¡°Garantir els drets dels valencians ¨¦s una q¨¹esti¨® de drets civils¡±

La desesperaci¨® ling¨¹¨ªstica ¨¦s el que potser explicaria l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una n¨°mina de socioling¨¹istes ben ¨¤mplia, d¡¯una consistent reflexi¨® sociol¨°gica sobre la llengua a casa nostra. Els soci¨°legs m¨¦s prestigiosos de la llengua catalana s¨®n valencians, comen?ant per Llu¨ªs Vicent Aracil i passant per Rafael Ninyoles, Juli Camarasa, Brauli Montoya, Miquel ?ngel Pradilla, Ernest Querol, Josep Vicent Marqu¨¦s, Guillem Calaforra, Toni Moll¨¤, Alfons Esteve o Amadeu Viana, nom¨¦s per esmentar-ne uns quants. Aix¨°, almenys, ¨¦s el que pensa el castellonenc Josep J. Conill Ripoll¨¦s, considerat un dels millors del ram i, sobretot, un dels m¨¦s honestos, tot un m¨¨rit en un ambient intel¡¤lectual com el nostre, tan resclosit com condicionat per la precarietat.

Conill ¨¦s un cient¨ªfic social solvent, d¡¯explicacions di¨¤fanes, propositiu i, tamb¨¦, aix¨° del cert, un inc¨°mode i brillant outsider si ¨¦s que fem cas de la terminologia usada pel recordat Tony Judt. No debades, els seus plantejaments, les seues propostes per a superar la vida en mort de la comunitat catalanoparlant al Pa¨ªs Valenci¨¤, tenen molt poc a veure amb la ideologia i, en canvi, molt amb la l¨°gica i amb un sentit molt l¨²cid de la realitat.

Professor associat de la Universitat Jaume I, ha explorat amb ¨¨xit, tot seguint les petjades d¡¯Aracil, el laberint del conflicte valenci¨¤. Ha publicat, entre molts altres, Del conflicte ling¨¹¨ªstic a l¡¯autogesti¨®: Materials per a una socioling¨¹¨ªstica de la complexitat (2007) i el punyent assaig Entre Calimero i Superman. Una pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica per al catal¨¤ (2012). ?s autor tamb¨¦ dels poemaris Despossessi¨® (2002) i La nit en blanc (2011), a m¨¦s del llibre d¡¯aforismes, Submarins de butxaca: Impertin¨¨ncies sobre la societat, el llenguatge i els d¨¦us (2007). L¡¯obra de Maximi¨¤ Alloza, un dels impulsors de la modernitzaci¨® de la literatura valenciana al comen?ament del segle xx, forma part tamb¨¦ de l¡¯ampli ventall dels seus centres d¡¯inter¨¦s. Conill ¨¦s el responsable de l¡¯edici¨® de l¡¯obra completa d¡¯aquest desconegut autor nascut a Castell¨® de la Plana a les darreries del segle XIX.

A penes fa uns minuts que Josep J. Conill acaba de llegir una pon¨¨ncia en el congr¨¦s internacional organitzat pel grup de recerca IdentiCat, sobre llengua, cultura i identitat de la Universitat Oberta de Catalunya celebrat al Palau Macaya de Barcelona, una de les joies modernistes del passeig de Sant Joan. La seua pon¨¨ncia du per t¨ªtol ¡°El concepte de ¡®normalitzaci¨®¡¯ i els avatars de l¡¯hegemonia al Pa¨ªs Valenci¨¤¡±. L¡¯exposici¨® de Conill ¨¦s contundent. Per al soci¨°leg, l¡¯acumulaci¨® de dades de la recerca socioling¨¹¨ªstica catalana est¨¤ desconnectada de la seua interpretaci¨® sociol¨°gica, que ¨¦s la que en darrer terme hauria de guiar l¡¯acci¨® social. Es tracta d¡¯una interpretaci¨® ¡ªassegura¡ª, sovint rudiment¨¤ria o ing¨¨nua. ¡°?s ¡ªdiu el text de la pon¨¨ncia¡ª com si ens entest¨¦ssim en un interminable exercici del que el fil¨°sof Cl¨¦ment Rosset anomena percepci¨® in¨²til, definida com un ¡®art de percebre encertadament¡¯, per¨° eludint-ne les conseq¨¹¨¨ncies¡±. Conill es refereix al concepte de normalitzaci¨®, m¨¦s aviat al paper desenvolupat per la fantasia de la normalitzaci¨®, ¡°l¡¯ingredient miracul¨®s en virtut del qual hom arriba a suturar la disson¨¤ncia cognitiva entre les dades i les conseq¨¹¨¨ncies i que s¡¯encarrega, al seu torn, d¡¯assegurar la persist¨¨ncia del deliri normatiu¡±. O dit d¡¯una altra manera, la ret¨°rica administrativista de la normalitzaci¨® en realitat nom¨¦s ha servit per a ocultar un proc¨¦s accelerat i indu?t de substituci¨® ling¨¹¨ªstica.

En un altre fragment de la pon¨¨ncia, Conill, afirma que al Pa¨ªs Valenci¨¤, la tend¨¨ncia a imitar la din¨¤mica cultural catalana ¡°ha estat una font interminable de confusions i malentesos¡± per als sectors que defensen la lleialtat ling¨¹¨ªstica, per tal com aix¨° els ha portat ¡°a expressar les seves demandes en termes de normalitzaci¨®, ¨¦s a dir, com si encara fossin una for?a social hegem¨°nica, en comptes de formular-les en termes de drets individuals i col¡¤lectius i de discriminaci¨® positiva, que ¨¦s la t¨¤ctica m¨¦s adequada per a les minories¡±.

Quedem en un anod¨ª caf¨¦ d¡¯un dels barris m¨¦s ¨¨tnics de la ciutat. Li explique que estem tot just al costat d¡¯una escola concertada on assisteixen un bon nombre dels xiquets xinesos del barri, tots catalanoparlants i, tamb¨¦, que uns carrers m¨¦s avall, els dissabtes, xiquets xinesos de tot Barcelona i la rodalia assisteixen a una altra escola per aprendre xin¨¦s mandar¨ª. Conill es mostra un punt sorpr¨¦s i constata breument la complexitat d¡¯una societat com la barcelonina, cada dia m¨¦s a prop de models com el de Par¨ªs o qualsevol altra gran ciutat europea. Les coses, pel que fa a la promoci¨® de la llengua, potser s¡¯han fet millor a Catalunya que no a Val¨¨ncia, afirma un punt esc¨¨ptic, amb un mig somr¨ªs, mentre es trau un barret de feltre gris i es passa la m¨¤ pel cap lluent, com el d¡¯un geni oriental. Conill, llavors, enc¨¦n les llargues. Ironitza sobre la darrera decisi¨® de la consellera Maria Jos¨¦ Catal¨¤ de preguntar als pares sobre quina ¨¦s la llengua en qu¨¨ voldrien que estudiaren els fills el curs que ve: ¡°Mai no volen que es pregunte res i, quan els conv¨¦, s¨ª que s¨®n partidaris d¡¯organitzar un refer¨¨ndum¡±. La iniciativa ¨¦s, indica, un indici m¨¦s de la penosa situaci¨® del valenci¨¤. ¡°Estem en ple retroc¨¦s. Si no es produeix un canvi pol¨ªtic i es modifiquen les pol¨ªtiques ling¨¹¨ªstiques, entrarem en un liquidacionisme total del valenci¨¤ a l¡¯escola paral¡¤lel al que es va produint en la societat¡±. Conill comenta que ja fa temps que adverteix els companys d¡¯institut que el pr¨°xim pas del PP ser¨¤ convertir el valenci¨¤ en voluntari a l¡¯escola i recorda que la dreta valenciana no va votar a favor de la Llei d¡¯Alacant perqu¨¨, de fet, estava en contra de l¡¯obligatorietat. El comentari fa tota la pinta d¡¯un cans¨®s retret i no justament envers la dreta regional. ¡°Si els pares voten sobre el valenci¨¤¡±, afirma amb contund¨¨ncia, ¡°eixir¨¤, l¨°gicament, que el valenci¨¤ siga voluntari. Tenen tota la poblaci¨® manipulada des de fa molts anys. Es vol fer la pregunta en uns termes demag¨°gics i no es planteja en termes dels drets civils d¡¯una part de la poblaci¨® que, a m¨¦s, ha estat hist¨°ricament perseguida per motius de llengua¡­ La democr¨¤cia espanyola ¨¦s absolutament antidemocr¨¤tica i, en comptes d¡¯arbitrar mesures compensat¨°ries, el que fa ¨¦s convertir les minories a for?a de bastonades¡±.

Els catalanoparlants valencians, a m¨¦s, sembla que hauran d¡¯afrontar aquesta penosa situaci¨® sols, sense l¡¯ajut o el suport d¡¯una part gens menyspreable, en termes pol¨ªtics, de la seua pr¨°pia comunitat de llengua. ¡°Catalunya, la cultura catalana, fa la impressi¨®¡±, enraona, ¡°que, com que no t¨¦ prou for?a per a arribar a tot, s¡¯ha vist obligada a triar entre assimilar ling¨¹¨ªsticament la seua societat o b¨¦ mantenir uns vincles amb una gent, els valencians, que, a m¨¦s, els hi s¨®n hostils, llevat d¡¯un grup minoritari d¡¯intel¡¤lectuals¡±. L¡¯estrat¨¨gia de la francofonia que tants beneficis podria reportar sembla, doncs, ara com ara, un impossible.

En qualsevol cas, per a Conill el canvi pol¨ªtic ser¨¤ important per a modificar la situaci¨® en ¨¤mbits com ara el de l¡¯escola, per¨°, en cap cas ser¨¤ decisiu per a la superviv¨¨ncia del valenci¨¤ en la situaci¨® actual, i, sobretot, tal com es pensa aquesta situaci¨®.

Esperem molt de l'Estat i ens plantegem molt poc qu¨¨ podem fer nosaltres per canviar les coses"

¡°?s complicat¡±, rumia, ¡°a les aules s¡¯hauria de crear un sistema de prioritats ling¨¹¨ªstiques, com ara, vehicular l¡¯aprenentatge de l¡¯angl¨¦s en valenci¨¤, la qual cosa equival a dir que caldria dotar el sistema de professors capacitats, una situaci¨® ara mateix impensable¡±. L¡¯escola ¨¦s nom¨¦s un dels ¨¤mbits on el retroc¨¦s ha estat devastador. Conv¨¦ Conill que al Pa¨ªs Valenci¨¤ mai no ha existit una pol¨ªtica de normalitzaci¨®, a tot estirar el que hi ha hagut ¡°¨¦s una continuaci¨® del nacionalisme banal espanyol en mat¨¨ria de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica¡­, ni tan sols podr¨ªem dir que Catalunya ha tingut normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, si de cas la compar¨¤vem amb all¨° que s¡¯ha fet, posem per cas, al Quebec. En el nostre cas, nom¨¦s podem parlar d¡¯una despenalitzaci¨® d¡¯usos i de quatre mesures compensat¨°ries que han servit per a fer callar alguns grups¡±. Val a dir que el paper dels mateixos parlants tampoc no ha estat exemplar. Conill s¡¯admira del fet que col¡¤lectius, com ara el dels professors, aparentment molt conscienciats ling¨¹¨ªsticament, han estat incapa?os durant tots aquests anys de crear escoles pr¨°pies en valenci¨¤, de generar un sistema propi, autogestionari. ¡°Tot plegat, esperem massa de l¡¯Estat, que aquest ens resolga els problemes, i ens plantegem molt poc qu¨¨ podem fer nosaltres per a canviar les coses, ¨¦s una mentalitat molt dif¨ªcil d¡¯eradicar¡±, assegura dolgut.

I, en efecte, Conill pensa que ni tan sols amb un canvi hipot¨¨tic en la Generalitat les coses seran f¨¤cils per al valenci¨¤. ¡°Caldria, en primer lloc¡±, aventura el soci¨°leg, ¡°que els partits pol¨ªtics que defensen l¡¯¨²s de la llengua comen?aren la faena per ells mateixos, per fer servir el valenci¨¤ en les seues pr¨°pies pr¨¤ctiques p¨²bliques¡­ Despr¨¦s, caldria que el valenci¨¤ fos la llengua priorit¨¤ria en l¡¯Administraci¨®. S¨®n moltes coses¡­¡±. Els fonaments d¡¯un canvi estarien, aix¨° no obstant, en una pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica aplicada a una divisi¨® del pa¨ªs per zones, diversificada, que, ¡°d¡¯una banda, preservara el valenci¨¤ all¨¤ on es mant¨¦ viu, com a la Ribera o a la Safor i, de l¡¯altra, que preservara la superviv¨¨ncia del catal¨¤ als nuclis urbans facilitant, per exemple, centres on es funcionara en aquesta llengua¡±. La proposta pot fer cara de segregaci¨® i Conill no ho nega: ¡°Segregats? La segregaci¨® ja est¨¤ feta¡±, assegura sense embullar-se. ¡°Cal assumir¡±, ratifica, ¡°que en unes parts determinades del territori els valencianoparlants ja som una minoria; alhora, ens hem de plantejar la formaci¨® d¡¯unes elits en valenci¨¤ que a la llarga permeten la reproducci¨® de l¡¯¨²s de la llengua¡±. L¡¯estrat¨¨gia rau a ¡°agrupar els catalanoparlants all¨¤ on s¨®n minoria per a evitar que queden desconnectats, subsumits en una societat que majorit¨¤riament parla castell¨¤, en una situaci¨® que els condemna, per tant, a acabar canviant de llengua i, finalment, a perdre-la¡±. ¡°Es tracta¡±, continua, ¡°de compactar la minoria que queda, de dotar-la d¡¯instruments de reproducci¨® i de mesures compensat¨°ries sense que aix¨° implique la desinhibici¨® de l¡¯Administraci¨® en l¡¯¨²s i la promoci¨® del valenci¨¤.¡±. El professor Conill ¨¦s conscient que el seu plantejament pel que fa a la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica ¨¦s ali¨¦, per dir-ho d¡¯una manera suau, al que fins ara s¡¯ha fet des de l¡¯Administraci¨®, des dels partits, des del nacionalisme mateix. ¡°Malauradament, la ret¨°rica de la normalitzaci¨®, un terme que no se sap molt b¨¦ a qu¨¨ remet, ha servit per a imposar-nos el castell¨¤. Als valencianoparlants ens han convertit en anormals perqu¨¨ han convertit en normal la situaci¨® ling¨¹¨ªstica del Pa¨ªs Valenci¨¤, on el castell¨¤ ¨¦s la llengua hegem¨°nica. Far¨ªem b¨¦, doncs, de desterrar la paraula i comen?ar a elaborar un discurs postnormalitzaci¨® inspirant-nos en els moviments pels drets civils nord-americans. Les seues estrat¨¨gies autogestion¨¤ries amb la creaci¨® de centres educatius per a la comunitat negra o per a les dones, les seues estrat¨¨gies els han funcionat i haur¨ªem d¡¯aprendre¡¯n¡­, garantir els drets dels valencians ¨¦s una q¨¹esti¨® de drets civils, de drets humans¡±.

Ara com ara, Conill, potser a causa de la solidesa de les seues an¨¤lisis sociol¨°giques, no es mostra molt optimista. Constata que tenim un sistema comunicatiu regionalitzat, un pa¨ªs sense lectors on la producci¨® llibresca s¡¯ha decantat envers el producte escolar, amb la limitaci¨® que aix¨° representa, una escola p¨²blica en qu¨¨, entre els alumnes de proced¨¨ncia de les classes populars, persisteix un xovinisme anticatal¨¤ associat a una pitjor preparaci¨® intel¡¤lectual i als efectes de la manipulaci¨® pol¨ªtica del nacionalisme espanyol. S¨®n nom¨¦s, recorda amargament, alguns dels problemes als quals s¡¯enfronta la perviv¨¨ncia del valenci¨¤. Les perspectives s¨®n funestes. Conill explica, per exemple, que, segons un estudi de fa uns quants anys dut a terme per Enric Forner, el valenci¨¤ haur¨¤ desaparegut de la mitificada ciutat de Castell¨® de la Plana a les darreries del segle XXI. ¡°La situaci¨® del valenci¨¤ ¨¦s molt prec¨¤ria i molt complicada¡±, rebla. Conill, llavors, es torna a cofar amb el barret i fa un darrer glop d¡¯aigua. A fora, el carrer, il¡¤luminat per un cel grisenc, respira un estrany i complex cosmopolitisme, respira maneres de Chinatown amb accent barsalun¨ª, off course.