Recomanem

Poesia

De vegades hi ha bones i humils not¨ªcies: naix una nova editorial al Pa¨ªs Valenci¨¤ i ho fa amb poesia. ?s Edicions del Buc i arriba amb Val¨¨ncia Nord, de Teresa Pascual, un poemari despullat, de breus degoteigs de versos que defugen el realisme i s¡¯abonen a la suggesti¨®, entre metres diversos i algun sonet. Per damunt de tot, per¨°, una voluntat, ¡°la voluntat de dir¡±, d¡±escriure: la voluntat de ser / el clam¡±. Poemes, d¨¦iem, que assenyalen el cam¨ª, per¨° que no ens hi porten de bracet. Camins d¡¯una ciutat boirosa que apareix, ac¨ª i all¨¤, a llambregades, sense explicitar-se. Una ciutat que roman entre l¡¯ombra. Val¨¨ncia Nord, escrita amb tota la voluntat, s¨ª, i tamb¨¦ amb tot el convenciment que ¡°Tan sols el que deixem / guarda la difer¨¨ncia¡±.

Assaig

A la fi dels anys seixanta i el comen?ament dels setanta a la literatura valenciana li faltaven llibres. Aix¨°, tan clamor¨®s, ho comprengueren aviat els amables ciutadans que bastiren l¡¯editorial 3i4 per nodrir de t¨ªtols i de paper unes lletres fam¨¨liques. Ara, d¨¨cades despr¨¦s d¡¯aquella g¨¨nesi entre censures, i d¡¯una vida entre triomfs i coaccions, acaba d¡¯arribar l¡¯historiador Santi Cort¨¦s per a contar-la amb El comprom¨ªs amb la cultura. La hist¨°ria de Tres i Quatre, una obra que repassa la traject¨°ria del que ha estat, per a b¨¦ i per a mal, una de les naus capitanes de la literatura del pa¨ªs en els ¨²ltims quaranta anys. Dividida en dues parts, l¡¯una reservada a la hist¨°ria de l¡¯editorial i l¡¯altra a les seues col¡¤leccions, l¡¯assaig de Cort¨¦s posa sobre la taula les conting¨¨ncies d¡¯una casa que el 2013 super¨¤ els 1.000 t¨ªtols publicats: un fons bibliogr¨¤fic que cal tenir molt i molt en compte.

Novel¡¤la

¡°A Roma tot el que es mou, flota poc despr¨¦s en el riu¡±, va dir alg¨² alguna vegada sobre aquella capital on una fam¨ªlia valenciana va fer i desfer a les darreries d¡¯un segle i el principi d¡¯un altre. Els Borja, ¨¦s clar. Dario Fo n¡¯ha fet una novel¡¤la, i ha posat la llum del focus sobre Lucr¨¨cia, filla de Roderic, segon papa Borja i nebot d¡¯Alfons, primer papa Borja. Una teranyina de poder i poder del cognom que conquer¨ª Roma durant els dies que els sants pares tenien fills: ¡°Per a nosaltres ¨¦s normal¡±, diu en algun moment el C¨¨sar Borja que imagina Fo: ¡°No crec que mai hagi estat elegit cap papa sense fills, esposa i fins i tot concubines¡±. I ¨¦s que l¡¯escriptor itali¨¤, tot i basar-se en dades i decantar-se de vegades cap a l¡¯assaig hist¨°ric, torna de seguida als di¨¤legs, a les descripcions... a la novel¡¤la, al capdavall.