El terrorista

El terrorista no es veu ell mateix com un assass¨ª, sin¨® com un soldat en guerra, un m¨¤rtir o un heroi. El seu acte es justifica ¡ªdavant de si mateix, i sobretot davant dels qui comparteixen els seus fins i aproven els seus mitjans¡ª per la grandesa superior de la causa. Les v¨ªctimes, per tant, o s¨®n baixes causades a l¡¯enemic, i per tant cal celebrar-ne la destrucci¨®, o s¨®n simple instrument i mat¨¨ria per a construir la futura vict¨°ria, i per tant no s¨®n mai innocents. En molts pobles i viles d¡¯Euskadi, anys i anys, els amics d¡¯ETA, als ajuntaments o al carrer, han ignorat el dolor de les v¨ªctimes i han honorat com a herois els qui les causaven. En moltes ciutats i pobles del m¨®n musulm¨¤, els membres d¡¯Al Qaida o els qui moren matant en nom d¡¯Al¡¤l¨¤ misericordi¨®s, s¨®n celebrats i admirats com a m¨¤rtirs sants, i la mort, fa poques setmanes, dels periodistes de Charlie Hebdo va ser acollida amb festes i alegria als carrers. Aix¨° ¨¦s aix¨ª, i voler-ho ignorar ens consola, per¨° no serveix de res. El terror t¨¦ raons que la ra¨® no coneix, com les tenia el cor per a Pascal: per¨° ¨¦s la ra¨® dels altres, la que no les coneix, la seua s¨ª. Perqu¨¨ el terrorista no mata per passi¨® irracional, ni complint ordres per obligaci¨®, mata per convicci¨®, i per aquesta dosi de convicci¨® i de c¨¤lcul ¨¦s tan perversament perill¨®s, i alhora tan profundament responsable dels seus actes: per la fredor de la seua ra¨®, perqu¨¨ s¨ª que sap el que fa, i m¨¦s encara si creu fermament, com ¨¦s el cas, que matar ¨¦s una acci¨® merit¨°ria als ulls d¡¯Al¡¤l¨¤. No mata per eliminar un obstacle com l¡¯atracador armat, no mata per plaer com l¡¯assass¨ª pertorbat, no mata per un odi personal, ni encara menys per disciplina militar: mata per c¨¤lcul, i en el seu c¨¤lcul la sang, el dolor i l¡¯horror s¨®n simples variables en funci¨® d¡¯un objectiu. Els cossos destrossats, cremats, degollats, s¨®n justament l¡¯expressi¨® de l¡¯¨¨xit del seu acte p¨²blic: causar v¨ªctimes innocents no ¨¦s un ¡°efecte col¡¤lateral¡±, ¨¦s l¡¯objectiu central. El dolor compartit, la reacci¨® emocionada de les persones que pateixen amb el dolor dels altres, ¨¦s del tot absent en la l¨°gica del terror imposat. Com en les guerres, d¡¯altra banda, quan pareix ben normal plorar les baixes pr¨°pies i celebrar les de l¡¯enemic.