globalitat del fenomen est¨¨tic en el qual s¡¯englobava¡±.

¡°Jo pense que ens disting¨ªem del pop en moltes coses, per¨° sobretot per la nostra intenci¨® narrativa¡±, diu Joan Genov¨¦s. I afig: ¡°Ara que fa mig segle de tot all¨°, potser s¨ª que vam crear un altre producte made in Spain¡±. Tot aix¨° en una ¨¨poca en qu¨¨, com assenyala, ¡°ens prohibien exposicions, ¨¦rem assetjats, que no va ser f¨¤cil, on tots lluit¨¤vem contra una cosa que es deia dictadura i que podia ser bastant perill¨®s¡±.

¡°L¡¯etiqueta ¡®art pop¡¯ continua sent dif¨ªcil de definir¡±, diu Tom¨¤s Llorens. ¡°Ho ¨¦s per si mateixa, per l¡¯amplitud i la pluralitat del moviment, per¨° ¨¦s que, a m¨¦s, en la definici¨® s¡¯han interferit confusions afavorides per interessos comercials, etc.¡±. I declara: ¡°La confusi¨® encara perdura avui, pintors que per a la cr¨ªtica fa trenta anys no eren considerats pop, ara ho s¨®n, i encara pitjor, alguns historiadors que fa trenta anys deien que no, ara diuen que s¨ª¡±.

Per a Rom¨¤ de la Calle, ¡°ara que ha transcorregut aquest mig segle, pense que aquella opci¨® pl¨¤stica, en aquell moment emergent, va ser capa? d¡¯obrir, entre nosaltres, nous camins en la t¨¨cnica, la composici¨®, la for?a comunicativa i el sentit revulsiu que les imatges comportaven en incorporar-se transformades a la pintura¡±. I conclou: ¡°Fou un acostament decisiu de l¡¯art a la vida di¨¤ria i a la historia per a poder comunicar millor els seus efectes, en un moment social i pol¨ªtic tamb¨¦ decisiu¡±.