Els ¨¤ngels del saqueig

Dins una setmana prou moguda, hi ha poc dubte que la principal sacsejada pol¨ªtica l¡¯ha provocada EL PA?S de diumenge passat amb la publicaci¨® d¡¯una enquesta segons la qual Podemos lideraria ara mateix la intenci¨® de vot dels ciutadans, per damunt del PSOE i d¡¯un PP que cau en barrena i que passaria de la majoria absoluta a una modesta vintena de diputats. ?s evident que una enquesta no pot tindre cap altre valor que el simptom¨¤tic, i m¨¦s en aquest cas, quan falta encara un any per a les eleccions i quan la desbocada cadena d¡¯imputacions judicials que ha afectat el PP en els ¨²ltims dies pot haver atiat molt el malestar del personal. Tot i aix¨ª, hi ha hagut prou per a disparar totes les alarmes del sistema pol¨ªtic espanyol, i no sense motiu.

El fet ¨¦s que no deixa de tindre m¨¨rit que que un partit pol¨ªtic amb tot just vuit mesos de vida suscite tanta por i tantes esperances en un estat on el bipartidisme ha sigut la norma des de la recuperaci¨® de la democr¨¤cia. Encara en t¨¦ m¨¦s si es considera que les propostes positives de Podemos s¨®n vagues en el millor dels casos, i, com digu¨¦ l¡¯altre dia un economista medi¨¤tic, quasi mai aporten xifres. En canvi, la seua capacitat cr¨ªtica ¨¦s demolidora. Tamb¨¦ cal dir que els ho posen f¨¤cil. Aquests dies s¡¯ha repetit que l¡¯aut¨¨ntic impuls de Podemos prov¨¦ d¡¯una ciutadania que est¨¤ molt farta d¡¯una classe pol¨ªtica que no para d¡¯oferir-nos el repulsiu espectacle d¡¯un carnaval d¡¯esc¨¤ndols que sembla no tindre final ni soluci¨®. Els de Podemos han sabut trobar un terme contundent per a definir el contuberni de pol¨ªtics, empresaris i mitjans que hauria provocat aquest desgavell: la casta. A Barcelona, on sempre llancen els balons fora, en diuen la llotja del Bernabeu, i els soci¨°legs ho conceptuen, amb m¨¦s as¨¨psia, com a elits extractives. La casta est¨¤ prou b¨¦: ¨¦s curt i ja s¡¯ent¨¦n. La v¨ªctima d¡¯aquest tinglado cast¨ªs no en seria una altra que el votant, que ¨¦s tamb¨¦ el contribuent. I d¡¯aix¨° se¡¯n diria ser cornut i pagar el beure.

La corrupci¨®, en el franquisme, no era una anomalia del funcionament, sin¨® el m¨¨tode

Aquesta tradici¨® castissa podria vindre d¡¯una concepci¨® molt arcaica i patrimonial de l¡¯estat. En resum, de la convicci¨® que el prop¨°sit de l¡¯estat no ¨¦s servir els ciutadans, sin¨® servir-se dels s¨²bdits. L¡¯antic caciquisme hisp¨¤nic beu d¡¯aquesta tradici¨®, i la llarga dictadura franquista en va fer una versi¨® corregida i augmentada. La corrupci¨®, en el franquisme, no era una anomalia del funcionament, sin¨® el m¨¨tode amb qu¨¨ l¡¯estat funcionava. Se¡¯l mantenia per a aix¨°. Segons Norbert Elias, sempre pessimista, calen com a m¨ªnim tres generacions perqu¨¨ una societat avesada a dictadures s¡¯acostume als h¨¤bits democr¨¤tics ¨Ci la transpar¨¨ncia en la gesti¨® dels diners p¨²blics n¡¯¨¦s un- i, si aix¨° ¨¦s cert, nosaltres encara estem en quarantena.

A part dels or¨ªgens hist¨°rics, hi ha uns altres motius que expliquen la vergonya que ara ens cal passar. Per exemple, una llei de partits opaca i i tortuosa que estimula i quasi for?a als tractes davall corda, o un sistema judicial lent i amb massa pocs mitjans per a combatre aquesta lacra. L¡¯habituaci¨® als diners ploguts del cel de la Uni¨® Europea, l¡¯excessiva insist¨¨ncia en un negoci tan vol¨¤til com el de la construcci¨® ¨Camb les inversions fara¨°niques en obra p¨²blica- o el control de les caixes pels governs aut¨°nomics de torn tamb¨¦ hi han contribu?t. I podr¨ªem afegir una pila de raons m¨¦s, sense oblidar que si l¡¯ab¨²s de poder no es vigila i castiga adequadament, sempre ser¨¤ una temptaci¨® atractiva. Ac¨ª, fins ara, s¡¯ha vigilat poc i s¡¯ha castigat tard. L¡¯esc¨¤s arrelament dels h¨¤bits democr¨¤tics tamb¨¦ deu tindre a veure amb aix¨°.

El 9 d¡¯octubre d¡¯enguany, membres d¡¯un altre grupuscle neonazi es van burlar de Guillem Agull¨®

Que hi ha un vincle entre els residus del franquisme i del caciquisme, la debilitat dels costums democr¨¤tics i la corrupci¨® i el desficaci que ens ofega es pot comprovar f¨¤cilment, per exemple a Val¨¨ncia. Hi ha casos obvis, com el ranci llinatge caciquil que el senyor Carlos Fabra tan egr¨¨giament representa. I tamb¨¦ hi ha hagut conniv¨¨ncies m¨¦s amargues. El 1993, el jove Guillem Agull¨® va ser assassinat per membres d¡¯un grupuscle d¡¯extrema dreta, el Komando Marchalenes IV Reich. Contra tota evid¨¨ncia, el tribunal que jutjava el cas va desestimar-ne la implicaci¨® pol¨ªtica, i va condemnar un sol acusat, Pedro Cuevas, a 14 anys de pres¨®, dels quals en compl¨ª 4. El 2007, Cuevas es present¨¤ a les llistes d¡¯Alianza Nacional (un altre avatar del Reich) per Xiva de Bunyol. El 9 d¡¯octubre d¡¯enguany, durant la process¨® c¨ªvica, membres d¡¯un altre grupuscle neonazi, Valencia-Nacional Revolucionaria, es van burlar de la v¨ªctima, entre insults i brofegades, en passar per davant de la comitiva de Comprom¨ªs. En acabar l¡¯acte, l¡¯alcaldessa Barber¨¢ va igualar en el seu discurs, com a radicals, els injuriadors i els injuriats, sense cap respecte ni pel mort ni pels vius, i va definir el seu partit com l¡¯¨²nic garant de la moderaci¨®, la pau, i supose que l¡¯honradesa. En paregudes circumst¨¤ncies, l¡¯alcaldessa d¡¯Alacant, Sonia Castedo, potser hauria dit el mateix.

?s un cas m¨¦s de la llarga condescend¨¨ncia amb les recialles m¨¦s violentes del franquisme que ha practicat una part de la casta local: certs pol¨ªtics, un sector de la premsa i alguns membres distintius de l¡¯aparell de l¡¯estat, que comptaven, a m¨¦s, amb l¡¯aquiesc¨¨ncia t¨¤cita de cercles abultats de la nostra societat. Aix¨° tamb¨¦ ¨¦s un s¨ªmptoma, i l¡¯allau de casos de corrupci¨® que ara mateix tenalla el partit que ens governa ¨Camb una llista d¡¯imputats inaudita fins i tot per als folgad¨ªssims h¨¤bits espanyols- n¡¯¨¦s una conseq¨¹¨¨ncia, com tamb¨¦ ho ¨¦s la lamentable situaci¨® econ¨°mica i social en qu¨¨ ha deixat al nostre pobre pa¨ªs el peculiar contuberni que han forjat durant d¨¨cades les elits extractives de casa, mentre la majoria de la gent aplaudia, votava i pagava la festa (i els tocadors). Ho devien trobar normal.