Una gran novel¡¤la

Dimarts de la setmana passada, el diari Ara i, en una noteta diminuta, tamb¨¦ l¡¯Avui, informaven que el setmanari The Economist ha situat l¡¯excel¡¤lent traducci¨® anglesa d¡¯Incerta gl¨°ria de Joan Sales, a c¨¤rrec de Peter Bush, entre els deu millors llibres de ficci¨® publicats l¡¯any 2014. Que aquesta novel¡¤la ¨¦s un gran llibre, els admiradors de Sales ja ho sab¨ªem, encara que la seua valoraci¨® en la nostra borsa liter¨¤ria ha patit oscil¡¤lacions greus, en part pel car¨¤cter un p¨¨l brusc, rondinaire i perp¨¨tuament insatisfet que, pel que diuen els qui el van con¨¦ixer, Sales es gastava, i sobretot perqu¨¨ la seua obra major es referia a un assumpte molt espin¨®s, la guerra civil espanyola, sense repetir consignes ni dissimular una r¨¤bia ecum¨¨nica, on ning¨² eixia ben parat.

Pitjor encara, el conflicte era l¡¯escenari del relat, sens dubte, per¨° no n¡¯era exactament el tema. En realitat, parlava de la guerra per a parlar de la vida; de l¡¯amor i de l¡¯odi, de l¡¯angoixa i l¡¯absurd, de la desoladora manca d¡¯agafalls d¡¯una generaci¨® sacrificada en altars d¡¯¨ªdols falsos i, a m¨¦s a m¨¦s, ven?uda. La recerca desesperada d¡¯alguna classe de sentit a qu¨¨ es lliuren els seus joves personatges en el fred sideral de les trinxeres d¡¯Arag¨® o en la desolaci¨® de la ciutat cremada i famolenca, enmig de la carnisseria general, ¨¦s ben comprensible i ben pat¨¨tica, per¨° no ¨¦s en absolut edificant. Incerta gl¨°ria no ¨¦s un pamflet a l¡¯¨²s ni pret¨¦n conv¨¦ncer-nos de res, o nom¨¦s del que experimenten els seus protagonistes: que el m¨®n hum¨¤ no ¨¦s m¨¦s que una immensa olla de grills exasperada que fa vergonya i f¨¤stic, i del dolor per haver hagut d¡¯aprendre-ho. La de la guerra ¨¦s, en tot cas, una fero? pedagogia. ?s clar que aquestes no eren conclusions adequades per a la rabera de comissaris de les lletres que ens va tocar patir durant la Transici¨®; amb tot, qui era capa? de llegir sense tapa¨¹lls ideol¨°gics o escolars havia de recon¨¦ixer de seguida que Incerta gl¨°ria era i ¨¦s una gran novel¡¤la, i cal celebrar que els lectors anglosaxons puguen disfrutar-la en condicions. M¨¦s val tard que mai.

Joan Sales era un escriptor peculiar. Va escriure un llibre de poemes intens i una mica desguitarrat, Viatge d¡¯un moribund, i una enorme quantitat de cartes, moltes de les quals recollides en volums de bones dimensions, com la seua correspond¨¨ncia amb Joan Coromines o amb Merc¨¨ Rodoreda. El millor, de llarg, ¨¦s el seu epistolari amb el poeta M¨¤rius Torres, d¡¯una vivacitat extraordin¨¤ria. Com a document sobre la guerra i l¡¯exili ¨¦s impagable, i, com a literatura, ¨¦s de primera. Per cert, Sales pass¨¤ uns mesos de guerra aquarterat a X¨¤tiva, i les seues impressions sobre el lloc i la gent s¨®n tan cordials que no poden m¨¦s que despertar simpatia. Parlem de qui, amb tota probabilitat, ¨¦s el millor escriptor de cartes que ha conegut la nostra literatura.

La novel¡¤la respira amb la parla viva i va pel m¨®n amb roba de diari

A banda d¡¯aix¨°, quan torn¨¤ de l¡¯exili, Sales es dedic¨¤ a fer d¡¯editor, per a gran sort dels lectors. Va ser un editor perfeccionista i irritable, encabotat a desembarassar la llengua escrita de les r¨ªgides cotilles noucentistes. Sabia que no es pot escriure novel¡¤les en una llengua impoluta, liofilitzada i cristal¡¤lina de fil¨°legs, ni en un idioma eixit de les provetes d¡¯estetes puntillosos. La novel¡¤la respira amb la parla viva i va pel m¨®n amb roba de diari. La bellesa narrativa havia de sorgir d¡¯aquest magma plebeu, i no de les destil¡¤lacions mir¨ªfiques d¡¯un laboratori as¨¨ptic. No eren uns punts de vista massa compartits, llavors, i intentar estendre¡¯ls li va costar disgustos, per¨° ens va fer un gran favor. Quasi totes les novel¡¤les d¡¯aquells anys que s¡¯aguanten dretes i fan goig de llegir, les va publicar ell.

Incerta gl¨°ria ¨¦s la primera, i potser la principal. De fet, ¨¦s l¡¯¨²nica novel¡¤la que va escriure Joan Sales. L¡¯altra que se li adjudica, El vent de la nit, ¨¦s en realitat una versi¨® ampliada de l¡¯¨²ltima part d¡¯aquesta. Incerta gl¨°ria el va ocupar durant bona part de la seua vida. La primera edici¨®, molt censurada, ¨¦s de 1956, i la definitiva ¨Cla quarta, si no m¡¯erre- ¨¦s de 1971. El contingut del llibre ¨¦s tan complex com la seua escriptura i t¨¦ tanta subst¨¤ncia que no acabar¨ªem mai. En resum, es tracta de la vida de tres amics i la companya d¡¯un d¡¯ells, tots engolfats pel remol¨ª de la guerra en l¡¯ensulsiada gradual de les seues il¡¤lusions, amb t¨¨nues besllums d¡¯esperan?a, amerada d¡¯un catolicisme dubitatiu molt peculiar, cap al final. Les dues primeres parts s¨®n epistolars (l¡¯especialitat de Sales) i les altres s¨®n les mem¨°ries d¡¯un seminarista supervivent, vacil¡¤lant i compungit. Tothom escriu ac¨ª menys el personatge principal, el Soler¨¤s, a qui coneixem pel que ens en diuen els altres, i que ¨¦s un gran heroi rom¨¤ntic, rebel, inquiet, apassionat, sard¨°nic, descregut i alhora imp¨¤vidament fidel a ell mateix fins a la mort. En fi, un personatge pr¨°xim als joves irats i amargs que poblaren les pantalles dels anys 50, els grans rebels americans, per¨° tamb¨¦ gent com Zbigniew Cybulski i Oskar Werner, intr¨¨pids i desvalguts. T¨¦ molta for?a.

La cr¨ªtica ha assenyalat amb encert les connexions d¡¯Incerta gl¨°ria amb la narrativa de Dostoievski i de Bernanos i un servidor, un dia jovial, va escriure que era la gran novel¡¤la russa de la literatura catalana. La boutade no ho ¨¦s tant. Com les seues il¡¤lustres predecessores, Incerta gl¨°ria construeix un microcosmos en plena ebullici¨® des del qual tempteja les grans preguntes. Aquesta novel¡¤la viu en una constant interrogaci¨® metaf¨ªsica, social i psicol¨°gica, del m¨®n al cor hum¨¤, mentre el temps corre i ho extermina tot. L¡¯angoixat existencialisme del seu temps tamb¨¦ palpita en les seues p¨¤gines. Tot aix¨°, i molt m¨¦s que se¡¯n podria dir, ¨¦s important, sens dubte. Per¨° el que a mi m¨¦s m¡¯admira d¡¯aquest llibre ¨¦s la prosa de Sales, el ritme mil¡¤lim¨¨tric, la respiraci¨® profunda de les frases i el foc tot just sofrenat que les anima. No hi ha ning¨² que escriga la llengua dels meus pares amb el n¨ªtid vigor i l¡¯esborronadora capacitat d¡¯evocaci¨® que t¨¦ Joan Sales. ?s tota una lli?¨®. Si els lectors anglesos tamb¨¦ poden disfrutar-la, no dubte que n¡¯estaran agra?ts.