¡®Valles de ca¨ªdos¡¯

No ¨¦s prou guanyar un colp d¡¯estat; cal fer que es recorde any rere any. Quina creu! I quina creu van bastir al Valle de los Ca¨ªdos amb l¡¯esclavitud dels ven?uts. L¡¯Espanya cat¨°lica t¨¦ aquestes coses, exemple d¡¯amor cristi¨¤. La tradici¨® repressora est¨¤ ben arrelada en aquesta pen¨ªnsula. El Tribunal del Sant Ofici va iniciar un regust per la sang i la carn cremada, per la persecuci¨® i la humiliaci¨® del dissident, que es perpetua des de diferents m¨¤scares. El vocabulari emprat per alguns pol¨ªtics actuals (pase¨ªllo, tiro en la sien, muerte en la cuneta) denota una certa nost¨¤lgia i/o recordatori de qui va v¨¦ncer, per m¨¦s que Llu¨ªs Llach continue cantant ¡°Qui va v¨¨ncer?¡±.

Es pot fer un intent de subtilesa, per¨°, ben arrelada, l¡¯actitud continua transpirant maneres taxatives. Un vicealcalde, elegit democr¨¤ticament a la ciutat de Val¨¨ncia, convoca una roda de premsa ¡°porque me da la gana¡±, mentre es dirigeix als periodistes com si foren l¡¯enemic. ?s l¡¯actitud d¡¯un Ajuntament que menysprea ciutadans (Bot¨¤nic, Cabanyal) que demanen, ja veuen quina gosadia, ser atesos.

No s¨¦ si deuen recordar la lluita a la Punta de Natzaret i la ¡°urg¨¨ncia¡± de la ZAL. Finalment els ve?ns van ser desallotjats, i els terrenys ofereixen un escenari desolador: carrers sense cases, per¨° carrers amb noms. Noms de persones que no van donar suport al desallotjament o no l¡¯haurien fet si hi hagueren coincidit temporalment: la bioqu¨ªmica Margarita Salas; el poeta i pintor Jos¨¦ Luis Hidalgo; el cr¨ªtic d¡¯art Vicente Aguilera Cerni; el pintor Josep Manaut Viglietti; el neur¨°leg Llu¨ªs Simarro; el bot¨¤nic Carlos Pau Espa?ol; l¡¯advocat Alberto Garc¨ªa Esteve (ac¨ª, s¨ª, hi ha una casa); el metge Peregr¨ªn Casanova; la pintora Jacinta Gil Roncales; Mar¨ªa Moliner... Noms d¡¯intel¡¤lectuals contraris a qualsevol destrossa del patrimoni. Sembla una llista de caiguts en una vall desolada. Era necessari? Quina ranc¨²nia (?) de la dreta espanyola envers la cultura. L¡¯antic ¡°vivan las caenas¡± es va refor?ar posteriorment pels crits del militar fundador de la Legi¨®n Espa?ola Jos¨¦ Mill¨¢n-Astray y Terreros: ¡°?Muera la intelectualidad traidora, viva la muerte!¡±. Uns altres diuen que va cridar: ¡°?Muera la inteligencia! ?Viva la muerte!¡±, en fi, matisos que no canvien gens l¡¯esperit de tan insigne personatge. I el ministre Wert continua collint ¨¨xits per la seua tasca cultural. Quina insist¨¨ncia. Ni tan sols contemplen els resultats econ¨°mics (tant que diuen que els agraden) de la inversi¨® en cultura. Perseguir m¨¦s enll¨¤ de la mort, fer valls de caiguts, que no obliden qui mana.

Ara Brussel¡¤les diu que el Govern espanyol se n¡¯ha passat amb les retallades de salaris. Quin cinisme! Sembla que s¡¯avergonyeixen de la vall de caiguts que han provocat. Per¨° entrar en aquest tema ens duria, si m¨¦s no, a comen?ar des de la Comuna de Par¨ªs, passant pels acords de Jalta, i ¨¦s una llarga hist¨°ria.