Isabel contra els Borja

La construcci¨® de mites patris ¨¦s una de les claus fundacionals de les nacions. Des d¡¯Ulisses fins a Bausset o Joan Serra, per a entendre¡¯ns, sempre hi ha hagut mites i llegendes, substanciats en fets m¨¦s o menys reals o versemblants. ?s natural que els pobles magnifiquen les gestes dels herois m¨¦s nostrats i que aquestes accions vitals siguen convertides al cap de poc en hagiografies. En aquest sentit, la s¨¨rie Isabel, que emet TVE, ¨¦s un model cl¨¤ssic de magnificaci¨® biogr¨¤fica: la reina es mostra com la dona m¨¦s sensata, astuta, estratega i bondadosa del m¨®n. La Gran P¨¤tria Espanyola se sost¨¦ sobre la seua creaci¨®, sobre la seua vision¨¤ria ambici¨®, sobre el seu somni de fer de Castella una naci¨®, ¡°una unidad de destino en lo universal¡±. En aquest sentit, Ferran hi exerceix un paper subaltern i estrany, i la Corona d¡¯Arag¨® es mostra difuminada, quasi m¨¦s llunyana que N¨¤pols o Fran?a. Els guionistes han tingut ben poques concessions envers aquest rei i la seua cultura: Ferran sembla m¨¦s castell¨¤ que Isabel, o quasi. I aix¨° que el director, Jordi Frades, ¨¦s catal¨¤, nascut a Barcelona. Per¨° no escoltareu el rei Ferran dir cap parauleta en catal¨¤, ni a ell ni a ning¨² del seu voltant. ?s cert que la seua llengua materna era la castellana, per l¡¯ascend¨¨ncia Trast¨¤mara, per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s que parlava catal¨¤, fins a l¡¯extrem que el coneixien a la cort com ¡°el Catalanote¡±. En qualsevol cas, els guionistes atribueixen la gran gestaci¨® espanyola a la reina Isabel, i Arag¨® ¨¦s una cosa quasi tan estranya com el Rossell¨® (Rosell¨®n, en la s¨¨rie), pel qual Ferran t¨¦ una estranya obsessi¨® malaltissa. El s¨²mmum d¡¯aquesta visi¨® patri¨°tica i espanyolista arriba en el moment de parlar del papa Alexandre VI, que presenten de la pitjor manera: com una persona sense escr¨²pols, de la pitjor llei. El seu fill C¨¨sar ¨¦s un home rabos¨ª i poc de fiar, efeminat i desagradable, d¡¯una tra?doria sense fi. Dels reis sols surten paraules de menyspreu envers el papa (que els ha concedit el t¨ªtol de ¡°Reis Cat¨°lics¡±) i envers tota la seua nissaga. Aquell papa no sembla originari de X¨¤tiva (i, per tant, compatriota de Ferran), sin¨® un estranger, pel qual no manifesten cap tipus de lligam ni gratitud. La s¨¨rie Isabel presenta la fam¨ªlia Borja de la pitjor manera, ridiculitzant-la i caient en l¡¯estereotip m¨¦s vulgar i xar¨®. Algun m¨¨rit devia tindre Alexandre VI, si va arribar a papa, si va posar el seu s¨ªmbol bouenc en el cor mateix del Vatic¨¤, on encara roman, per a gl¨°ria dels valencians. Algun m¨¨rit devia tindre, podria pensar alg¨²... Per¨° no: aquell papa valenci¨¤ (i catalani, deien als Borja, perqu¨¨ parlaven valenci¨¤) resulta profundament desagradable als guionistes. I, tanmateix, obliden que, almenys als ulls de D¨¦u (aquell D¨¦u tan omnipresent en la s¨¨rie, que permet i justifica la Inquisici¨®, des de Torquemada fins al cardenal Cisneros), qui realment ¨¦s transcendent ¨¦s el papa Alexandre VI. I que Isabel ¨¦s el seu vassall espiritual.