Dos obituaris

Dijous de la setmana passada moria a Barcelona Carles Miralles i Sol¨¤, una de les personalitats m¨¦s s¨¤vies de les nostres lletres. Poeta distingit, traductor del grec (Xenofont, Plat¨® i Seferis entre altres), estudi¨®s de la literatura grega reconegut internacionalment, amb treballs de conjunt i importants monografies dedicades a Homer, ?squil i S¨°focles, i estudi¨®s tamb¨¦ de la literatura catalana, especialment de figures com Foix, Riba i Espriu (Sobre Espriu, publicat fa ben poc, ¨¦s un gran llibre). La seua ¨¦s una obra extensa i l¨²cida, que expandia l¡¯amor a la literatura. Crec que no se n¡¯ha parlat prou.

Per¨° la mort d¡¯un altre personatge relacionat amb la literatura s¨ª que ha omplit p¨¤gines i p¨¤gines dels diaris. Em referesc a l¡¯editor Jos¨¦ Manuel Lara Bosch, president del grup Planeta, que va morir d¡¯un c¨¤ncer de p¨¤ncrees dos dies despr¨¦s i que rebia dilluns passat uns funerals quasi d¡¯estat. ?s l¨°gic que siga aix¨ª, perqu¨¨ es tractava d¡¯un empresari poder¨®s i influent i d¡¯un dels l¨ªders mundials de l¡¯edici¨®. I que una figura d¡¯aquestes dimensions haguera fet la seua fortuna a partir de la venda de llibres en un pa¨ªs amb uns ¨ªndexs de lectura tan exigus com Espanya no deixa de tindre m¨¨rit, i molt.

?s cert que la fortuna de Planeta no la va iniciar ell, sin¨® son pare, Jos¨¦ Manuel Lara Hern¨¢ndez. Aquest era un personatge que mereixeria de sobres que un escriptor amb intu?ci¨® per al que abans se¡¯n deia l¡¯esperit del temps li dedicara una substanciosa biografia, perqu¨¨ encarn¨¤ com ning¨² tota una ¨¨poca. Va entrar a Barcelona per la Diagonal amb les tropes de Yag¨¹e com a capit¨¤ de l¡¯ex¨¨rcit franquista i s¡¯hi va quedar. Es va casar amb una senyora catalana, Maria Teresa Bosch Carbonell, va fundar l¡¯editorial Planeta i es va posar a vendre llibres com caramels a la porta d¡¯un col¡¤legi. Lara pare va ser un venedor intu?tiu i eficac¨ªssim i un aut¨¨ntic pioner del m¨¤rqueting editorial en gran escala. Recorde que una nit, a mitjans anys 70, en una entrevista a la televisi¨®, va presumir que era capa? de publicar un llibre en blanc i, amb la promoci¨® adequada, vendre¡¯n un mili¨® d¡¯exemplars. Poden pensar que aix¨° no era m¨¦s que una fanfarronada, per¨° ell ho va dir amb absoluta convicci¨®. Lara pare era aix¨ª.

Lara fill es va criar en aquesta escola. Va estudiar econ¨°miques i va aprendre l¡¯ofici treballant, primer a l¡¯editorial Larousse i despr¨¦s ocupant c¨¤rrecs de responsabilitat creixent a l¡¯empresa paterna. Com a venedor, era flegm¨¤tic, llest i calculador; molt m¨¦s discret que el pare, per¨° igualment efica?. Va pilotar l¡¯expansi¨® de les seues empreses amb molta fermesa. Ara mateix, est¨¤ a l¡¯abast de tothom saber que el Grup Planeta transcendeix de molt l¡¯esfera editorial i inclou m¨¦s de 100 empreses, la majoria de les quals dedicades a la comunicaci¨®. ?s propietari o accionista majoritari de diaris com La Raz¨®n i ADN, de r¨¤dios com Onda Cero, i de cadenes de televisi¨®: Antena Tres i la Sexta, principalment. Quant a la seua pres¨¨ncia en el m¨®n del llibre, ¨¦s imposant. El Grup Planeta ¨¦s la vuitena editorial m¨¦s important del m¨®n. Ha absorbit la major part de les editorials importants de Barcelona, tant en castell¨¤ ¨CSeix Barral, Tusquets, Destino, Ariel, Cr¨ªtica, etc.-, com en catal¨¤. Planeta ¨¦s, avui, l¡¯accionista majoritari del Grup 62, que al seu torn inclou Edicions 62, Proa, Columna, Emp¨²ries i algunes m¨¦s. ?s el gegant editorial espanyol i catal¨¤.

Durant un temps va ser copropietari de dos diaris tan dissemblants com 'La Raz¨®n' i l¡¯Avui'

Com son pare, o encara m¨¦s, la visi¨® de Jos¨¦ Manuel Lara Bosch era la de l¡¯home de negocis pur. Es podia fer diners amb aix¨°, i ell en feia. Com ell deia, no s¡¯ha de confondre el cat¨¤leg d¡¯una editorial amb la biblioteca del seu propietari. I aplicava aquesta manera de pensar ¨Cben raonable des del punt de vista empresarial- a tots els seus negocis. Per exemple, durant un temps va ser copropietari de dos diaris tan dissemblants com La Raz¨®n i l¡¯Avui. Puc donar fe que mentre va manar a l¡¯Avui, les seues inger¨¨ncies (que no van ser poques) no van afectar-ne gens la l¨ªnia editorial. Aix¨° li era igual. L¡¯¨²nica cosa que pretenia era que el diari venguera m¨¦s exemplars. Ell no era catalanista, almenys no en el sentit de l¡¯Avui, per¨° si el p¨²blic del diari volia aix¨° i la cosa marxava, ell estava disposat a subministrar-ho. Jos¨¦ Manuel Lara acceptava la diversitat del m¨®n, i se¡¯n beneficiava.

Aquest criteri industrial t¨¦ els seus avantatges, sens dubte, i no ser¨¦ jo qui el q¨¹estione. Aplicat a la literatura catalana t¨¦ tamb¨¦ alguns inconvenients. En absorbir el Grup 62, Lara es va trobar amb un grapat d¡¯editorials sobredimensionades (per errors anteriors) que operaven en un mercat molt redu?t. Per a sostindre aquestes maquin¨¤ries, apost¨¤ per centrar la producci¨® en llibres d¡¯¨¨xit assegurat. En castell¨¤, el biaix estrictament comercial del nou amo no ¨¦s tan marcat, perqu¨¨ les empreses estaven m¨¦s ben gestionades i el mercat ¨¦s m¨¦s ampli, per¨° en catal¨¤ s¡¯hi coneix molt. Ara mateix, les principals editorials en catal¨¤ estan dirigides per gent que no s¡¯estima els llibres, la literatura o la cultura, sin¨® que nom¨¦s at¨¦n al compte de resultats. Aix¨° deixa la bona literatura, la que t¨¦ risc o ¨¦s exigent, en mans d¡¯empreses lil¡¤liputenques, que tenen moltes dificultats a l¡¯hora d¡¯accedir a una distribuci¨® decent. Per aix¨° (entre altres motius), la gran literatura quasi ha desaparegut de les taules de novetats.

Aquests danys diguem-ne col¡¤laterals no poden ocultar el fet, obvi, que Jos¨¦ Manuel Lara va ser un editor extraordin¨¤riament exit¨®s i un personatge ¨²nic. I justament aix¨° obri un altre interrogant. Davall del paraigua de Lara, les grans editorials catalanes sabien, almenys, a qu¨¨ atenir-se. Qui gestionar¨¤ ara aquest imperi, amb quins criteris i amb quin compte de resultats? Aquesta ¨¦s la pregunta que tot el gremi del llibre es fa ara mateix en la capital editorial d¡¯Espanya (capitalitat que, si Barcelona encara t¨¦ a hores d¡¯ara, ¨¦s precisament gr¨¤cies a aquest senyor que no va confondre mai els llibres de la seua biblioteca amb els del seu cat¨¤leg).