A. M. Badia i Margarit, l¡¯home humil

Vaig con¨¦ixer Badia i Margarit l¡¯estiu del 76, a Barcelona, a l¡¯edifici de la Universitat de Barcelona (UB), a la Gran Via (de Jos¨¦ Antonio, llavors), al seu despatx de la c¨¤tedra de Gr¨¢matica Hist¨®rica de la Lengua Espa?ola, tot i que ja era professor del departament de Llengua i Literatura Catalanes.

Amb m¨¦s propietat he de dir ¡°vam con¨¦ixer¡±, perqu¨¨ m¡¯hi acompanyava el conve¨ª, company i col¡¤lega Jeremies Barber¨¤. All¨¤ ens havia ¡°enviat¡± M. Sanchis Guarner, que havia ¡°decidit¡± que el Jeremies i jo hav¨ªem de formar-nos en llengua catalana a Barcelona en el 2n cicle de la llicenciatura. I all¨¤ que vam anar amb una carta de presentaci¨® (aleshores s¡¯estilava aix¨°) al Dr. Badia. La veritat ¨¦s que, almenys jo, l¡¯havia imaginat com una ¡°vaca sagrada¡±, distant, com pertocava a un romanista amb tant de prestigi com ell¡­ I val a dir que, gratament, vam trobar una persona no gens distant, que, en llegir la carta de presentaci¨®, i despr¨¦s d¡¯interessar-se per Sanchis Guarner, ens va explicar una mica com anava all¨° de ser acceptat a l¡¯especialitat pel Departament (ja s¡¯estilaven aquestes coses en aquella UB), tamb¨¦ que hi havia tres seccions de Filologia Catalana (Llengua, Literatura i Mixta) i en qu¨¨ consistia cadascuna, i que, si el nostre tutor ens posava cap problema pel fet de no tenir cursats els tres cursos de catal¨¤ de comuns (nom¨¦s ten¨ªem els de l¡¯ICE, que llavors a Val¨¨ncia eren el s¨²mmum), ell es feia responsable i valedor de nosaltres dos. I aix¨ª va ser, i aix¨ª vam comen?ar.

Hi vam tornar a coincidir poc temps despr¨¦s en una reuni¨® de departament amb els estudiants d¡¯especialitats, presidida per cap del departament Antoni Comas, i en qu¨¨ Badia, ara com a vicerector, ens exposava la seua pol¨ªtica a l¡¯hora de desdoblar l¡¯especialitat en tres, sense tenir encara el perm¨ªs de Madrid ¡ªuna pol¨ªtica de fets consumats, com deia Badia¡ª, perqu¨¨ les necessitats del moment era tenir especialistes en llengua, en literatura i en totes dues branques per als cursos m¨¦s primerencs del BUP.

Ens vam matricular, entre altres, en l¡¯assignatura Or¨ªgens del Catal¨¤, impartida per Badia i Margarit. Encara ho recorde, dimarts i dijous de 12.30 a 14.00. El professor anterior era Jos¨¦ Manuel Blecua (pare), que, sord com era i entotsolat en les seues explicacions sobre el Siglo de Oro (crec recordar), no s¡¯adonava que havia sonat el timbre de canvi d¡¯hora. I el professor Badia aguantava estoicament amb nosaltres i ens impedia que entr¨¤rem a l¡¯aula a interrompre el discurs del professor Blecua. Aix¨°, els dies que el vicerector Badia arribava a l¡¯hora a classe, perqu¨¨ les seues activitats com a gestor d¡¯una ¨¤rea del Rectorat de vegades l¡¯impedien ser puntual. I aleshores, invariablement, la seq¨¹¨¨ncia era la mateixa: entrada apressada a classe ¡ªm¨¦s roig que una tomaca¡ª, cinc minuts de ¡°disculpeu-me, per¨° estava en una reuni¨® que no podia deixar pel b¨¦ de la universitat i pels nostres projectes com a filologia catalana¡±, cinc minuts m¨¦s d¡¯explicaci¨® de les gestions que havia fet i com pensava encarar l¡¯afer i, despr¨¦s, una classe magistral (en el sentit etimol¨°gic del terme) en qu¨¨, aix¨° s¨ª, cada vegada que havia de citar un article, una teoria, un escrit de qu¨¨ era l¡¯autor, ho encap?alava amb la crossa ¡°perdoneu que parli de mi¡­¡±, i no era humilitat fingida.

S¡¯ha dit que lligava poc amb Joan Coromines. I ¨¦s cert. Per¨° als seus alumnes ens lloava la figura del mestre, i les coses m¨¦s fortes en contra seu que traspuava eren d¡¯aquest tenor: ¡°Crec, sincerament, que en Coromines s¡¯equivoca en aquest aspecte, per¨° vosaltres heu de con¨¨ixer les seves teories i els seus arguments per poder jutjar-los¡­¡±.

¡°Perdoneu que parli de mi¡­¡±, i no era humilitat fingida

Un altre aspecte d¡¯humilitat sincera. Ten¨ªem un company de classe molt intel¡¤ligent, amb bigot i pereta que li arribava a mitjan pit (n¡¯obviar¨¦ el nom)¡­ per¨° la intel¡¤lig¨¨ncia esdevenia sarcasme molt intel¡¤ligent quan el consum d¡¯haixix ultrapassava uns certs l¨ªmits. Examen final de l¡¯assignatura Or¨ªgens del Catal¨¤. A mitjan examen hi fa una entrada espectacular, el nostre company, amb el seu posat habitual, amb la seva bandolera habitual, amb el seu mig cigarret d¡¯haixix habitual a la comissura dels llavis (nom¨¦s he conegut dues persones en aquesta vida capaces de sostenir una punta de cigarret a la comissura dels llavis i poder parlar de manera que se¡¯ls entenia i sense cremar-se la camisa: l¡¯un era aquest company¡­, l¡¯altre, Joaquim Molas; aix¨° s¨ª, Molas, fumava ¡°caldo de gallina¡±). El di¨¤leg va anar m¨¦s o menys aix¨ª:

¡ªBon dia, senyor X. Una mica tard, per¨° pot incorporar-se a l¡¯examen. Si de cas li donar¨¦ m¨¦s temps perqu¨¨ l¡¯acabi.

¡ªBon dia, tucaiu. Que estava jo al bar i m¡¯he dit. ¡°Vaig a saludar els companys i el Toni Badia, per veure com va l¡¯examen¡±.

¡ªSenyor X, de deb¨°, no hi ha cap problema que s¡¯incorpori a l¡¯examen, si vol.

¡ªNo, Toni, avui no em ve de gust fer l¡¯examen¡­ ja en parlarem.

¡ªB¨¦, Sr. X, qual vulgui passi pel meu despatx i mirarem la manera que es pugui examinar.

Sense comentaris.

Badia i Margarit solia acudir a diferents actes que en aquells anys de la transici¨® bullien a Barcelona: presentacions de revistes, Congr¨¦s de Cultura Catalana, concerts m¨¦s o menys reivindicatius al Palau de la M¨²sica¡­ En tots aquests esdeveniments, si coincidia amb algun alumne, no el defugia, ans el saludava i li donava les gr¨¤cies per haver-hi assistit ¡°pel b¨¦ de la nostra cultura¡±, com si f¨®ra ell l¡¯amfitri¨® i, l¡¯alumne, una pe?a imprescindible.

Tamb¨¦ durant aquests anys, Manuel Sanchis Guarner preparava la seua Aproximaci¨® a la hist¨°ria de la llengua catalana (Salvat). Sabeu qui era la persona de confian?a que llegia el mecanoscrit i hi feia els comentaris adients? S¨ª, ho heu endevinat, Badia i Margarit. I en done fe perqu¨¨ el Jeremies Barber¨¤ i jo f¨¦iem de correus de la maniobra. I encara tinc clavada al cervell la frase: ¡°Jo no voldria contradir Manolo, per¨° crec que hauria de reconsiderar tal cosa o llegir-ne tal altra¡­, per¨° s¨®n suggeriments¡­ potser el que va errat s¨®c jo¡­¡±.

Persona de vida molt familiar, una vegada el vam haver de salvar d¡¯algun sopar de ¡°valencians¡± ¡ªja m¡¯enteneu¡ª quan es veia for?at a anar-hi per no fer un lleig, i l¡¯homenatjat de torn, un poeta prol¨ªfic, un poeta de la vida i la mort, que pensava que era el darrer dia de la seua exist¨¨ncia en aquesta vall de ll¨¤grimes perqu¨¨ l¡¯endem¨¤ havia de passar una intervenci¨® quir¨²rgica, s¡¯entestava a viure l¡¯experi¨¨ncia que el faria abandonar aquest m¨®n amb pau i serenitat: anar despr¨¦s de sopar a El Molino. Si la cara de l¡¯homenatjat era un poema febril de suor freda pel desig, la de Badia tamb¨¦ era un poema febril de suor freda per tot el contrari.

Quan vaig entrar de professor agregat de Batxillerat en un institut de Barcelona, em vaig matricular d¡¯una assignatura seua als cursos de doctorat. Lamentablement, l¡¯horari del curs i el de la faena eren incompatibles i no hi vaig poder assistir. A l¡¯estiu, a Roma estant, Badia va coincidir amb un molt bon amic i col¡¤lega meu i li va dir que em localitzara i que fera un treball sobre un text determinat del segle X, perqu¨¨ era una ll¨¤stima que jo no traguera una bona nota en la convocat¨°ria de setembre¡­

Una vegada vaig anar a sa casa, al carrer de la Portaferrissa, perqu¨¨, desesperat, no trobava enlloc un article seu en franc¨¦s publicat en una revista europea de ling¨¹¨ªstica, que tothom citava, per¨° que ning¨² no tenia (i imagine que gaireb¨¦ ning¨² no havia llegit). Malgrat ser una hora una mica intempestiva, em va obrir les portes de casa, em va regalar una separata de l¡¯article i es va encabotar que em quedara a sopar. I em va comentar: ¡°Saps que ja havia detectat que molta gent em citava sense haver llegit l¡¯article (i, evidentment, sense haver-lo ent¨¦s) i a ning¨² fins ara li havia passat pel cap demanar-me¡¯n una c¨°pia?¡±. Li vaig respondre: ¡°I per qu¨¨ no ho has fet p¨²blic, aix¨°? Posen a la teva boca coses que no s¨®n teves¡±. I la resposta: ¡°No volia pas deixar-los en mal lloc¡±.

Podria afegir una pila m¨¦s d¡¯an¨¨cdotes i de viv¨¨ncies que posarien encara m¨¦s en relleu la humilitat de Badia i Margarit. Crec que n¡¯hi ha prou amb aquestes. Nom¨¦s volia remarcar que, al costat del seu paper com a impulsor de la nostra llengua i la nostra cultura, com a catalan¨°fil, com a investigador¡­ hi ha el seu paper com a professor i el seu tarann¨¤ humil, que tant cal avui dia.

Fa uns quants dies llegia que la faena d¡¯un professor no ¨¦s transmetre coneixement, sin¨® formar gent capa? de produir-ne.

Heus-ne ac¨ª un: Antoni Maria Badia i Margarit.