Gust

Una de les accepcions d¡¯aquesta paraula en el diccionari ¨¦s: "Discerniment del bell i del lleig, especialment en una obra d¡¯art". Precedida d¡¯un verb, i sense obra d¡¯art, admet significacions diferents: tenir bon gust, fer amb gust, quedar-se a gust. Totes remeten a una qualitat especial i dif¨ªcil de mesurar amb par¨¤metres segons l¡¯¨²s. Per exemple, una actuaci¨® al Jamboree de Barcelona dels valencians Rossy, trompeta, i Albert Sanz, piano, ¨¦s una interpretaci¨® acurada de bon jazz. Per¨° quan, coses que nom¨¦s passen en directe, s¡¯endinsen en l¡¯"Arabesque" de Claude D¨¦bussy, la versi¨® deixa un bon gust entre el p¨²blic, perqu¨¨ sent una atmosfera sublim.

?s com l¡¯actuaci¨® de l¡¯argent¨ª Juan Quintero en un auditori de barri, sol, amb la guitarra, amb una l¨ªrica impressionant, que ofereix aquest mateix bon gust, el cim del qual arriba amb "La nostalgiosa", m¨²sica d¡¯Eduardo Fal¨² i lletra de Jaime D¨¢valos. Aquests versos: "Nostalgiosa llevo el alma, / por las calles de la ciudad (...) Busco al fondo de la calle un cerro; / pero encuentro el cielo y nada m¨¢s", ajuden el sentit perqu¨¨ all¨° m¨¦s alt, el cel, queda com un no-res. D¨¢valos cerca quelcom m¨¦s.

Fa molts anys Atahualpa Yupanqui actu¨¤ al Teatre Principal de Val¨¨ncia. Cap a la meitat del concert, va aturar la interpretaci¨® d¡¯un tema i es va dirigir al p¨²blic: "els vull agrair el respecte i el silenci amb qu¨¨ m¡¯estan sentint". Coses del directe.

Per contra, tenim el mal gust. Sol tindre un exc¨¦s, un no saber estar, sol acompanyar-lo un punt de cinisme. El mal gust abunda. ?s per aix¨° que hem d¡¯estar atents als moments del bon gust, si m¨¦s no per a compensar la cosa. ?s de mal gust el comportament depredador de molts pol¨ªtics, perqu¨¨ van m¨¦s enll¨¤ ¡ªi no caldria¡ª quan "expliquen" els actes menyspreables i hi dedu?m quin concepte, quina idea tenen dels ciutadans. Tractar-nos d¡¯imb¨¨cils ¨¦s de molt mal gust. Ens preguntem per qu¨¨ no callen, per qu¨¨ han d¡¯afegir porqueria verbal a la brut¨ªcia dels fets.

Entre una cosa i l¡¯altra, podem trobar un semigust. All¨° que ens queda en un limbe estrany, com una perplexitat. Un exemple: quan Santiago Grisol¨ªa (el 27 d¡¯octubre, en aquest diari) deia que "no ent¨¦n per qu¨¨ la Llei de protecci¨® de les senyes d¡¯identitat menysprea el Consell Valenci¨¤ de Cultura". Com? Acaba d¡¯arribar al CVC? No. Fa molts anys que hi ¨¦s. De qu¨¨ s¡¯estranya? Passava per all¨ª i...? Un cient¨ªfic que arriba a la profunditat microsc¨°pica del genoma hum¨¤ no veu qu¨¨ passa a un pam dels seus ulls? Quant de temps fa que ¨¦s membre del CVC i quant fa que no sap quin paper ha anat adquirint aquesta instituci¨®? Saludem la joventut innocent d¡¯aquesta sorpresa. A partir d¡¯ara, cal suposar, hi estar¨¤ m¨¦s atent.

Un altre exemple: Jordi Savall. Podem estar d¡¯acord, o no, amb la seua ren¨²ncia al premi nacional de m¨²sica, per¨° ha explicat clar i net quins han estat els motius. No ha mirat cap a un altre costat ni ha fet ¨²s d¡¯una sospitosa innoc¨¨ncia.

Finalment, en la cursa del mal gust, cal remarcar la recuperaci¨® de Font de Mora, un militant excels de la defensa de la nostra llengua. I en van...