Orgull i desmesura

Dante i Virgili, el seu guia, es troben a mig cam¨ª en la baixada cap al fons de l¡¯infern, passant de cercle en cercle. Segueixen el riu que voreja un arenal on cau una pluja de foc, sota la qual corren sense aturar-se els condemnats d¡¯aquell sector. Passen primer de tot alguns homes de lletres i d¡¯esgl¨¦sia, que s¨®n all¨¤ pel pecat de sodomia (pecat que Dante no devia considerar especialment reprovable, ja que no hi fa gaireb¨¦ cap al¡¤lusi¨®, ni ataca per aquest ¡°vici¡± els condemnats amb qui parla; i quan se n¡¯aparta, per por del foc que cau, s¡¯excusa aix¨ª: ?¡°No ¨¦s menyspreu¡±, els vaig dir, ¡°¨¦s dolor / pel vostre estat, que se¡¯m clava tan dins / que tardar¨¤ molt de temps a desfer-se¡±?), i a continuaci¨® s¨®n tres cavallers florentins ¡ªil¡¤lustres pel seny i per les armes¡ª els qui ixen a l¡¯encontre dels viatgers. Un encontre que Dante aprofita, sobretot, per a repetir les invectives contra la seua pr¨°pia ciutat, que tornaran a eixir una vegada i una altra al llarg de la Com¨¨dia. B¨¦, doncs, uns dels tres cavallers florentins que, com els altres, ja fa temps que ¨¦s mort, pregunta a Dante per la situaci¨® de Flor¨¨ncia: ?¡°Per¨° digues, hi ha cortesia i valor / a la nostra ciutat, com n¡¯hi hagu¨¦ abans?, / o han desaparegut completament?¡±?. I el viatger, que ve del m¨®n dels vius, ¨¦s a dir, del m¨®n present, respon: ?¡°Els nouvinguts, i els guanys massa sobtats, / han engendrat orgull i desmesura / en tu, Flor¨¨ncia, i ara ja te¡¯n planys¡±. / Aix¨ª vaig cridar jo, mirant amunt; / i els tres, que ho van prendre com a resposta, / es van mirar, mirant la veritat?. Dante menyspreava la ?nova burgesia? florentina, mercantil i financera (?la gente nuova?), que comen?ava a prendre el lloc de l¡¯aristocr¨¤cia antiga, molt m¨¦s honesta i modesta, portadora de les virtuts tradicionals de contenci¨® i lleialtat. Aquests nous rics, per contra, aquests parvenus, aprofitadors del guany massa f¨¤cil, s¨®n els que generen dos dels vicis ¡ªl¡¯orgull i la desmesura¡ª especialment menyspreats pel poeta, segons el qual Flor¨¨ncia ja se¡¯n planyia, com ara, set segles m¨¦s tard, ja se¡¯n planyen Val¨¨ncia o Madrid, o Sevilla o Espanya, per tant d¡¯orgull i tanta desmesura, i per tants ?nouvinguts? amb guanys massa sobtats. No s¨¦ en quin cercle de l¡¯infern els posaria el poeta.