Recomanem

Assaig

Quan tenia catorze anys i sobrevivia a l¡¯adolesc¨¨ncia, un gran professor nostre sempre ens deia: ¡°nom¨¦s penseu en una ¨²nica cosa¡±. L¡¯¨²nica cosa era, ¨¦s clar, el sexe. I potser no ¨¦s nom¨¦s patrimoni de l¡¯obsessi¨® hormonal teenager, sin¨® de tots plegats. Aix¨° ho sap molt b¨¦ Lucr¨¨cia de Borja, l¡¯autora de Les dones no som (tan) complicades, un llibre que ha fet parlar, perqu¨¨ el sexe sempre fa parlar. ?s inevitable, com la pluja o el pas del temps. I encara m¨¦s si prov¨¦ d¡¯una persona que s¡¯autodefineix com una ¡°xoni roquera amb estudis, a qui li agraden els penis (i alguns h¨°mens tamb¨¦)¡±. El cas ¨¦s que aquesta bloguera va comen?ar a escriure per necessitat ¨C¡°hi ha qui va al psic¨°leg, jo tinc un blog¡±¨C i la bola de neu es va fer gran. Ara presenta un recull de ¨Csorpresa¨C 69 textos que parlen d¡¯aix¨° i d¡¯all¨°. I de sexe, ¨¦s clar.

Assaig

Res no ¨¦s innocent i tot ¨¦s pol¨ªtica. Els mapes, tamb¨¦. Amb Cartografia, ideologia i poder, Rafael Company ho torna a demostrar. L¡¯obra, premi Joan Coromines 2013, recull i analitza els atles etnogr¨¤fics produ?ts entre el segle xix i el xix, especialment els del Touring Club itali¨¤ a Mil¨¤ entre el 1927 i el 1952, una ¨¨poca en qu¨¨ ¡°posseir un bon atles era condici¨® (quasi) tan preada com disposar d¡¯una armada, d¡¯una bandera o d¡¯un himne¡±. Amb tots aquests atles podrem comprovar l¡¯enorme diversitat ¨¨tnica i ling¨¹¨ªstica de l¡¯Europa d¡¯abans de les dues guerres mundials, especialment abans de la Primera. Una hist¨°ria pr¨¤cticament esborrada a partir del 1945, quan els atles etnogr¨¤fics s¡¯esvaeixen i l¡¯hegemonia dels mapes pol¨ªtics s¡¯accentua. L¡¯obra de Company, a m¨¦s a m¨¦s, posa l¡¯accent en la percepci¨® exterior dels valencians com a poble, rarament catalogats com a tals.

Poesia

Despr¨¦s de quaranta anys, l¡¯editorial 3i4 acaba de recuperar el premi Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s de poesia 1973. Grills esmolen ganivets a trenc de por, la proposta de Joan Navarro, el situava ¡°entre els corrents experimentals que durant els anys setanta apostaren per cercar nous camins literaris, sovint a partir de referents comuns ¡ªel surrealisme, Barthes i la nova cr¨ªtica francesa, Brossa o Gimferrer¡ª¡±, apunta Jordi Marrugat. Ho comprovem en un llibre escrit entre la por i la r¨¤bia, fill de l¡¯¨¨poca: ¡°fins ara el lector ha interpretat el poema, el que cal ¨¦s participar-hi¡±. ?s per aix¨° que aquests versos es poden llegir tamb¨¦ com a document d¡¯un temps, d¡¯aquella r¨¤bia liter¨¤ria i vital, esnob i postadolescent dels setanta en un Pa¨ªs Valenci¨¤ que alguns van creure materialitzable.