Un any i uns quants dies

El nostre pa¨ªs torna a eixir en els papers p¨²blics per motius que valdria m¨¦s passar per alt o fer amb ells el mateix que feia, quan existia, l¡¯enyorada Televisi¨® Valenciana; ¨¦s a dir, mirar, en la mesura dels possibles, cap a un altre costat. Un servidor ha de recon¨¦ixer que no t¨¦ tanta habilitat com aix¨° i, d¡¯altra banda, davant de certes not¨ªcies, no pot evitar parlar-ne perqu¨¨, com torna a estar de moda de dir ara, pensa que aix¨° ¨¦s el que hi ha.

I no ¨¦s justament brossa de riu, el que hi ha per aquests paratges. Entre les not¨ªcies hilarants podr¨ªem posar-hi les declaracions que l¡¯alcaldessa d¡¯Alacant, Sonia Castedo, feia dilluns passat amb la intenci¨® de desacreditar qui havia sigut un dels seus homes de confian?a (EL PA?S dixit), Enrique Ruiz C¨®rcoles, perqu¨¨ aquest ha assegurat en aquest mateix diari que, en la campanya electoral de 2007, el PP alacant¨ª es va gastar la substanciosa suma de 450.000 euros, pagats en bona part en negre. La xifra no est¨¤ malament, per a uns comicis locals que el PP guany¨¤ per 195 vots, per¨° el que de veres crida l¡¯atenci¨® i pot sorprendre al m¨¦s pintat ¨¦s l¡¯inimitable to perdonavides i la xuleria torera que la senyora alcaldessa es gasta. Aix¨° s¡¯ha de veure i escoltar perqu¨¨ ¨¦s del millor que hi ha en el seu peculiar g¨¨nere. Qualsevol descripci¨® queda massa p¨¤l¡¤lida. Tamb¨¦ cal dir que, si aquella campanya electoral els va costar massa diners, en canvi la campanya en contra que els est¨¤ fent la Castedo cada volta que obri la boca els eixir¨¤ ben barata, pr¨¤cticament debades. Una curiosa manera d¡¯entendre l¡¯austeritat.

L¡¯altra not¨ªcia que ha merescut titulars fa una mica m¨¦s de rubor. Resulta que, segons ha dit el nostre president, don Alberto Fabra, assabentar-se que el seu pais¨¤ i quasi hom¨°nim, Carlos Fabra, ha ingressat finalment a la pres¨®, al cap d¡¯un proc¨¦s que ha durat 11 anys, li ha produ?t ¡°sentiments contraposats¡±. Fins ac¨ª, la cosa es podria entendre. Fa, en efecte, una mica de vergonya que un personatge aix¨ª haja sigut president d¡¯una diputaci¨® valenciana durant tant de temps; que s¡¯haja comportat durant quasi dues d¨¨cades amb una xuleria insultant i completament assilvestrada que deixa a la de la senyora Castedo a l¡¯al?¨¤ria del potet; que haja recorregut a tota classe de martingales per a allargar un proc¨¦s que havia d¡¯acabar com ha acabat, i que en tot aquest temps -11 anys, repetesc-, ning¨² li haja indicat que potser hauria de dimitir fins a l¡¯¨²ltima hora. Tot aix¨° pot provocar sentiments contraposats, com ara els d¡¯alleujament i els de vergonya, pr¨°pia i aliena, perqu¨¨ si aix¨° ha passat en aquest pa¨ªs ¨¦s perqu¨¨ ens ho hem consentit tots, que passara.

Per¨° no, el que al senyor Fabra (Alberto) li provoca l¡¯amargor del contrast de sentiments ¨¦s recordar ¡°tot el que ha treballat i el que ha fet per Castell¨®¡± don Carlos. Ac¨ª conv¨¦ recordar que estem parlant d¡¯un delinq¨¹ent condemnat per la just¨ªcia, que va usar el c¨¤rrec que els ciutadans li havien atorgat per a abusar-ne i enriquir-se. Vull dir que ac¨ª no estem parlant de Robin Hood, el bandit gener¨®s de la llegenda que robava els rics per a ajudar els pobres i que almenys disparava fletxes que volaven, no com els avions inexistents de l¡¯aeroport que el senyor Fabra va tindre el capritx de construir amb els diners de tots. No dubte que la pres¨® deu ser molt mal tr¨¤ngol i que es pot tindre compassi¨® i caritat cristiana i tot, per¨° en aquest cas les lloances estan fora de lloc.

El que a un servidor, sincerament, li provoca sentiments contraposats ¨¦s recordar que ara fa un any el govern valenci¨¤ tanc¨¤ Canal 9. Diumenge passat, Barcelona TV emetia un documental fet per extreballadors de la casa que mostrava com es van viure, a dins dels estudis de Burjassot, les ¨²ltimes hores de la televisi¨® valenciana. Feia mal de cor. Cal dir que el programa tenia inter¨¦s. De tant en tant, inseria velles declaracions de pol¨ªtics triomfalistes ¨CFrancisco Camps, el mateix Fabra- que ara poden suscitar hilaritat. Si hagueren volgut fer un programa sat¨ªric abrasiu, n¡¯haurien hagut de posar m¨¦s. Els arxius serveixen per a aix¨°. El que reflectia molt b¨¦ era el caos i la desolaci¨® de l¡¯¨²ltima nit de Canal 9, amb el desconcert de tothom ¨Cinclosa la policia-, les corredisses i l¡¯angoixa: una ventada brutal de realitat.

Canal 9 em provoca sentiments contraposats perqu¨¨ no va ser mai la televisi¨® irreprotxable que molts haur¨ªem desitjat. Ni tan sols era digna. Va comen?ar malament, amb el senyor Amadeu Fabregat, i va continuar molt pitjor. Va ser manipuladora i desastrada. Per¨° tamb¨¦ va ser un mitj¨¤ en la nostra llengua i, amb tots els seus defectes, complia una funci¨® vertebradora i necess¨¤ria. Quan existia, jo la criticava. Els mateixos que la feien la criticaven. No se m¡¯ha acudit mai pensar que els responsables de les seues insufici¨¨ncies foren la gent que s¡¯hi guanyava el pa i que sabia millor que ning¨² el que havien de suportar. Per regla general, la gent fa el que pot si la deixen i, si no, remuga i aguanta. D¡¯hero?citats, cal esperar-ne poques. Els culpables de la manipulaci¨® de Canal 9 eren els mateixos que la van arru?nar i que van trencar el joguet quan van trobar que ja no els servia, i aquests no eren treballadors de Canal 9 (i no estan en l¡¯atur). Els treballadors van ser les seues v¨ªctimes i continuen denunciant, amb ra¨®, el maltractament patit i recordant-nos que la nostra ¨¦s l¡¯¨²nica r¨¤dio-televisi¨® p¨²blica que s¡¯han endut per davant amb l¡¯excusa de la crisi i que la nostra ¨¦s tamb¨¦ l¡¯¨²nica autonomia amb llengua pr¨°pia que no t¨¦ el suport d¡¯uns mitjans de comunicaci¨® p¨²blics, amb qualitat o sense. Els qui volem una r¨¤dio-televisi¨® p¨²blica de qualitat i en valenci¨¤ haur¨ªem d¡¯agrair a la gent de Mildenou, i a tots els treballadors de Canal 9, que continuen recordant-nos-ho.